Tres punts i 22 escons

Immigració i finançament es presumeixen com a actors protagonistes d’una temporada política sense cites electorals al calendari. Un curs que PP i PSOE afronten amb les expectatives sacsejades per les eleccions europees de juny, que els populars van guanyar per la mínima després de la remuntada socialista. Allà va canviar la direcció del vent en les enquestes. Des d’aleshores, Feijóo ja no arrasa perquè té més competència a la seva dreta i Sánchez ha recobrat el pols perquè la seva esquerra va quedar feta pols.

MÉS A PROP I MÉS LLUNY.

El gir demoscòpic és una de les claus per entendre les voltes que uns i altres han fet aquesta setmana amb la immigració. Sánchez va arribar a l’Àfrica per incentivar la migració circular (contractar persones en origen per treballar temporalment a Espanya i després tornar al seu país) i en va marxar apostant per expulsar els migrants irregulars. Feijóo, al seu torn, va culpar primer el president de provocar un efecte crida i després va obrir-se a reformar amb el PSOE la llei d’estrangeria.

El PP va arribar a suggerir el juliol utilitzar l’Exèrcit per contenir l’arribada de pasteres i ara allarga la mà a un Sánchez que ha irritat el seu soci de Govern al subscriure les deportacions que encapçala el seu correligionari alemany Olaf Scholz. Més enllà d’enganxades, PSOE i PP estan més a prop en la qüestió migratòria. Feijóo ha de mesurar bé els seus passos perquè és emparedat entre els seus barons autonòmics, que gestionen el fenomen en la majoria de les comunitats, com les Canàries, i la pressió externa de Vox, lliure ja de lligams amb els populars però amb Alvise a l’aguait.

¿DONA VOTS LA MIGRACIÓ?

El dubte és si realment la immigració és un tema que dona i treu vots a Espanya com passa en altres països. Les enquestes reflecteixen dues realitats diferents: l’arribada d’estrangers preocupa cada vegada més els espanyols, però la gran majoria confia en la seva integració i rebutja la xenofòbia. El 17% dels enquestats pel CIS al juliol citaven la immigració com un dels principals problemes del país, el percentatge més alt en 15 anys, però la meitat que el 2006, quan a Vox encara li faltaven 12 anys per arribar a les institucions.

L’eclosió de la ultradreta a Espanya, el 2018, es va nodrir molt més del procés independentista català que d’una suposada animadversió de l’electorat cap als immigrants. Segons l’Eurobaròmetre, només dos de cada 10 espanyols creuen que l’arribada d’estrangers és un problema, davant el 70% que jutgen exitosa la seva integració i aportació a la societat. I més enllà de les enquestes, les urnes han donat fins ara a Vox la meitat de percentatge de vot que als seus germans d’Itàlia i França. És a dir, la immigració no mou riuades de vots a Espanya. Almenys de moment.

L’HAM DE LA SINGULARITAT.

Més relliscós pot resultar el debat sobre el finançament autonòmic, carpeta en què es reparteixen els diners amb què es paguen infraestructures i serveis, i que també gestiona majoritàriament el PP. Per això Feijóo ha convocat els barons divendres vinent per evitar la temptació d’acceptar la singularitat com el nou cafè per a tothom. Al PSOE són els barons que es volen reunir amb Sánchez, però el líder respon amb l’envit d’un congrés que podria activar la renovació d’alguns d’ells.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tornant a les enquestes, Feijóo i Sánchez obren el curs amb una distància entre ells de tres punts i 22 escons, segons la mitjana de tots els sondejos publicats des de les europees. El líder del PP continua al capdavant amb el 33,8% dels vots i 150 diputats, però des dels comicis s’ha deixat més de tres punts i una desena de seients. El president del Govern, en canvi, se situa amb el 30,7% i 128 escons, per la qual cosa l’estiu li ha donat un punt i mig i 15 diputats.

En definitiva, el PSOE ha retallat cinc punts i 25 escons durant l’estiu. L’arribada de Se Acabó la Fiesta, que esgarraparia els seus primers dos diputats al Congrés, ha estancat a la baixa Vox, mentre que la recuperació del PSOE i la resistència de Podem dessagna Sumar. La coalició de Yolanda Díaz es quedaria ara amb una tercera part de la seva representació actual.