Illa defensa el finançament singular i insisteix en la solidaritat catalana

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va exposar ahir la composició i els reptes del seu nou Govern en el primer ple del curs polític al Parlament de Catalunya, en una compareixença a petició pròpia que va suposar la seva estrena davant els diputats des que va prendre possessió del càrrec.

Illa va repassar els objectius dels 16 consellers que completen el Consell Executiu, dos dels quals de nova creació –el d’Esports i el de Política Lingüística–, i va remarcar també la paritat que el caracteritza amb nou dones i set homes, tots ells amb trajectòries polítiques i professionals "acreditades" i amb "vocació de servei públic". Un Govern que, va destacar, persegueix el compromís de complir amb els acords d’investidura assolits amb ERC i els Comuns i que parteix de la voluntat de ser un Govern "de tots, territorialment, generacionalment i ideològicament".

Amb l’acord per a un finançament singular a Catalunya sent ja objecte de batalla entre grups i autonomies, Illa va retreure el "soroll" generat dins i fora del territori català, i va emplaçar a la lectura de la literalitat del pacte, que és públic. "L’acord es complirà, sé que costarà, però es complirà. El Govern que presideixo honora els acords als quals arriba. No contribuirem, no alimentarem i no farem el joc als que només volen soroll", va avisar.

Avançar "metòdicament"

Sense qualificar l’acord de concert econòmic, Illa va insistir que Catalunya és "solidària" i "sempre ho ha sigut". "El meu Govern seguirà defensant una Catalunya solidària amb la resta de territoris d’Espanya. Catalunya no vol ser ni més ni menys que ningú", va reblar.

Així les coses, es va comprometre a defensar el pacte i a avançar "metòdicament" en el seu compliment, per aconseguir un "autogovern fort, amb els recursos necessaris" per a la seva implicació "en la millora d’Espanya, des d’un concepte de solidaritat". Per a això, va tendir la mà a totes les forces polítiques de l’hemicicle, tret de l’extrema dreta, i els va demanar responsabilitat, obertura de mires i col·laboració. "Serem fidels al plantejament fet, amb voluntat d’entesa i màxim respecte".

Però Illa es va trobar amb la duresa de Junts. Si bé en la seva investidura va mantenir un paper més tebi, ahir el líder parlamentari, Albert Batet, va carregar amb tot contra Illa. Primer, per haver-se’n anat de vacances; després, per haver-se reunit amb Pedro Sánchez a Lanzarote abans de comparèixer en el ple, i, més tard, pels nomenaments en el sottogoverno, que segons el seu parer marquen que el Govern comença "tard i malament". "Tenien el Govern alternatiu i sembla que no estaven tan preparats", va remarcar. Illa, en la seva resposta, visiblement molest, va mantenir la seva mà estesa, però no va dubtar a llançar-li un altre dard: "Ja fa 40 anys que algú va voler donar lliçons d’ètica i no ha escarmentat".

Esquerra va imprimir un altre to. "No ens trobaran en la demagògia i la desqualificació, però hi ha límits ètics infranquejables. Estarem vigilant", va dir Marta Vilalta, portaveu republicana a la Cambra, en aquest cas a compte de la designació i posterior cessament del marit de la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, com a cap del seu gabinet. Vilalta li va advertir que el seu suport se circumscriu sol a la seva investidura, i que no compta amb els seus 20 vots "per a res", i va deixar caure que haurà de batallar per la seva estabilitat. Illa va tornar a destacar que complirà el que es va acordar.

Avís dels Comuns

També la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va voler avisar Illa que no pot donar per descomptats els vots del seu partit, que serà exigent en diversos temes, com per exemple en el de fomentar polítiques d’accés a la vivenda.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En les manifestacions constitucionalistes del 2017 també es va fixar el líder del PP català, Alejandro Fernández, que va resumir la situació actual amb la tesi que "Sánchez estén el procés a tot Espanya i Illa porta el sanchisme a Catalunya". En aquest sentit, el dirigent conservador va augurar que a Catalunya "no hi arribaran més recursos, sinó més impostos" i va mirar de desmuntar el lema d’"unir i servir" que ha llançat el PSC: "Vostè no uneix, claudica; i no serveix, assumeix com a propi el programa d’ERC", va etzibar. "Qui l’ha vist i qui el veu. Està sent profundament injust amb els constitucionalistes. Venjança, no; però impunitat tampoc; justícia", va aclarir.

En l’àmbit de l’economia i les finances, Illa té un altre repte més enllà del nou finançament: aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2025, els primers als quals s’enfronta com a president. Ahir des del Parlament va dir que és conscient que ara mateix no té els suports garantits a la Cambra per poder aprovar-los i es va comprometre a negociar a fons amb ERC i els Comuns per poder comptar amb els seus vots. "Sé que el meu govern s’ho haurà de guanyar", va dir amb relació als comptes.