¿Què és la Diada de Catalunya? Significat, origen i per què se celebra

La Diada de l’11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya. Malgrat commemorar la data d’una derrota –la capitulació de Barcelona davant les tropes borbòniques en 1714–, la celebració es va convertir en una jornada de defensa dels drets i les llibertats del país, i en un acte de reafirmació del caràcter propi de Catalunya i de la seva identitat com a nació. [Seguiu les últimes notícies de la Diada 2020 en directe.]

Símbol habitual de l’inici del curs polític, la festivitat ha adquirit encara més protagonisme a partir de les multitudinàries mobilitzacions independentistes que se succeeixen des del 2012.

Ofrena a Rafael Casanova

La celebració de la Diada es remunta a 1886, any en què diverses entitats del catalanisme cristià van organitzar una missa en record dels morts al lloc de 1714, defensors de la ciutat de Barcelona en la guerra de successió espanyola. Dos anys més tard es va inaugurar, en ocasió de l’Exposició Universal, l’estàtua de Rafael Casanova, que es va convertir en l’epicentre de les celebracions fins avui.

Els actes, de caràcter eminentment cultural, van prosseguir en aquells anys no sense traves governamentals, i ja el 1894 es va iniciar la tradició de l’ofrena floral a l’estàtua de Casanova, conseller en cap de Barcelona el 1714.

Nou segle, més càrrega política

El canvi arribaria amb l’entrada al segle XX. La repressió per part de la policia i la imposició de fortes multes el 1901 i 1905 van dotar d’un fort caràcter polític la Diada. També hi va haver xocs amb els lerrouxistes, que sempre van refusar participar en aquests actes.

Amb la Mancomunitat de Catalunya, el 1914 (primera recuperació de les institucions catalanes en dos segles), i la recuperació de la Generalitat, ja el 1931, la festa es va institucionalitzar amb un format similar a l’actual.

Reivindicació antifranquista en la Diada

Celebrada durant el període republicà, el 1937 va comptar fins i tot amb la participació de la CNT. Prohibida per la dictadura franquista, es van organitzar algunes accions reivindicatives en els anys 40 i 70, protagonitzades pel Front Nacional de Catalunya.

Notícies relacionades

Què va passar l'11 de setembre de 1714

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La Diada es va convertir en una data assenyalada per a l’oposició antifranquista, i les seves reivindicacions van culminar en l’Onze de Setembre de 1976, el primer després de la mort de Franco, convocat per l’Assemblea de Catalunya. L’any següent, la Diada va propiciar un clamor popular sota el lema ‘Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia’, amb una manifestació al centre de Barcelona l’assistència del qual es va xifrar voluntariosament en un milió de persones. 

Posteriorment, es va institucionalitzar de nou, i es va recollir legalment com a «festa nacional» el 1980. Des d’aleshores, els homenatges a l’estàtua de Rafael Casanova han sigut la tònica habitual dels actes institucionals fins als nostres dies, en què les mobilitzacions de l’independentisme han restat certa visibilitat a la commemoració oficial.