Lluís Llach: "Em sap greu haver dit feixista a Illa; és un parafeixista"

El president de l’ANC viurà aquest 11 de setembre la seva primera Diada en el càrrec. El cantautor és molt crític amb el PSC i també amb ERC. Assegura que no trencarà ponts amb els independentistes «si ho són i ho practiquen», i defensa la renovació total dels lideratges sobiranistes. 

Lluís Llach: "Em sap greu haver dit feixista a Illa; és un parafeixista"
3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Lluís Llach (Girona, 1948) viurà aquest 11 de setembre la seva primera Diada com a president de l’ANC. L’independentisme arriba a la cita completament debilitat institucionalment i amb la màxima divisió interna, malgrat que les entitats s’han conjurat per mostrar unitat. El cantautor, que va agafar les regnes de l’organització al juny després d’un primer intent fallit per les pugnes internes, es mostra molt crític amb el PSC, però també amb ERC.

És la primera Diada sense un president independentista en 14 anys. ¿S’ha acabat el procés?

No, això ens motiva encara més per seguir. [El procés] el vam imaginar curt perquè pensàvem que l’Estat acceptaria un procés d’autodeterminació des del pacifisme després de 40 anys de democràcia. Però va demostrar que no, que serà més llarg.

Però hi ha un abans i un després: ja no hi ha majoria independentista al Parlament.

El 2019 hi va haver un abans i un després. La situació d’ara és conseqüència de la repressió. És l’exili i la presó el que provoca la divisió del moviment. Comencen els egos i la lluita per l’hegemonia.

¿No hi havia divisió abans de l’any 2017?

No. El 2017 jo vaig ser allà. Després de l’1 d’octubre va començar a haver-hi algunes divisions, però no només entre Junts i ERC, sinó també dins d’alguns partits. L’actitud d’Oriol Junqueras no va ser la de Marta Rovira. Però hi ha una diferència entre independentisme institucional i social. No conec cap independentista que ho hagi deixat de ser. Només ha deixat de votar.

Les xifres dels manifestants tampoc tenen res a veure.

Tot aquest desgavell pot influir, però la baixada forta comença amb la covid. Hi ha més motius que mai per anar a la manifestació. Hi ha un problema de supervivència nacional. I això ha arribat després de dos governs independentistes. No s’ha fet bé.

Junts, ERC i la CUP estan reinventant-se. Però l’ANC també preveu renovar la seva estratègia.

Si l’independentisme de partit no es repensa, s’ha acabat. O es renova o sortiran quartes o cinquenes llistes fins a substituir-los. El nou secretariat de l’ANC ha de definir el seu camí.

¿I quin ha de ser?

Volem una nació forta, amb estructures sòlides, per no arribar a la independència amb un empobriment que ho posi més difícil. Hem de decidir si acceptem la desobediència civil o encara tenim dubtes.

L’anterior secretariat apostava per la declaració unilateral d’independència (DUI). ¿Quina és la seva proposta?

No tenim la fórmula màgica, per això volem un full de ruta. Estem d’acord en tot el que debiliti la influència d’Espanya a Catalunya. Jo vaig votar la DUI i vaig ser un dels diputats que es va indignar i va plorar quan va veure que no s’aplicaria.

¿S’han de renovar els lideratges independentistes?

Sí, cal una renovació total.

¿Inclou Puigdemont?

No és un lideratge qualsevol. Més enllà del que sigui de Junts, faci el que faci, és un president en l’exili per haver defensat l’autodeterminació. Hi ha opcions polítiques que no s’adonen de la importància històrica que té això.

Hi ha sobre la taula l’opció que Puigdemont recuperi el lideratge orgànic de Junts.

A mi no m’agradaria, però ha de fer el que cregui convenient.

Parlant de renovació: vostè era diputat el 2017.

Jo no m’he presentat a més eleccions. Estic en una entitat.

L’ANC va assenyalar que no recolzaria el retorn de Puigdemont si tenia aspecte de partidisme. ¿No va ser així?

Hi havia fins i tot gent d’ERC. Evidentment beneficia Junts, però és un president de la Generalitat. Beneficia la dignitat de la institució.

¿Quin sentit polític va tenir?

És un president en l’exili, acabat de triar en unes eleccions, que vol arribar al Parlament emparat per una llei d’amnistia que els jutges no volen aplicar-li. Això a Europa ha deixat desconcertat fins i tot Hongria. Els que estan fora de la llei són Eduard Sallent i Joan Ignasi Elena.

¿No es va espatllar la imatge dels Mossos d’Esquadra?

El problema és dels Mossos. Van fer la burrada de voler detenir-lo per aconseguir la foto i el mèrit de portar-lo a Madrid. Va ser un número d’exhibició.

¿Considera ja trencats els ponts amb ERC?

Amb els independentistes, si ho són i ho practiquen, no trencaré cap pont. Independentista és aquell que actua com a tal. Rovira va fer caure fins i tot les columnes dels ponts. ERC s’ha d’aclarir.

Notícies relacionades

Va dir que el president Salvador Illa és feixista. ¿Manté aquesta opinió?

Parafeixista o pseudofeixista. Si vaig dir feixista, em sap greu, no era necessari. Ha assistit a manifestacions pseudofeixistes. Diu Bajo Llobregat i manté que el 155 s’hauria d’haver aplicat abans. Per mi és un parafeixista.