Crònica del fracàs migratori

Les Canàries viuen immerses en una tempesta que no sembla amainar des de fa 381 dies: l’emergència humanitària dels menors migrants no acompanyats. Vulnerables i sovint invisibles, aquests nens i adolescents, que han arribat amb embarcacions precàries des de l’Àfrica, són l’epicentre d’una negociació frustrada. La demanda de repartir l’atenció de la infància migrant entre totes les comunitats autònomes no és nova. No obstant, el que va començar sent una conversa entre administracions ja s’ha convertit en un crit d’auxili. Les autoritats canàries, desbordades pel col·lapse de la seva xarxa d’acollida, han demanat una vegada i una altra el suport de l’Estat. El fracàs de les negociacions evidencia una profunda fractura en el compromís humanitari del país i els nens continuen esperant una solució.

A finals d’agost del 2023, tot just un mes després de la presa de possessió de l’Executiu encapçalat per Fernando Clavijo, es van començar a sentir les primeres veus d’alarma. Les previsions sobre les arribades eren molt preocupants. En els primers set mesos de l’any havien arribat 1.598 nens no acompanyats i la xarxa d’acollida comptava ja amb 2.300 menors. El 5 d’octubre del 2023 el Govern canari anunciava la declaració d’emergència migratòria.

Comandament únic

El 8 d’octubre, Canàries va demanar per primera vegada a l’Estat i al Rei la creació d’un comandament únic, similar al que es va posar en marxa durant la crisi dels cayucos del 2006, per abordar el problema de manera coordinada. No va ser fins a finals de gener del 2024 quan el Govern va considerar necessari posar en marxa la Comissió Interministerial d’Immigració, coordinada pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.

La primera vegada que Canàries va posar sobre la taula la necessitat d’impulsar una reforma legislativa per repartir els menors per tot el territori nacional va ser l’11 d’octubre, en el marc de la Conferència Sectorial de Joventut i Infància. Una setmana després, es va firmar el Pacte Canari per la Migració, que va ser recolzat per tots els grups parlamentaris –excepte Vox– per exigir una solució a l’Estat i a la Unió Europea. Entre agost i octubre, Canàries es va veure obligada a obrir 18 nous dispositius d’acollida davant l’arribada d’una mitjana de 100 nens al dia. Llavors, el Govern illenc ja parlava del fracàs de la solidaritat interterritorial i demanava mecanismes per a la distribució obligatòria dels menors.

Una olla a pressió

Les illes es van convertir en una olla a pressió durant l’últim trimestre de l’any. Davant la inacció del Govern d’Espanya, Canàries va decidir posar-se a treballar en una solució jurídica que permeti alleujar la sobreocupació de la xarxa d’acollida. El gener, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va mantenir una trobada amb Clavijo durant la qual se li va traslladar per primera vegada la "solució canària" per a una distribució vinculant dels menors. El Govern es va comprometre a estudiar la proposta i respondre en tres mesos. La situació era cada vegada més greu, Canàries mantenia a la seva xarxa d’acollida 5.500 nens i nenes. La proposta incloïa tres possibles solucions i una era modificar l’article 35 de la llei d’estrangeria, a través d’un decret llei.

Després de constants reunions, el 15 de març, el Govern autonòmic i l’Estat pacten la reforma de la llei d’estrangeria. El 22 d’abril, Torres i Clavijo es reuneixen per tal d’ultimar l’acord. Tot semblava anar vent en popa, però l’Executiu regional continuava insistint en la via del decret llei.

Però no...

L’estratègia, segons assenyalava el PSOE, era que el president canari aplanés una mica el terreny amb el PP, el seu soci de govern, perquè la proposta no arribés des de l’Executiu de Sánchez. Així, Clavijo va liderar la ronda de contactes amb les forces polítiques del Congrés i totes, tret de Vox, van acceptar abordar la reforma i van fer aportacions. PSOE, Sumar i Coalició Canària van registrar el 15 de juliol al Congrés la proposició de llei, que es va debatre el dia 23 de juliol. Però res va canviar...

Després de la patacada al Congrés, el president canari va continuar insistint a l’Estat en la necessitat d’aprovar la reforma per decret llei, de cara a poder iniciar els trasllats de manera immediata. Tres dies després de la votació fallida, Clavijo va convocar el Pacte Canari per la Immigració, que va tornar a donar suport a l’Executiu canari per reclamar a l’Estat i al PP que negociïn. A escala nacional es va desencadenar una batalla política i l’encreuament d’acusacions era diari. Les postures dels populars i els socialistes cada vegada estaven més distanciades i l’interès per buscar acords era nul. Durant les seves vacances a La Mareta, Sánchez va acceptar mantenir una reunió amb el president canari, en què Clavijo va insistir en el decret llei, però Sánchez només es va comprometre a impulsar la negociació. Actualment, els contactes entre les dues principals forces polítiques semblen continuar congelats.

Repartiment voluntari

L’11 de juny, tot just unes hores abans que arrenqués la Conferència Sectorial de Joventut i Infància en què les comunitats autònomes havien de pactar un repartiment voluntari de 400 menors, Torres va anunciar que Canàries i Estat havien arribat a un acord sobre les derivacions obligatòries. El ministre va advenir una nova etapa de negociació amb les forces polítiques. El gest només va servir per posar pals a les rodes i fer saltar pels aires l’acord per al repartiment solidari. Les comunitats van acusar el Govern d’opacitat per negociar la reforma només amb les Canàries. El 10 de juliol, Tenerife va acollir la següent cita de la sectorial, en què finalment es va pactar la derivació d’aquests nens.

Notícies relacionades

Els Mossos confirmen l’espionatge amb Pegasus a tres excaps de l’ANC

Els Comuns no recolzaran els comptes del Govern si no es bonifica la T-usual

Canàries es va plantar dilluns passat i va comunicar a l’Estat que no tutelaria cap més menor, ja que considera que al creuar la frontera estan sota tutela policial de manera provisional i, per tant, no estan en desemparament. L’única reacció de l’Executiu ha sigut la cessió de dos espais militars.

Canàries ha fet tots els esforços per teixir una solució. A Madrid obliden que el que està en joc no són només xifres i acords administratius, sinó les vides de nens el futur de les quals sembla penjar d’un fil cada vegada més prim.