Pugna pel lideratge

ERC pressiona perquè el seu centenar de càrrecs al Govern l’abandonin

Malgrat haver investit Illa com a president amb els seus vots, els republicans volen començar al més aviat possible a fer una oposició nítida

ERC pressiona perquè el seu centenar de càrrecs al Govern l’abandonin
4
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El PSC ja fa un mes que va aterrar a la Generalitat per rellevar ERC, però l’administració catalana dista de ser íntegrament socialista. En diversos nivells del Govern es mantenen alts càrrecs nomenats per ERC i ara els republicans volen que, al més aviat possible, siguin cessats o deixin el lloc per iniciativa pròpia. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, els republicans xifren en més d’un centenar aquests alts càrrecs que volen fora de l’administració.

La voluntat d’ERC és, malgrat haver investit president Salvador Illa amb els seus vots, començar a fer una oposició nítida al Govern del PSC, i aquest objectiu es complica si hi ha membres de les seves files a la Generalitat. Fonts de la direcció del partit volen que el cessament o la dimissió d’alts càrrecs nomenats per ERC es produeixi de manera imminent, siguin militants o no militants.

Des del partit de Marta Rovira perceben una certa "OPA del PSC" a càrrecs d’ERC per donar una pàtina "catalanista" a la nova administració. És a dir, interpreten que a Illa ja li interessa que alguns càrrecs d’ERC no se’n vagin per donar a la seva Generalitat un espectre ideològic que vagi més enllà del PSC. De fet, el nou president ja va buscar aquest efecte quan va nomenar dos consellers de l’òrbita d’ERC –Francesc Xavier Vila en Política Lingüística i Sònia Hernández en Cultura– i ERC no vol que aquesta operació es repeteixi en els alts càrrecs.

El missatge: tots fora

Segons diverses fonts consultades per EL PERIÓDICO, alguns consellers republicans ja van transmetre als seus alts càrrecs, abans d’anar-se’n dels seus despatxos, que no podien continuar a la Generalitat quan es completés el traspàs de poders als socialistes. La instrucció va ser que ERC no s’havia de mantenir en la nova administració. Si el tema ha tornat a sorgir ara és perquè als republicans se’ls comença a esgotar la paciència. Així ho va transmetre Rovira dilluns en una entrevista a TV3: "Fa gairebé dos mesos que va començar el traspàs responsable i ara Salvador Illa ha de començar a cessar alts càrrecs i si no demanarem des del partit que aquests càrrecs deixin el Govern perquè això ja és un govern socialista".

Després del missatge de Rovira ja s’han començat a produir els primers moviments. Per exemple, el del director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire. Aquest militant i exdirigent d’ERC, pròxim a Marta Rovira, va fer arribar la setmana passada una carta a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, demanant que el cessés. A la carta exposava que havia sigut un "autèntic honor" haver desenvolupat el càrrec, però demanava que "es procedeixi a nomenar una persona substituta per a aquesta responsabilitat".

Un altre motiu, menys confessable que té ERC per pressionar per la sortida dels seus alts càrrecs és tensar de manera indirecta el PSC. Els socialistes han de nodrir de persones afins fins a 16 conselleries –dues més que en el mandat d’Aragonès– i això sempre tensa un partit. Més si aquest partit també té responsabilitats a molts ajuntaments de Catalunya; a les diputacions provincials i al Govern de Pedro Sánchez. De vegades falta gent o, simplement, hi ha molt moviment i això genera nervis i disfuncions.

Construir un nou paper

Els republicans es troben davant el repte de començar a construir aquest nou paper opositor i no serà per a ells una tasca fàcil. El problema és que ERC vol mostrar-se com un partit nítidament opositor a Illa però, alhora, haurà de negociar i transaccionar repetidament amb el Govern del PSC si vol aconseguir que es compleixin els pactes d’investidura. Un dels pactes és el que ha d’aconseguir un "finançament singular" per a la Generalitat.

Un altre assumpte que complica la definició del paper opositor d’ERC és la crisi interna que travessa el partit. Fins al 30 de novembre no celebra el congrés per elegir una nova direcció, per la qual cosa fins aleshores no hi haurà un nou lideratge legítim per decidir quin és el nou full de ruta. n

Quarta candidatura

Notícies relacionades

La batalla pel control d’ERC té un nou aspirant. El corrent crític del partit Col·lectiu Primer d’Octubre va anunciar ahir que presentarà candidatura per aspirar a liderar el partit. Un projecte encapçalat pels militants Xavier Martínez Gil i Àngel Ruiz Diez i amb la marca Recuperem ERC. La independència de les bases. És la quarta llista que es presenta després de Militància Decidim –liderada per Oriol Junqueras–, Nova Esquerra Nacional –pròxima a Marta Rovira– i Foc Nou –impulsada per Alfred Bosch.

En un comunicat fet públic ahir, es reivindiquen com la «renovació» que necessita el partit republicà per recuperar «la credibilitat i la confiança» de la ciutadania després de les últimes patacades electorals. A més, lamenten l’«estratègia política errònia» d’ERC en l’últim lustre i titllen de «gravíssim error polític» la decisió d’Esquerra d’investir Illa com a president.