Compensació als conservadors

La flamant presidenta del Tribunal Suprem, Isabel Perelló Domènech, va optar ahir per redactar pel seu compte el seu discurs inaugural després d’intentar col·locar alguns paràgrafs en el llarg discurs preparat pels serveis del Tribunal Suprem i el CGPJ –elaborat per al futur president o presidenta sense saber qui ho seria– sobre l’activitat de l’any 2023-2024. Va optar per una al·locució breu que podria titular-se a l’estil orteguià com Jo i la meva circumstància. És a dir: l’elecció d’una dona com a triomf de totes les magistrades del Tribunal Suprem i el tribut de "reconeixement i agraïment a totes les dones del nostre país que al llarg de la història han lluitat per la defensa del dret a la igualtat".

Perelló va deixar constància de les conseqüències del bloqueig a la renovació durant tots aquests anys i va pagar un preu a la dreta conservadora que la va impulsar, recolzada pels dos vocals de Sumar com a últim recurs per carregar-se la magistrada Pilar Teso, per provenir d’un pacte entre el Govern i el Partit Popular. Perelló va fer un parell d’exhortacions relacionades amb la situació política. La pàgina web del CGPJ va titular el seu discurs d’aquesta manera: La presidenta del TS i del CGPJ fa una crida a les forces polítiques i poders de l’Estat a "respectar el treball del poder judicial".

Feminisme

Només en tercer terme acull la nota de premsa en la seva introducció el caràcter feminista del discurs. El tema del feminisme ve a tomb perquè en les negociacions entre el grup de vocals progressistes i conservadors, a primers d’agost, els primers van esgrimir que havia de ser una dona, condició que s’incloïa en la part no revelada del pacte Bolaños-González Pons de juny. Els vocals conservadors no estaven d’acord en limitar l’elecció una dona.

El 22 d’agost va entrar en vigor la llei de paritat (60/40%), que va portar el sector progressista a insistir en què l’elecció per a la presidència no podia vulnerar-la. Si bé el número dels vocals respecta la paritat (12 vocals homes, 8 dones), si s’optava per un home per a la presidència, la relació s’alterava. Els conservadors s’hi van oposar amb una explicació "tècnica" segons la qual la paritat s’havia d’aplicar al nombre de vocals i no a la presidència, que era "única". Els progressistes van rebutjar el raonament. L’al·legat feminista de Perelló té un missatge a la societat sobre l’avanç de la causa feminista amb el seu nomenament.

També va acollir Perelló el tema de la divisió de poders –una divisió que la dreta només veu en un sentit, això és, del poder executiu o legislatiu en el poder judicial i mai al revés–, va recordar que "cap poder de l’Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats" sobre com han d’interpretar i aplicar l’ordenament jurídic i va assenyalar "la importància de salvaguardar la independència judicial davant possibles ingerències externes".

Un travelling de les càmeres per la gran quantitat de magistrats reunits va advertir la serietat dels rostres; semblava que el Suprem no és el que era, els gestos mostraven cert neguit barrejat amb menyspreu. Una mena d’expressió que exclamava: ¿però com és possible que hàgim arribat a aquest escenari tan inversemblant?

A la sala del Suprem hi havia ahir un Carlos Lesmes de gest adust. Ell va tornar a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa-Administrativa després de dimitir com a president del Suprem i CGPJ l’octubre de 2022, que havia patit l’epítet de "sexista". Era 2014, Lesmes ocupava el càrrec des de feia uns mesos, i Perelló, amb dues magistrades de la Sala Tercera –Margarita Robles i Celsa Picó–, va denunciar en un escrit el "llenguatge sexista" de les cartes que Lesmes dirigia als magistrats.

Que ara Perelló, a través de gestions de Robles, estigui al lloc que ell havia ocupat durant nou anys és una venjança del destí. La comissió permanent presidida per Lesmes havia rebutjat mantenir la seva plaça en el Suprem a l’accedir a la seva petició d’excedència voluntària per presentar-se com a candidata número 2 del PSOE per Madrid en les eleccions de juny del 2016. Després de recusar Lesmes i recórrer la decisió, Robles va perdre la plaça. I ara, vuit anys més tard, Robles tornava, a través de Perelló, a estar en plena forma.

Els vocals conservadors –influïts per la majoria de l’APM– reflecteixen un clam dels seus afiliats: "Què passa amb mi". Jutges i magistrats amb les carreres truncades –ja se’ls ha passat l’arròs– ha sigut una de les greus conseqüències de la guerra de bloqueig del PP. Els magistrats volen la seva plaça en el Tribunal Suprem, en els tribunals superiors de justícia i en les audiències provincials. Es tracta de 98 nomenaments en la cúpula.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Doncs això, "què passa amb mi" és el que ha propulsat la renovació. Això i la data límit del 5 de setembre, l’acte d’obertura de l’any judicial.

"Si no existís aquest deadline, seguiríem sense presidenta", va dir una font pròxima al ministre de Justícia, Félix Bolaños.