Recel entre els barons del PSOE amb el nou model per a Catalunya

Des que es va conèixer l’acord firmat pel PSC, els barons s’han mogut entre el rebuig frontal d’alguns, els dubtes d’uns altres i els recels de gairebé tots. Tot i que les tensions territorials són cícliques en el PSOE, aquesta vegada la irritació arriba a federacions afins a Sánchez, com Andalusia, Madrid i Extremadura. Aquestes dues últimes, juntament amb les d’Aragó, Cantàbria i Castella i Lleó, van reclamar a Sánchez que reuneixi tots els barons en el Consell de Política Federal per explicar-los l’acord. L’executiva aragonesa, fins i tot, va solemnitzar dijous passat el seu no en una votació en què no van participar els afins al seu secretari general.

Diverses executives regionals van avançar que es reuniran al tornar de les vacances per fixar la seva posició, per la qual cosa la tempesta pot créixer. En part, el silenci de la direcció del partit durant tres setmanes va alimentar el malestar, fins que Montero va llançar els primers senyals que la singularitat pot ser extensible a totes les comunitats, cosa que ha permès que alguns dirigents autonòmics hagin modulat les seves tibantors i defensin ara un finançament singular per als seus territoris. I com la majoria a l’oposició, exigeixen al PP que lluiti per aquesta singularitat.

A l’espera dels primers compassos del curs polític, aquestes són les posicions que han defensat els barons del PSOE.

CASTELLA-LA MANXA.

Com ja sol ser habitual, Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, va ser el líder territorial més vehement a mostrar la seva disconformitat davant el pacte amb ERC: "És inassumible. Fins aquí". Tot i que va felicitar Illa per la seva investidura, va manifestar sentir "profunda vergonya i enrojolament" per l’acord i va recriminar al Govern central que és "un preu massa car per mantenir un lloc". "Només faltaria que tota la festa independentista l’acabem pagant entre tots. De singulars en som tots", va acabar dient.

CASTELLA I LLEÓ.

Molt més pròxim a Sánchez és el secretari general del PSOE de Castella i Lleó, Luis Tudanca, però en aquest cas també va sortir en tromba per anar contra el pacte, augurant que "no es portarà a terme mai". "No podem cosir la unitat territorial del país d’una banda descosint-la per l’altra. No defensarem cap fallida del règim comú de finançament autonòmic. Les comunitats més riques han d’aportar més a la solidaritat del sistema de finançament", va aprofundir el líder regional del partit.

ARAGÓ.

La d’Aragó s’ha convertit en la primera executiva socialista que rebutja formalment la quota catalana, per considerar-ho "lesiu" per a la comunitat. Tots els presents en la reunió van recolzar el no al pacte PSC-ERC, però alguns dirigents afins a Sánchez es van absentar de la votació. El rotund rebuig dels aragonesos, que s’ha plasmat també en una iniciativa a les Corts regionals en què aposten per una reforma del finançament autonòmic "sense privilegis", l’havia explicitat setmanes enrere el mateix cap de files, Javier Lambán, un altre dels barons més allunyats del secretari general, que ho va qualificar com una "fallida brutal" de la igualtat entre les regions espanyoles i va insistir que la seva comunitat també té "singularitats".

ANDALUSIA.

El líder de la federació socialista més nombrosa, Juan Espadas, va declarar que "els socialistes andalusos no estem d’acord amb un concert econòmic català". L’exalcalde de Sevilla, com els seus companys, va reclamar un "nou model" pel qual es ponderi "les singularitats de les comunitats de règim comú que garanteixi que qualsevol ciutadà tingui accés als serveis públics bàsics en qualsevol punt del territori". I ha reclamat al president de la Junta, el popular Juanma Moreno, una reunió per tal de consensuar una proposta.

ASTÚRIES.

El president d’Astúries, Adrián Barbón, no s’ha afegit a la petició d’una reunió amb Sánchez, però ha sigut clar en la seva oposició al finançament singular: "Astúries té definida la seva posició històrica. Estem en contra de la sortida de qualsevol comunitat autonòmica del règim comú i en contra del principi d’ordinalitat, que ve a dir que cada comunitat rebi el mateix que el que aporta". La posició de Barbón és molt rellevant per ser un fidel aliat de Sánchez i perquè, amb això, les dues úniques comunitats del règim comú que governa el PSOE, Astúries i Castella-la Manxa, han donat l’esquena a la singularitat pactada amb els independentistes catalans.

EXTREMADURA.

El líder dels socialistes extremenys, Miguel Ángel Gallardo, va ser el primer baró que va exigir la convocatòria del Consell de Política Federal, defensant que la "clau de la caixa" del finançament autonòmic l’ha de conservar l’Estat. "Si cada comunitat en té una còpia, cada un hi posarà la mà, no en funció de les seves necessitats, sinó de les oportunitats", va argumentar.

MADRID.

Un altre baró pròxim a Sánchez, el madrileny Juan Lobato, ha fet patents els seus dubtes sobre la singularitat pactada amb ERC, tot i que ha evitat el xoc directe amb la direcció del partit, confiant que el model que finalment s’apliqui continuï garantint la solidaritat entre comunitats autònomes.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

ELS MÉS PROCLIUS.

No tot és oposició a l’acord PSC-ERC dins el PSOE. Alguns barons han donat total suport al pacte, entre ells els dos ministres del Govern, la valenciana Diana Morant i el canari Ángel Víctor Torres. També el gallec José Ramón Gómez Besteiro i el murcià Pepe Vélez, a més dels socialistes de les Balears i, és clar, de les federacions basca i navarresa, autonomies a qui no els afecta el pacte perquè ja compten amb concert econòmic propi per als seus respectius territoris. El càntabre Pablo Zuloaga també hi ha donat el vistiplau, tot i que s’ha sumat als companys que demanen una conclave de tots els barons amb Sánchez per escoltar les seves explicacions.