El TC admet a tràmit el primer assumpte relatiu a l’amnistia

El magistrado del Tribunal Constitucional, Ricardo Enríquez Sancho, durante la toma de posesión del nuevo magistrado del TC, José María Macías, en el Tribunal Constitucional, a 6 de septiembre de 2024.

El magistrado del Tribunal Constitucional, Ricardo Enríquez Sancho, durante la toma de posesión del nuevo magistrado del TC, José María Macías, en el Tribunal Constitucional, a 6 de septiembre de 2024. / EP

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Cristina Gallardo

El ple del Tribunal Constitucional ha donat el tret de sortida a la tramitació del primer assumpte que té sobre la taula en relació amb la llei d’amnistia: la qüestió d’inconstitucionalitat que li va elevar el Tribunal Suprem en relació amb els delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat pels quals van ser condemnats dos joves a Girona.

Els 12 magistrats que componen el ple des de la incorporació de José María Macías a l’alt tribunal van decidir per unanimitat admetre a tràmit la qüestió per mirar de resoldre els dubtes de constitucionalitat plantejades pels magistrats de la Sala Segona, que en els casos en què sí que apliquen l’amnistia, com els desordres o la mateixa desobediència, van considerar necessari consultar al Constitucional, tot i que només van formalitzar de moment la primera.

Fonts de la cort de garanties van assenyalar que aquest tipus d’impugnacions, procedents dels tribunals (de moment han rebut una del Suprem i dos, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), tindran prioritat davant la més de la quinzena de recursos d’inconstitucionalitat que ja s’han rebut, tot i que no esperen poder resoldre sobre el fons de l’assumpte en cap d’aquestes en el millor dels escenaris abans de sis mesos.

Notícies relacionades

Abstenció de Campo

El ple, a més, va acceptar l’abstenció presentada pel magistrat Juan Carlos Campo, que va al·legar haver-se pronunciat en contra de la constitucionalitat del perdó penal al tramitar els indults del procés. L’exministre, a qui també li havia correspost la ponència del recurs d’inconstitucionalitat presentat per Cantàbria, havia sigut, a més, recusat pel Partit Popular, Madrid, Galícia i Andalusia en les seves impugnacions contra l’amnistia.