La no abstenció de Macías

José María Macías (Barcelona, 1964) va anunciar divendres passat que no pensa abstenir-se quan el Ple del Tribunal Constitucional (TC) debati sobre la llei d’amnistia. Va ser immediatament després de la cerimònia que li va oferir el tribunal per donar-li la benvinguda. Tot i que la sol·licitud d’abstenció ha de ser elevada al president del tribunal, els periodistes van preguntar al flamant magistrat si tenia intenció d’abstenir-se per la seva coneguda posició militant contra l’amnistia com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tenint en compte que un dia després de registrar el Partit Popular el seu recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia, el sistema informàtic del TC va designar ponent de l’esmentat recurs Macías.

Però alhora, el Ple té previst considerar avui la sol·licitud d’abstenció voluntària sobre la llei d’amnistia plantejada pel magistrat Juan Carlos Campo. Conforme a la interlocutòria elaborada pel magistrat ponent Ricardo Enríquez, que estima justificada l’abstenció, l’esmentada proposta serà, segons fonts judicials, acceptada.

Mira per on, divendres, tot just entrar en la vigília el recurs del PP, a l’algoritme del sistema informàtic del TC va sortir que la futura ponència requeia en Macías. Semblava una solució circular: el magistrat havia sigut elegit pel Senat, a proposta del PP, i ara seria ni més ni menys que el futur ponent del recurs més rellevant contra el conjunt de la llei. Macías, doncs, està en el moment just i al lloc adequat.

Segons la interlocutòria del magistrat Enríquez, la sol·licitud de Campo ha de ser estimada perquè es presenten els requisits necessaris. En primer lloc, perquè es tracta d’un càrrec públic –Campo ha sigut ministre del Govern de Pedro Sánchez– i en segon terme, perquè s’ha pronunciat públicament sobre l’amnistia o sobre el nucli del qual es debatrà. Tot i que es tracta d’una presa de possessió inconcreta –l’amnistia no era aleshores a l’horitzó–, al document aportat per Campo al TC va exterioritzar "una valoració expressa i genèrica sobre la inviabilitat constitucional de l’amnistia, aleshores reclamada en favor de les persones condemnades, que poguessin també veure’s afectades per les previsions de la llei orgànica 1/2024, del 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya".

Aquesta menció general, doncs, segons Campo, i d’acord amb la ponència d’Enríquez, reuneix els requisits per acceptar l’abstenció del magistrat en tots els debats que tinguin lloc en el TC sobre la llei d’amnistia. Si s’aplica la proposta del ponent a Macías, n’hi hauria prou amb canviar el càrrec de ministre a vocal del CGPJ, posició que l’ara magistrat del TC ha exercit entre el 2015 i juliol del 2024. ¿I sobre el seu pronunciament públic sobre l’amnistia? Aquest pronunciament, a més de prolífic, és més rellevant que les quatre línies genèriques del ministre en aquell temps Campo. Perquè Macías va promoure juntament amb vuit col·legues, vocals conservadors de l’anterior CGPJ, l’informe sobre l’amnistia que va sol·licitar el Senat sota majoria del PP –la mateixa institució que ha designat Macías magistrat del TC– el març del 2024, quan la campanya per evitar l’aprovació de la llei d’amnistia estava en desenvolupament. Nou vocals del CGPJ (entre ells Macías, molt actiu perquè sortís l’informe en els termes en què va resultar) van votar a favor de l’informe i set en contra.

Arguments de defensa

Macías maneja dos arguments per defensar la seva posició contra l’abstenció voluntària. I és que el Ple del TC va considerar una situació semblant que ell protagonitza quan no va acceptar l’abstenció de la magistrada Concepción Espejel en la llei de l’avortament. Ella també va ser vocal del CGPJ quan es va debatre la llei del 2010 i va fer un informe amb les seves objeccions. Però segons fonts judicials, aquest informe mai va ser aprovat i va quedar en esborrany. Però és que a més, al sol·licitar abstenir-se el 2022, la magistrada es referia a un informe –no aprovat– 12 anys abans sobre una llei que tampoc era la mateixa. No es tractava d’una posició que ella hagués assumit feia uns mesos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’altre motiu és que el TC va rebutjar que els magistrats Enrique Arnaldo i Espejel, per haver fet declaracions sobre el procés, estiguessin inhabilitats per participar en els recursos. El que s’ha anomenat la "doctrina de la ment buida". Segons una font judicial, aquesta doctrina "ve a dir que si ets catedràtic de Dret Constitucional segurament tindràs opinions sobre diversos temes i això no et pot impedir que després et pronunciïs. Perquè si fos així només es podria elegir magistrats les persones que mai s’han pronunciat sobre assumptes rellevants".

El problema, en efecte, és quan en la fase concreta de l’aprovació de la llei, un càrrec públic (en aquest cas, vocal del CGPJ) es pronuncia de manera expressa concretament contra la norma que es discuteix i es despatxa a gust en els mitjans de comunicació. Si Macías no s’absté, el Ple no farà res. Però les recusacions plouran, de manera que el moment de la veritat arribarà tard o d’hora.