¿Qui recolza el bloqueig al CGPJ?

"...Se trata de hombres de diversas estirpes, que profesan diversas religiones y que hablan en diversos idiomas.

Han tomado la extraña resolución de ser razonables.

Han resuelto olvidar sus diferrencias y acentuar sus afinidades…

… Acaso lo que digo no es verdadero; ojalá sea profético"

Poema Los conjurados del llibre Los conjurados Jorge Luis Borges, 1985.

És la tarda del 25 de juny del 2024 a l’oficina de premsa de la Comissió Europea. El ministre de Justícia Félix Bolaños i el vicesecretari institucional del Partit Popular, Esteban González Pons, negociador per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), acaben, passades les 17.30, de finalitzar la seva reunió d’una hora, en presència de l’exvicepresidenta de Justícia i en aquell moment vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, per formalitzar el pacte per escrit. Bolaños estreny la mà de la vicepresidenta sense estendre-la a González Pons, que al seu torn estreny la de la vicepresidenta i l’hi ofereix a un Bolaños despistat.

González Pons agafa la mà de Bolaños i la uneix amb la de Jourová i tots tres miren a les càmeres. El negociador del PP agraeix a Félix Bolaños la feina que durant dos anys han fet junts. "La veritat és que dos anys negociant tots dos és gairebé el principi d’una amistat", diu un González Pons evocant Humphrey Bogart al final de Casablanca, tot i que menys sentimental que el del cap de policia francesa [l’actor Claude Rains]: "Louis, pressento que aquest és el començament d’una bonica amistat". Bolaños no es va quedar enrere al remarcar l’"esforç del PP" i "en particular el de González Pons, amb qui he treballat molt i dur".

Versions arribades a EL PERIÓDICO asseveraven des de fa diversos dies que el bloqueig en l’elecció de la persona que ocuparà la presidència del CGPJ-fins ahir no es van registrar nous contactes entre els negociadors dels 10 vocals progressistes i 10 conservadors –amb vista al Ple convocat aquest dilluns 2 de setembre a les 17.00 hores– és aliè a qualsevol indicació que el PP hagi pogut transmetre als vocals del sector conservador. Les versions assenyalaven que el bloqueig de l’esmentat sector a la candidatura de la magistrada Pilar Teso Gamella era el reflex d’una posició en què s’han enrocat, sobretot, els set vocals procedents de la judicatura, afiliats a l’Associació Professional de la Magistratura (APM).

La informació que aquest diari va recollir en fonts indirectes relatava que l’eurodiputat i vicepresident tercer del Parlament Europeu, Esteban González Pons, s’hauria desmarcat respecte a la conducta dels vocals conservadors.

González Pons ja havia anunciat a l’explicar l’acord que l’elecció de la persona per ocupar la presidència seria de competència dels 20 vocals, segons estableix l’acord firmat. No obstant, tant ell, en nom d’Alberto Núñez Feijóo, com el seu antecessor Teodoro García Egea, per Pablo Casado, havien pactat que la presidenta seria dona i van donar per bona la candidatura de la magistrada Pilar Teso pel seu tarannà neutral i moderat.

Aquest diari va intentar sense èxit obtenir el punt de vista de González Pons en els últims dies. "Esteban volia parlar amb tu. M’asseguren que no comparteixes/compartiu al PP el procés que s’està duent a terme en l’elecció de la persona per a la presidència del CGPJ". González Pons no va respondre ni al missatge ni a les trucades reiterades.

Durant setmanes les converses personals i telefòniques entre membres dels dos grups –progressista i conservador– s’han desenvolupat en certs dies frenèticament. Però des de dijous de la setmana passada, aquests contactes s’han interromput.

El candidat o candidata –després de l’entrada en vigor de la llei de paritat el 22 d’agost del 2024 tot indica que, per respectar-la, l’elecció hauria de recaure en una dona, ja que amb l’elecció d’un home es vulneraria en una institució molt rellevant com el CGPJ la proporció de gènere 60%/40%– haurà de jurar a tota velocitat al Palau de la Zarzuela davant el rei Felip VI i després precipitadament davant el Ple del Tribunal Suprem, per poder acudir a l’acte d’obertura de l’any judicial, cerimònia que presideix el rei, el dijous 5 de setembre.

Proposta de Rajoy

El PP i el sector conservador van exercir la presidència del CGPJ a través de la presidència de Carlos Lesmes, una proposta del president Mariano Rajoy, des de desembre del 2013. Però Lesmes no va durar els cinc anys pels quals en principi va ser elegit –havia de ser substituït el novembre del 2018 i per tant en una legislatura sota majoria socialista– i el bloqueig del CGPJ va estendre el seu mandat fins a l’octubre del 2022 quan va presentar la seva dimissió. Fins añ 2021, quan es va prohibir continuar fent nomenaments de jutges i magistrats, Lesmes va configurar al seu gust –el de la majoria conservadora– el que és avui la judicatura espanyola.

Ara amb retard s’ha obert la possibilitat que en una nova legislatura socialista es pugui nomenar –com hagués correspost el 2018– una persona de tarannà progressista. No obstant, el Govern proposa des del 2021 el nom d’una magistrada de personalitat neutral, Pilar Teso, que el PP pogués acceptar de consens. Ja el novembre del 2018, el Govern, tot i que li corresponia tenir la iniciativa, va admetre la proposta del PP de nomenar en la persona del magistrat Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Suprem, un "candidat de consens", iniciativa que, finalment, resultaria fallida.

12 vots

La candidata Pilar Teso necessita 12 vots, és a dir, els 10 dels vocals progressistes, més 2 del sector conservador, per assolir els 3/5 requerits per arribar a la presidència. Els conservadors han proposat com a alternativa el magistrat Pablo Lucas. I fins i tot segons versions recollides per aquest diari, han arribat a suggerir el nom d’una magistrada del Tribunal Suprem també de la Sala Tercera del Contenciós-Administratiu, i afiliada a l’associació Juezas y Jueces para la Democracia, el nom de la qual no es va formalitzar en les nou candidatures a la presidència i que, per tant, no és susceptible de ser incorporada de manera sobrevinguda.

Hi ha, segons fonts del sector progressista, un manifest desig, "gairebé simbòlica" d’acabar amb la candidatura de Pilar Teso per obtenir un titular mediàtic que certifiqui "una clatellada al ministre Bolaños".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Una última ¿pista? El Govern ha anunciat que demà dimarts 3 de setembre farà el nomenament del governador del Banc d’Espanya. I les fonts governamentals insisteixen en el nom del ministre José Luis Escrivá, objectat pel PP.

¿És que aquesta és "mera coincidència", com se sol dir, o és que hi pot haver un trade-off presidenta CGPJ per la retirada d’Escrivá en favor d’una altra personalitat.