Infraestructures: balanç del passat i una mirada al futur

Fer un balanç de les infraestructures construïdes des de la recuperació de la democràcia i pensar en el futur obliga a tenir en compte alguns elements previs. El primer, quins eren els objectius per assolir en els inicis de la democràcia. Se n’identifiquen dos: el desenvolupament econòmic i, com a resultat del primer, el social. Les infraestructures eren identificades com la clau del progrés. I així eren planificades i reivindicades. Moure persones, mercaderies i, en el cas del nostre país, també turistes. L’eix ambiental s’anirà incorporant progressivament, però amb una visió centrada en la protecció de l’entorn natural, com l’aigua o els espais agrícoles, i el paisatge. No serà fins ben entrada la primera dècada del segle XXI quan s’introdueixi un concepte de sostenibilitat més complex.

Un segon aspecte per tenir en compte és la geografia de Catalunya. Un país amb una orografia complexa que malgrat no tenir muntanyes gaire altes, a excepció del Pirineu, i de no tenir grans rius, a excepció de l’Ebre i alguns trams del Segre i del Ter, és un país ple d’àmbits muntanyosos, espais d’alt valor natural, serralades, cingles, rius i rieres, deltes i moltes zones potencialment inundables on la climatologia combina sequeres amb grans vingudes d’aigua, inundacions i temporals a les zones de costa.

Un tercer element previ és entendre i identificar com es distribueix la població i l’activitat. Catalunya és un país amb dues grans metròpolis. Una, de prop de sis milions d’habitants, al voltant de Barcelona, on hem d’incloure el Vallès Occidental amb Sabadell i Terrassa, el Maresme i part del Penedès i el Garraf. Una segona metròpoli que es forma amb el sistema de ciutats Reus-Tarragona-Vila-seca-Salou i Cambrils. Més enllà de la metròpoli de Barcelona s’estructuren un conjunt de ciutats dinàmiques connectades i amb potencial propi que generen estructures econòmiques particulars: el sistema Mataró-Maresme, Vic-Olot-Osona-Garrotxa, Manresa-Bages, Vilafranca-Penedès, Sitges-Vilanova-Garraf, Granollers-Vallès Oriental i Igualada-Anoia.

Existeixen dos sistemes de ciutats i territoris econòmicament també amb dinàmiques pròpies un al nord, composat per les ciutats de Figueres-Girona-Banyoles-Lloret-Blanes connectades a la Costa Brava i un altre sistema de ciutats a Ponent amb el Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera. Finalment, hi ha dos territoris que es caracteritzen per la seva potent geografia, una serralada, un riu i un delta, i els seus espais naturals. Un al nord, el Pirineu, amb diverses centralitats, Ripoll, Puigcerdà, la Seu, Sort, Tremp, Solsona i Aran. I un altre al sud, les Terres de l’Ebre, amb Tortosa com a capital.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Un quart aspecte per tenir en compte és que Catalunya disposa de sis grans connectors europeus i amb l’Estat: els aeroports de Reus, Girona i les estacions ferroviàries d’alta velocitat de Sants, Girona, Lleida i el Camp de Tarragona. Tres connectors globals: l’aeroport del Prat i els ports de Barcelona i Tarragona.

I un últim aspecte a escala regional, en termes europeus. Catalunya disposa de quatre grans àmbits de relació i d’influència econòmica, social i també cultural. Les illes de Menorca i Mallorca; l’Euroregió que va des de Múrcia, Alacant, València fins a Tolosa, Montpeller i Lió –una possible megaregió global–; el sistema Catalunya-Saragossa-Madrid; i la connexió Atlàntica Catalunya-Saragossa-Navarra-Euskadi.