El repte de Perelló, fugir del "frontisme"

"Hem de fugir dels frontismes". Aquesta és la consigna que, almenys de cara a l’exterior, circulava entre els nous vocals del Consell General del Poder Judicial una vegada es va arribar al consens necessari per elegir Isabel Perelló –per primera vegada una dona– al capdavant d’aquesta institució i, per tant, del Tribunal Suprem. La recerca de consens i equilibris serà fonamental si es té en compte que, en el dia d’avui, són ja 102 les vacants que l’òrgan de govern dels jutges ha de designar en òrgans clau com són el mateix alt tribunal, l’Audiència Nacional, els tribunals superiors i les audiències provincials.

Al Suprem, dels 79 magistrats que haurien d’estar dictant sentències n’hi falten ja un total de 29 si comptem la mateixa Perelló, que ha ara d’abandonar la Sala Contenciosa Administrativa, precisament la que presenta un dèficit més gran de membres. De fet, l’elecció com a vocals d’Ángel Arozamena i José Antonio Montero va contribuir fa uns mesos a continuar buidant aquesta sala, ja que els membres del nou consell tenen dedicació exclusiva al càrrec.

Perelló va obtenir el suport unànime dels 10 vocals designats a proposta del PP, mentre que els quatre vots obtinguts per Ana Ferrer entre els progressistes van ser conseqüència d’un pacte dirigit a evitar que, una vegada posat el seu nom sobre la taula, se n’anés de buit. També va ser clau la presència entre els conservadors de Montero, molt pròxim a la nova presidenta des que van compartir la impugnació dels seus respectius nomenaments per a l’alt tribunal el 2009.

Això dona idea del nivell de consens aconseguit, i també remarca el missatge que la nova presidenta del Poder Judicial és una persona sense ombra de dubte que hagi sigut imposada des d’algun grup polític. "Va néixer del consens entre els vocals, i al seu torn, d’algú de reconegut perfil independent", assenyala un dels consultats.

Per això, els que defensen el seu perfil conciliador auguren un futur d’acords, argumentant que reuneix la confiança de tot l’espectre judicial. "És la confiança que ens suscita", diuen. "No hi ha cap altra opció que consens", indiquen des del sector progressista, per afegir que aquesta és "la voluntat política i hi ha un mandat ciutadà" que es va formalitzar al reformar la llei orgànica.

No obstant, la veritat és que fins a l’arribada aquest mateix dimarts de la candidata tapada Perelló el comportament dels vocals no ha pogut estar més lluny d’aquest ideal: ha costat cinc plens nomenar-la presidenta i les decisions prèvies amb algun rerefons polític han evidenciat la fractura en blocs. Com a exemple, l’intent fallit dels vocals conservadors per emparar el Tribunal Suprem davant els atacs del ministre Óscar Puente per la inaplicació de la llei d’amnistia a Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Perelló, com a presidenta, té vot de qualitat. És a dir, el seu vot pot comptar doble si és necessari desfer un empat. Però la realitat és que el nou Consell requerirà un vot reforçat de tres cinquens –un total de 13 vocals– per fer nomenaments. Així que el de la presidenta no serà decisiu, llevat que faltin alguns vocals, i sempre es necessitarà consens perquè algú pugui resultar elegit. Just aquí és on poden aparèixer les principals dificultats del mandat que Perelló comença, malgrat els bons propòsits que ara tots semblen compartir.

De moment, ja s’han formalitzat els tràmits que permetran a Perelló ser l’amfitriona de l’acte d’Apertura dels Tribunals, que presideix el Rei, avui mateix. Ahir, la magistrada va prometre el seu càrrec al palau de la Zarzuela i després va prendre possessió al Suprem en un acte que va acabar amb aplaudiments dels presents, malgrat no ser el que està previst segons el protocol de l’alt tribunal.