Un ‘pota negra’ del PSOE amb una llarga i accidentada relació amb Sánchez

El nou titular de Transformació Digital té una dilatada, estreta i accidentada relació amb el president del Govern. Tots dos es coneixen des dels anys 90, quan exercien d’assessors del Grup Socialista al Parlament Europeu, i les seves trajectòries sempre han estat lligades. Però una important vicissitud en el moment més convuls de la història recent del partit els va distanciar fins que es van tornar a unir, en una reconciliació que va portar el 2021 López a ser el cap de Gabinet de Sánchez, la seva persona de màxima confiança, i tres anys després, des d’ahir, a formar part del Consell de Ministres.

López és un pota negra del PSOE, un polític que coneix l’organització, igual que a Sánchez, millor que ningú. Tots dos van ser pupils de José Blanco quan el gallec ocupava la Secretaria d’Organització del partit, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general. Però Sánchez allà sempre va estar un esglaó per sota. El nou ministre de Transformació Digital va saltar primer de la fontaneria de Ferraz al lideratge a Castella i Lleó. Després, de la mà d’Alfredo Pérez Rubalcaba, a ser el secretari d’Organització, la persona que dirigeix les regnes internes del partit. Mentrestant, a Sánchez l’esperaven comeses més modestes: regidor opositor a l’Ajuntament de Madrid i diputat ras al Congrés.

Però el 2014, sense que ningú ho esperés, la relació es va invertir. Sánchez, un dirigent llavors desconegut, va arribar al lideratge socialista davant Eduardo Madina gràcies al suport dels líders territorials. El nou secretari general va haver de fer equilibris amb els barons per dissenyar l’executiva, però va intentar formar un nucli dur amb persones molt properes. Entre ells, López, nascut a Madrid el 1973 i llicenciat en Ciències Polítiques, un dirigent que sol ser lloat entre els seus companys per la seva capacitat de treball, discreció, seguretat, intuïció i cintura política, tot i que diversos dels que ressalten aquestes aptituds afegeixen que va escàs de "carisma". En qualsevol cas, es va convertir a partir de 2015 en el portaveu socialista al Senat. I llavors, poc més d’un any després, va esclatar la bomba atòmica.

Després d’assumir que no era el líder dòcil, els mateixos barons que havien ascendit Sánchez van aconseguir defenestrar-lo, forçant la seva renúncia a la secretaria general del PSOE el 2016. El nou ministre es va mantenir al seu costat fins al final. Quan va dimitir, però, va decidir fer el salt i recolzar Patxi López en les primàries. No va ser l’únic entre l’antiga guàrdia pretoriana de Sánchez. Però el moviment del seu íntim amic, a qui l’unien diverses dècades de relació, va afectar especialment l’ara president del Govern, van explicar en aquell moment els que es van mantenir fidels al líder caigut.

Esperar temps millors

Notícies relacionades

Els Mossos confirmen l’espionatge amb Pegasus a tres excaps de l’ANC

Els Comuns no recolzaran els comptes del Govern si no es bonifica la T-usual

Així que quan Sánchez va recuperar contra pronòstic la Secretaria General del PSOE, arrasant entre la militància davant Susana Díaz i l’exlehendakari, Óscar López va passar a un segon pla. A diferència de molts altres dirigents descol·locats, ell no es va dedicar a censurar en privat les seves decisions. Simplement, es va mantenir callat. Al cap i a la fi, és un home de partit. Calia esperar temps millors.

Un nou capítol de la inversemblant carrera de Sánchez va arribar amb la moció de censura a Mariano Rajoy del 2018. La reconciliació va ser progressiva. El cap de l’Executiu primer el va nomenar president de Paradors, un càrrec agraït, però de nul·la importància política. Tres anys més tard, va ser elegit cap de Gabinet. Allò va suposar la rehabilitació completa.