El ‘gat’ Bolaños i el CGPJ

"És igual que el gat sigui blanc o negre, l’important és que caci ratolins". Va ser el proverbi que Felipe González va sentir dels llavis de l’intèrpret que li va transmetre el que li deia el timoner xinès Deng Xiaoping a Pequín, 1985, i que va repetir en nombroses ocasions. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, se sent el gat que va caçar la dreta per aconseguir la presidència del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no per a una magistrada neutral i moderada del Suprem com Pilar Teso –sense compromís amb cap grup de jutges– sinó per a una magistrada que, sense ser activista, és afiliada a l’associació Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, l’organització minoritària entre els jutges espanyols que la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) es va juramentar en el passat no votar mai per a la presidència. És cert que un altre afiliat a l’esmentada associació, Gonzalo Moliner, va ser també president del Suprem i del CGPJ, però es va tractar d’una crisi per cobrir durant any i mig la vacant que va deixar el dimitit Carlos Dívar (23 de juliol del 2012 a l’11 de desembre del 2013).

Si Bolaños ha sigut el gat, des de finals de juliol del 2024, quan els vocals progressistes van començar a advertir la resistència del sector conservador al nomenament de la magistrada Teso –pactada entre Bolaños primer amb Teodoro García Egea i més tard amb Esteban González Pons–, la interpretació de la gata ha recaigut sobre l’exmagistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem Margarita Robles, ministra de Defensa dels governs de Sánchez des de juny del 2018. "Una gata abissínia", diu una persona molt pròxima a ella. Els abissinis són considerats molt intel·ligents i s’adapten molt bé a les activitats de les seves famílies. I la família de Robles és la judicatura. I en forma part Isabel Perelló Domènech, la nova presidenta del CGPJ.

En la compareixença de la nova presidenta davant el ple del Tribunal Suprem es va poder percebre. La quantitat de selfies que Robles i Perelló es van fer, les declaracions de Robles, els posats, tot confirmava el que aquest diari va titular ahir, és a dir, el paper estel·lar en la gestació de la presidència per a Perelló.

Va ser el cap de setmana passat, quan aquest cronista, a l’ensumar algun dels nous ingredients que semblaven coure’s al guisat del CGPJ, va anomenar Robles per comentar la situació i el bloqueig creat producte de la identificació de Teso amb Bolaños i Sánchez. La ministra estava abocada a les gestions per lligar els caps.

Entre els vocals progressistes, qui va plantejar en primer lloc el nom de Perelló va ser Carlos Preciado, que l’havia entrevistat entre altres candidates al càrrec. L’altre nom va ser el de la magistrada de la Sala Segona del Suprem, Susana Polo. Tots dos van ser descartats. La terna va ser Teso, Ana Ferrer i Ángeles Huet.

Els esmentats vocals ho van comentar amb Bolaños, que, al seu torn, l’hi va comentar a Robles, l’"experta" en el qui és qui a la Sala Tercera del Suprem (i no només allà). Robles li va dir que era molt amiga seva, que era una persona d’esquerres i que estava afiliada a Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, tot i que, també és veritat, sense tenir una activitat associativa gaire visible.

El rebuig de Teso

L’obsessió del sector conservador –no de tots per igual– era la clatellada a Bolaños. És a dir, exhibir a través del rebuig de Teso que el que s’havia pactat entre el ministre de Justícia i el PP era un paper mullat. L’estratègia del sector progressista va ser la d’aproximar el moment de la decisió final a l’acte d’obertura de l’any judicial amb el Rei, avui, amb la idea que el grup conservador cediria davant el ridícul que suposava posposar el nomenament sense participar en la cerimònia. Però els vocals conservadors van veure en Perelló l’operació de sortida. Encegats per la presència de Teso van ingressar en un terreny inexplorat: proposar Perelló basant-se en l’amistat estreta entre un dels vocals conservadors i company de Perelló a la Sala Tercera, José Antonio Montero. L’enemic fonamental de l’APM va deixar de ser a primers de la setmana passada l’associació progressista, lloc que va ocupar Teso. I es va inventar, ja que Perelló no era candidata oficial admesa en els plens, una mena de tómbola convidant els vocals a proposar nous candidats. Sabent, això sí, que la tómbola era per a una candidata: la magistrada Perelló.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Alguna cosa està canviant, tot i que sigui per una jugada encegada dels vocals conservadors. Quan veus per la televisió que els 10 vocals progressistes han promès en lloc de jurar el seu càrrec al Palau de la Zarzuela i els 10 conservadors han jurat, i tens en compte que el president del Tribunal Constitucional va ser fundador de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia i membre seu, i la nova presidenta del Suprem i del CGPJ és dona i afiliada de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia.

És a dir: gat negre, gat negre, és ben igual....