La pinça de Robles i Montero

Tots exhibeixen la seva victòria amb l’elecció de la magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Isabel Perelló. Des de Pedro Sánchez, Félix Bolaños i Yolanda Díaz, fins a l’associació progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, amb la qual, malgrat ser afiliada, Perelló no ha mantingut cap contacte sobre la seva candidatura. També el PSOE. I el Partit Popular, perquè Perelló no combrega amb la llei d’amnistia.

Però darrere d’aquesta façana els 10 vocals conservadors van aconseguir fer un gol per tot l’escaire al pacte polític que van subscriure el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i Esteban González Pons, pel PP, a Brussel·les el 25 de juny. Aquest pacte, no escrit, era que el Govern central –com havia passat amb Mariano Rajoy el 2013– proposaria una terna de candidats, a decidir pels vocals progressistes, i els conservadors escollien el que els semblés adequat.

Si Rajoy va proposar el 2013 dos noms –Carlos Lesmes i Manuel Marchena–, el PSOE va recolzar Lesmes, tot i que quatre dels seus vocals van votar espontàniament per Pilar Teso. Però aquesta conducta no s’ha produït mai amb Pedro Sánchez a la Moncloa.

El primer que van fer els vocals conservadors tot just assumir el seu càrrec va ser explicar als progressistes que tot el que haguessin pactat el Govern i el PP no els comprometia a res. La candidatura de Pilar Teso, que Bolaños va oferir a Teodoro García Egea primer i a González Pons després, buscava el seu suport a una candidata neutral, perquè no fos rebutjada.

El sector conservador va trobar el seu "candidat progressista" en el magistrat Pablo Lucas, a qui ja havia intentat portar al Tribunal Constitucional el 2022. No va calar. S’acostava l’acte d’obertura de l’any judicial presidit pel Rei i José Antonio Montero no va haver de buscar gaire. La seva companya de la Secció Tercera, Isabel Perelló Domènech, pertanyia a Jutges i Jutgesses per a la Democràcia. Tot i que s’havia distanciat considerablement dels seus col·legues, el carnet podia ser una carta.

Es dona la circumstància que tots dos, Montero i Perelló, van arribar junts a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. En aquells dies Margarita Robles era vocal del CGPJ i mantenia excel·lents relacions amb el seu col·lega conservador, Manuel Almenar. Va ser aquest Consell el que va fer els nomenaments de Montero i de Perelló. Més tard, la llavors magistrada Robles va ser companya de tots dos quan va ser nomenada per a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. I mira per on en aquest cercle no hi havia la magistrada Pilar Teso, una dona amb gran prestigi professional, reticent als compromisos.

Mentre Bolaños s’havia quedat amb el nom de Teso i l’hi va transmetre als vocals progressistes, Robles, discretament, va començar a interessar-se pel desenllaç. Entre ella i Montero van teixir la sortida al "bloqueig" que va provocar el nom de Teso.

Montero i el vocal del sector progressista (per Sumar) Carlos Preciado van coincidir en el nom de Perelló després de ser nomenats. Preciado va parlar amb Perelló i va arribar a proposar-la en una reunió interna de tots els vocals. Comparant els currículums de Teso i Perelló es va decidir recolzar Teso, però se li va donar a Preciado l’opció de proposar un tercer candidat. I va proposar no Perelló sinó Ángeles Huet.

El suport de Margarita Robles, d’un costat, i el de Montero, de l’altre, va portar Preciado a pressionar per la presidència de Perelló. El dia assenyalat havia de ser dijous, 29, o divendres, 30. Montero va saber abans que ningú que Carlos Preciado i Inés Herreros (l’altra vocal per Sumar) estaven disposats a despenjar-se del grup progressista. ¡Eureka! Margarita i Montero l’havien aconseguit: els 12 vots o 3/5 per nomenar Perelló.

El grup progressista va rebutjar la proposta. És que, va argüir, Perelló no és a la llista que la "llei orgànica Lesmes" exigeix. Aquesta llista de set candidats era vigent després de ser aprovada en un ple d’agost. I per tant, incorporar Perelló i votar per ella podia donar lloc a recursos. Montero va redactar un informe segons el qual no hi hauria problemes.

Preciado, a partir dels seus contactes, va agafar vol i va exigir ingressar en la comissió negociadora, on no era. I allà va plantejar que la seva línia vermella era tirar endavant el nomenament d’una presidenta que fos del Suprem. Tots sabien que es referia a Perelló. I va comunicar a Montero una vegada més que ell votaria per Perelló el 2 de setembre (vot que compartia també Inés Herreros, que havia anticipat als vocals del seu grup tenir pocs coneixements dels racons de la Sala Tercera del Suprem).

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Faltava per resoldre un detall: fer la proposta en el ple. Abascal i Montero van suggerir al sector conservador: "¿Per què no poseu vosaltres en la vostra terna amb Ana Ferrer Isabel Perelló, ja que és vostra, de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia?". La resposta va ser taxativa: no és la nostra proposta. Un cop més s’incomplia la tradició que la majoria legislativa i governamental proposava una terna i el grup conservador escollia.

Quan un magistrat molt rellevant d’aquest país va conèixer la decisió de nomenar Isabel Perelló per presidir el CGPJ, va dir a aquest diari: "Jo m’exilio".