La progressista dels conservadors

"Hem tingut una reunió a les 12.00 hores, que reprenem ara [16.13], abans del ple. Ells segueixen enrocats i asseguren que si hi hagués pacte polític, no els vincula", va dir a EL PERIÓDICO una font del sector progressista consultada abans d’iniciar-se el ple. Una altra font, aquesta del sector conservador, va apuntar cap a les 16.28 hores: "Res a comentar, estem negociant".

¿Què és el que es negociava?

Després de votar en dues sessions de ple, en l’últim ple de votació, el 5 d’agost passat, els 20 vocals es van limitar a recuperar la llista de set candidats finalistes. No es va sotmetre a votació la presidència. El que teòricament es negociava és que en consideració a la majoria legislativa i al govern existent des del 2018, el sector de vocals progressistes proposa la persona –o la terna– que presidirà el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el sector conservador elegeix.

Els precedents

¿Per què? Perquè ha sigut així amb Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Aquí s’acaba la tradició. Perquè Rajoy va proposar Carlos Lesmes el 2013, els socialistes van acceptar la proposta –el PP va guanyar les eleccions del 2011 i el govern era conservador– i va durar no els cinc anys que hauria hagut de durar sinó nou i mig. Perquè l’elecció del president del Suprem i CGPJ, que havia de tenir lloc el desembre del 2018, va avortar. I des d’aleshores, sota el govern de Pedro Sánchez, el CGPJ, bloquejat, va durar fins al juliol del 2024.

El sector progressista ha proposat la magistrada Pilar Teso Gamella per presidir el Tribunal Suprem i el CGPJ –la primera autoritat judicial d’Espanya– i el sector conservador la rebutja. No hi ha objecció que es conegui a la seva llarga carrera judicial. En les negociacions entre el ministre Félix Bolaños i el Partit Popular –primer amb Teodoro García Egea i després amb Esteban González Pons– el nom de Pilar Teso –magistrada amb un perfil professional aliena a qualsevol de les associacions judicials– semblava complir les condicions d’una "candidatura de consens". Bolaños va explicar al sector progressista, després del pacte amb el PP, que el nom de Teso era el que s’havia plantejat en les negociacions. I González Pons en va informar els vocals conservadors. Però els vocals conservadors, segons va assenyalar un d’ells a aquest diari, van informar el sector progressista, al començar les negociacions, després del 25 de juliol passat, que si el PP hagués pactat amb el Govern un nom per a la presidència això no els comprometia en absolut. Fonts progressistes assenyalen que, en efecte, se’ls va fer saber que si hi hagués algun pacte no se sentien obligats a acatar-lo.

El punt sisè d’aquest acord estipula: "El president del CGPJ i del Tribunal Suprem serà aquell que decideixin els membres del CGPJ, tal com disposa la llei". Però aquest acord no té lloc en el buit. És la majoria legislativa i governamental progressista –com abans la del PP– la que ha de fer la proposta.

Però els vocals conservadors van titllar Teso de la "candidata de Bolaños". Van fer com si acceptaven el pacte, però transformant-lo en la recerca del millor candidat progressista. Per això no van proposar algú que els representés directament. Un dels nostres. No. Van proposar el magistrat Pablo Lucas: aquest és el progressista que volem. Amb l’etiqueta del progressisme es carregaven el pacte.

Els progressistes van apuntar que a part de Pilar Teso hi havia una magistrada en la terna que era realment a qui haurien preferit més perquè representava fins i tot més directament les seves posicions: la seva candidata ideal. Es tracta d’Ana Ferrer, magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

El Govern, davant la possibilitat de nomenar una presidència neutral, que va visualitzar en la personalitat de Teso, va acceptar el juliol passat sense rondinar la proposta de nomenar l’exvocal del Consell General del Poder Judicial José María Macías com a candidat per ocupar la vacant del Tribunal Constitucional. Macías es va convertir en els últims anys en la mà dreta de Lesmes i l’home que va liderar al sector conservador en la sistemàtica denúncia del Govern de Pedro Sánchez. I la majoria progressista no el va vetar. Podia, però no ho va fer.

Fonts progressistes van rebre aquests dies una proposta del sector conservador: nomenar presidenta Isabel Perelló Domènech, magistrada també de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Suprem, afiliada al seu dia a l’associació Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, però molt allunyada de l’orientació progressista que alguna vegada va abraçar i hostil al Govern de Pedro Sánchez, llei d’amnistia inclosa. El sector conservador ha trobat en Perelló la versió femenina, per dir-ho així, de Pablo Lucas. És a dir: elegim el progressista que jo et digui.

Els vocals de Sumar

Notícies relacionades

Colau deixa el consistori i confia en la victòria dels comuns el 2027

Resistència al canvi de lideratge

Però és que legalment no seria possible, perquè no figura en la llista de set candidats, reafirmada en el ple del 5 d’agost. I una maniobra d’aquest tipus podria donar lloc a recursos per incompliment de la llei. Però la maniobra de la dreta ha sigut rodona. Han conquerit els dos vocals que va proposar Sumar: Carlos Preciado i Inés Herreros. Amb aquests 12 vots d’aquest dilluns 2, Perelló ja és presidenta electa. Ara, per acompanyar-la s’intentarà que surtin alguns vots més del sector progressista.

La dreta judicial sempre guanya tot i que col·loqui la seva progressista preferida. Perquè en aquest cas Perelló no és María Luisa Segoviano, la magistrada que van proposar els conservadors liderats per Macías per al Constitucional i es va integrar a la majoria progressista. Es van equivocar. Però ara és diferent. Pel que sembla, Perelló assumirà el càrrec el dia 6 d’octubre, un dia després de l’acte d’obertura de l’any judicial.