La ‘tapada’ discreta i feminista

La ‘tapada’ discreta i feminista
2
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Fins fa uns dies, el nom d’Isabel Perelló, magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, no apareixia a cap travessa per ser la primera dona en la història del nostre país a ocupar la Presidència el CGPJ i, per tant, del Tribunal Suprem. Molts en l’alt tribunal lamenten que l’estratègia sembla haver sigut la de cremar candidats de gran vàlua i prestigi, com són Pilar Teso i Pablo Lucas, per superar la dinàmica de blocs que s’havia instal·lat entre els vocals progressistes i conservadors de l’òrgan de govern dels jutges acabat de renovar.

La candidata tapada, que no apareixia en la llista inicial de set magistrats del Tribunal Suprem que van elaborar els mateixos magistrats, resulta ser una veterana "en el West Point del dret administratiu", amb més de 40 anys de recorregut professional, segons comenten des de l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), a la qual pertany.

Perelló va néixer a Sabadell (Barcelona) el 1958 i és pròxima a la ministra Margarita Robles –que va pertànyer també a la Sala Tercera de l’alt tribunal–. També té fama de "discreta" i "tractable". El novembre del 2022, el seu nom va formar part de les ternes proposades pels vocals progressistes de l’anterior Consell per ser magistrada del Tribunal Constitucional, si bé finalment es van imposar altres candidats.

Una de les claus del seu suport per part dels conservadors ha pogut ser la seva amistat amb el vocal designat pel PP José Antonio Montero. Van fer amistat quan els van nomenar a la sala tercera i els seus nomenaments van ser impugnats. Hi havia un nombrós grup de magistrats de la Sala tercera que volien anul·lar els seus nomenaments, i això els va unir molt", expliquen a aquest diari fonts de l’alt tribunal.

"Sens dubte no és progre Moncloa, però tampoc progre JJpD pota negra", comenta un altre dels seus companys, que recorda un episodi concret del 2014, quan Perelló, juntament amb Robles i l’acabada de jubilar Celsa Pico van publicar una carta dirigida al llavors president de l’òrgan, Carlos Lesmes, en què li retreien l’ús de llenguatge sexista en les missives que enviava a tots els magistrats el tribunal i en les quals només es dirigia amb el gènere masculí als seus companys.

Notícies relacionades

Aquell mateix any va formar part del grup de magistrades del Suprem i vocals del Consell que van remetre una carta a la Sala de Govern de l’alt tribunal per queixar-se de l’elecció d’un fragment de l’Al·legoria de la Justícia d’Alcalá Galiano, que representa la Veritat com a dona despullada, com a imatge del cartell elaborat per a les jornades de portes obertes de l’òrgan. Al costat de la imatge, la llegenda "coneix-la", una elecció que per a Perelló i les seves companyes no era la més encertada per acostar la justícia a la ciutadania.

"És una formidable magistrada", comenten des d’altres sale del Tribunal Suprem. Dins de la del Contenciós Administratiu, de la qual forma part des del 2009, s’ha ocupat d’assumptes de contingut netament econòmic. En concret, forma part de la secció que s’ocupa de la supervisió de l’activitat d’òrgans reguladors, com la Comissió Nacional del Mercat de la Competència o del Banc d’Espanya. L’estiu de l’any passat va formar part de la Sala de Vacances i va ser ponent de la resolució que va rebutjar el recurs del PSOE que pretenia el recompte del vot nul a Madrid després de les eleccions generals.