El PSOE i Junts avancen en el traspàs de la immigració a la Generalitat

El compromís ve de lluny. A principis d’any, Junts va salvar amb la seva abstenció dos decrets del Govern, que a canvi va pactar el futur traspàs a Catalunya d’aquest complex assumpte, sempre marcat per les tensions polítiques. L’acord no especificava una data per a la cessió. Tampoc les matèries que inclouria ni com es portaria a terme, així que les interpretacions contradictòries no van trigar a arribar.

Transferència "integral"

El partit de Carles Puigdemont parlava d’una transferència "integral", que inclogués el control de les fronteres i l’expulsió d’immigrants que siguin delinqüents multireincidents. L’Executiu negava la transferència d’aquestes dues últimes competències, al considerar que un pas d’aquest tipus seria inconstitucional.

Després de múltiples reunions i contactes (presencials i per telèfon, a Suïssa i a Espanya), el PSOE i Junts comencen a encarrilar un possible acord. Els postconvergents reconeixen, almenys en privat, que el traspàs de fronteres i la capacitat per expulsar són matèries impossibles de cedir, però que donen per fet que "la resta" de competències passaran a mans de la Generalitat, i posen especial èmfasi en la qüestió lingüística. Si es fa el traspàs en el moment actual, seria la nova Generalitat socialista la que hauria de gestionar aquestes noves potestats, però Junts aspira a poder recuperar el poder a mitjà termini i llavors posar el català en el centre de les seves polítiques migratòries.

En qualsevol cas, la lletra petita de l’acord es concretaria a través d’una proposició de llei firmada pels dos grups i que al tenir caràcter orgànic necessitarà majoria absoluta per ser aprovada. Però ara el problema és un altre, coincideixen les dues parts.

El preu de la cessió

Per als postconvergents, que han endurit les seves posicions després de l’arribada de Salvador Illa a la Generalitat i la no concessió de l’amnistia a Puigdemont per part del Tribunal Suprem, el traspàs s’ha de portar a terme sí o sí, independentment del seu hipotètic suport a altres iniciatives del Govern. "Això ja està pactat", afirma un dels consultats. Els socialistes, en canvi, volen que Puigdemont es comprometi amb aquesta legislatura, que canviï d’actitud i sigui més procliu que fins ara a recolzar les seves iniciatives.

Sobretot, els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any que ve. Els set diputats de Junts van tombar al juliol el camí d’estabilitat, el pas previ a l’aprovació dels comptes públics. L’Executiu va tornar a donar llum verda dimarts a la iniciativa en el Consell de Ministres, que se sotmetrà de nou a votació al Congrés en les pròximes setmanes. El PSOE vol que els postconvergents no reincideixin en el rebuig i permetin tirar endavant primer el camí i després els Pressupostos. Però, per ara, Junts no afluixa. "Si volen resultats diferents, facin coses diferents", va avisar ahir la seva portaveu parlamentària, Miriam Nogueras.

Si aconsegueix amarrar els suports, Sánchez tindria gairebé assegurat culminar la legislatura. Els comptes donarien estabilitat al Govern, i establirien unes bases sòlides i trencarien la imatge d’inestabilitat i paràlisi legislativa que ha presidit l’actual mandat. De moment, l’entorn del cap de l’Executiu evita donar res per segur, mentre que el mateix Sánchez insisteix que no pensa en un avançament electoral, passi el que passi.

Repartiment de menors

El Govern reunirà un altre cop les autonomies

La situació migratòria a les Canàries segueix sense solució política mentre el Govern i el PP s’acusen mútuament de posar pals a les rodes. No obstant, no hi ha deixat d’haver interlocució al màxim nivell des que el Congrés va tombar la reforma de la llei d’estrangeria per fer obligatori el repartiment territorial dels menors migrants arribats a les illes.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Així ho reconeixen les parts i mostra d’això és que el Ministeri de Joventut i Infància preveu tornar a convocar en les pròximes setmanes les comunitats autònomes en una conferència sectorial.

Ho farà quan acabi de perfilar el catàleg de recursos amb què compten les comunitats. En aquests moments, faltaria que Andalusia remeti algunes dades pendents. Partint d’aquest catàleg i a criteris com el PIB o la població, es farà una proposta de model de repartiment.