De la pompa del TS al camp de batalla

Ahir, l’endemà de l’acte d’obertura de l’any dels tribunals, almenys un d’aquests, el número 41 de Madrid, no va tenir temps per perdre. Se sabia que el jutge Juan Carlos Peinado citaria les parts. I, en efecte, el lletrat –amb el jutge Juan Carlos Peinado de vacances uns dies– va informar les parts que dilluns s’entregaran a les parts personades "les gravacions realitzades els dies 15, 19 i 29 de juliol, 1 i 26 d’agost". Corresponen a diversos testimonis i a tres investigats en la causa: Begoña Gómez, l’empresari Juan Carlos Barrabés i el rector de la Universitat Complutense, Joaquín Goyache.

Segons la diligència d’ordenació, s’aclareix que "respecte de la realitzada el dia 30 de juliol [declaració de Pedro Sánchez com a testimoni al palau de la Moncloa] una vegada es faci entrega per part de Madrid Digital de les còpies degudament identificades, s’acordarà". L’empresa esmentada es va ocupar de la gravació dels dos minuts de declaració del president del Govern, que es va acollir al dret que li dispensa la llei de no declarar sobre la seva cònjuge. I la menció que quan es rebin "les còpies degudament identificades s’acordarà" insinua, segons fonts judicials, que això pogués passar cap a dijous o divendres pròxim.

El jutge sembla que ha pres nota que les filtracions del jutjat són un dels punts rellevants de la querella per presumpte delicte de prevaricació que tant l’Advocacia de l’Estat (per Sánchez) com l’advocat Antonio Camacho (per Begoña Gómez) estan tramitant contra ell al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), i per tant, intenta controlar els danys que pogués provocar, sobretot, la filtració del vídeo de dos minuts de Sánchez davant el jutge a la Moncloa, el 30 d’agost. Fonts judicials indiquen que es dona per fet que el vídeo de Gómez serà filtrat.

Però, ¿quines possibilitats de prosperar, és a dir, d’admetre a tràmit, té la querella de l’Advocacia de l’Estat al TSJM? "Hi pot haver actuacions del jutge que no són gaire presentables des del punt de vista ètic o d’imatge, obligacions que els jutges no compleixen, o fins i tot manifestament arbitràries fins a cert punt, però el delicte de prevaricació és molt delicte", assenyala un magistrat consultat.

La querella de l’Advocacia de l’Estat ha provocat un cert terratrèmol amb l’argument que querellar-se contra un jutge és una cosa inèdita. I, en efecte, ho és. Però també ho ha sigut que un jutge, sense gestionar-ho amb el president del Govern rebutgi a través d’un jutge substitut (Carlos del Valle) que presti declaració per escrit i mantingui la data el dia en què es fa la reunió del Consell de Ministres.

Amb tot, querelles contra jutges, haver-n’hi, com les meigas, n’hi ha, per a aquells que avui es posen les mans al cap. Cal remuntar-se al fiscal general de l’Estat, Jesús Cardenal, per trobar-ne algunes, bastant més freqüents del que es creu. Una de les més sonades –que va danyar de manera irreversible la carrera d’un magistrat que sens dubte podria haver arribat a la Sala Segona del Tribunal Suprem–va ser la presentada pel tinent fiscal del Tribunal Suprem, José María Luzón, contra tres magistrats de l’Audiència Nacional (Juan José Gómez Ortega, Carlos Cezón i Carlos Ollero), els que van acordar la posada en llibertat sota fiança del presumpte narcotraficant Carlos Ruiz Santamaría, El Negro, el desembre del 2001, que va aprofitar la circumstància per escapar-se.

Recursos a l’Audiència Nacional

La campanya en mitjans de comunicació contra ells va ser ferotge. Més de 200 juristes van denunciar el "linxament moral" a què van ser sotmesos els tres magistrats. Però la Sala Segona, que primer va admetre la querella a tràmit i va investigar, va arxivar la causa (prevaricació intencional) per inexistència de delicte, el juliol del 2002.

Notícies relacionades

Massiva detenció de migrants per intentar travessar la frontera amb Ceuta

Borràs aspira a codirigir Junts amb Turull si Puigdemont n’és el president

López Ortega va perdre, arran de la querella, la seva plaça a l’Audiència Nacional. Van haver de passar nou anys fins que va ser nomenat el 2011, en comissió de serveis, per presidir al Ministeri de Justícia el grup de treball encarregat d’elaborar els escrits preparatoris de la reforma de la llei d’enjudiciament.

Fonts judicials apunten que la tramitació de les dues querelles –la de l’Advocacia de l’Estat i la de l’advocat Camacho– portaran el seu temps. En primer lloc, en aquesta última probablement el ponent haurà de tenir en compte el resultat de diversos recursos contra les decisions del jutge Peinado que l’Audiència Nacional resoldrà el 30 de setembre. En segon terme, la querella inicial de l’Advocacia de l’Estat va ser ampliada la setmana passada, i es va incorporar a la causa una providència del jutge sobre la seva interpretació del fet que Sánchez s’acollís a l’article 416 que li permet no declarar sobre la seva dona. I és molt probable que la difusió de les gravacions durant els pròxims dies torni a plantejar ampliacions de les querelles en els dos casos.