El Govern carrega contra la via judicial de les Canàries sobre la gestió migratòria

Després d’acusar Clavijo d’"estar equivocant-se", la portaveu del Govern central li va retreure que "això no va de distribució de competències, va d’atendre nens i nenes". L’Executiu canari estudia diferents vies per portar el Govern els tribunals, des de la via administrativa, a la penal i constitucional. Aquesta última en al·lusió a un possible conflicte competencial que neguen des del Govern central. "No és una qüestió competencial", va insistir Alegría en la roda de premsa després del Consell de Ministres per remarcar que aquestes estan perfectament delimitades tant a la Constitució com a l’Estatut de les Canàries.

Fonts de la Moncloa traslladen que jurídicament no té encaix la via judicial que pretén obrir el Govern canari. La millor prova d’això, diuen, és que no faria falta una modificació de la llei d’estrangeria, com demana el mateix Executiu canari. En tindrien prou que el Govern central distribuís els menors migrants com fa amb els majors d’edat arribats a les costes canàries, segons va remarcar la portaveu de l’Executiu després que Clavijo demanés a les oenagés que gestionen els centres d’acollida a les Canàries que no n’acceptin cap més sense el permís exprés de la comunitat.

Reunió a tres bandes

Ahir es va conèixer una reunió que van mantenir el 12 d’agost Clavijo, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres (expresident de les Canàries), i el portaveu parlamentari del PP, Miguel Tellado. En aquesta trobada a tres bandes, segons va explicar ahir el mateix Tellado, "va sorgir" una proposta des del president de les Canàries que va comptar "amb el vistiplau del PP" i aparentment també amb el del ministre Torres. El que establia la proposta era la implicació de totes les administracions, i que corresponia a les autonomies l’atenció als centres de menors.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Quan aquests superessin el 100% de la seva capacitat i fins a arribar al 150% de les places, les comunitats atendrien aquests menors no acompanyats –amb recursos de l’Administració General de l’Estat–. I una vegada que els centres sobrepassessin el 150% de la capacitat, seria l’Estat el que "de forma directa i amb instal·lacions pròpies directes atengués els menors".

Segons Tellado, la proposta va quedar a sobre de la taula fins que el Govern central mogués fitxa amb el compromís que fes una simulació de dades que les Canàries i el PP continuen esperant. "No han mogut fitxa des del 12 d’agost", va rematar Tellado, en clara sintonia amb el president canari, al qual sembla haver-se-li esgotat la paciència i acabar esclatant amb acusacions d’"abandó de funcions" del Govern central i advertint que emprendria accions legals contra l’"abandonament" . També el PP es va alinear amb la queixa de Clavijo (governen en coalició) i va ser a finals de la setmana passada quan a Génova van començar a veure una escletxa, una possibilitat per a un acord, després que Sánchez parlés de deportacions.