L’Audiència pregunta a la justícia europea si es pot amnistiar els CDR

Després de complir el tràmit imprescindible de consultar les parts, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha plantejat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè determini si és compatible amb el dret europeu l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de terrorisme atribuït als membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de formar una presumpta cèl·lula terrorista. Es tracta de la segona consulta a Europa després que el Tribunal de Comptes fes el mateix amb la responsabilitat comptable que li tocava sentenciar en la qual van poder incórrer els líders del procés per l’1-O i l’acció exterior.

Els magistrats de l’Audiència Nacional consideren que, a més de suposar una vulneració de la directiva contra el terrorisme, aplicar la mesura de gràcia als acusats d’aquesta causa "suposa enviar un missatge cap al futur en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat d’aquests estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia", cosa que considera que atempta contra el dret a la igualtat i a la llibertat ideològica.

En una interlocutòria de 72 pàgines, la Secció Tercera de la Sala Penal deixa en suspens aquest procediment i per tant l’aplicació de la llei d’amnistia, sol·licitada per la Fiscalia i les defenses, mentre que es pronuncia la justícia europea. Els 12 acusats de pertinença a grup terrorista, dels quals vuit també ho estan per fabricació, tinença, adquisició, transport, subministrament o utilització d’explosius, i temptativa d’estralls, estan en llibertat per ordre de la mateixa Audiència Nacional des de fa temps.

Els magistrats, que plasmen els seus dubtes en nou preguntes al TJUE, afirmen que els fets descrits en els escrits d’acusació de la Fiscalia, que va arribar a demanar fins a 27 anys de presó, i les acusacions populars són subsumibles en el concepte de participació en grup terrorista que recull la Directiva 2017/541 de la Unió Europea i en el delicte de pertinença o participació en organització terrorista del Codi Penal espanyol.

La interlocutòria destaca que en relació amb el delicte de participació en aquestes organizacions la directiva conté una previsió de punició específica que fa que la mera pertinença sigui constitutiva de responsabilitat penal sense que sigui necessària la comissió efectiva d’un altre delicte terrorista. Malgrat això, la llei d’amnistia preveu excloure el terrorisme, però només si ha "causat de manera intencionada greus violacions dels drets humans". "Sorgeix per tant el dubte a aquesta Sala de si el legislador espanyol pot afegir requisits addicionals per exigir responsabilitat penal per participació en organització terrorista quan la directiva europea" ho descarta expressament, no dubten a criticar els magistrats.

El Constitucional vol respecte

Mentrestant, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha reclamat als poders públics "el màxim respecte polític i institucional" a les resolucions d’aquest òrgan, que just la setmana vinent té previst adoptar la primera decisió sobre la llei d’amnistia, a l’analitzar l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel mateix Tribunal Suprem sobre el primer article de la norma en relació amb el delicte de desordres públics.

Així mateix, el tribunal de garanties ja té sobre la taula el recurs del PP contra la llei, al qual se sumaran previsiblement altres impugnacions en els pròxims dies. També haurà d’abordar els que es presentin per la inaplicació de la norma per part del Tribunal Suprem tant als condemnats com als processats pel delicte de malversació, entre els quals es troba l’expresident Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

Massiva detenció de migrants per intentar travessar la frontera amb Ceuta

Borràs aspira a codirigir Junts amb Turull si Puigdemont n’és el president

Així mateix, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va aprofitar la presa de possessió de José María Macías com a magistrat del Tribunal Constitucional per destacar que el món judicial ha assolit la plena normalitat i per fer seva la crida que la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, va dirigir als polítics i a "altres poders de l’Estat" perquè respectin la independència judicial, cosa que, assenyala, que, tot i que s’hagi entès com un missatge al mateix Govern, l’Executiu comparteix "plenament".

Un dels temes en els quals des de l’Executiu s’han llançat més crítiques al Tribunal Suprem ha sigut precisament amb la llei d’amnistia, de la qual el ministre va voler destacar que "s’ha aplicat ja entorn d’un centenar de persones" i va dir confiar que "desplegarà els seus efectes perquè realment és una llei molt positiva que ja ha tingut fruits molt positius a Catalunya".