El Govern crida a fixar "noves fites" que uneixin Catalunya

Els únics xiulets en l’ofrena a Rafael Casanova van ser per a ERC / Collboni va celebrar la "normalitat" i va demanar respecte a la diversitat

El Govern crida a fixar "noves fites" que uneixin Catalunya
3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Després de 14 anys de governs independentistes, el Govern de Salvador Illa va estrenar l’etapa del postprocés en una Diada en la qual va destacar el silenci sepulcral –només interromput per l’himne d’Els Segadors– amb la qual l’Executiu va fer la protocol·lària ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Ni un xiulet i ni un retret va trencar el moment, per a sorpresa fins i tot d’alguns membres de la comitiva. Seguint l’estela del missatge llançat en la vigília pel president, la portaveu de l’Executiu català, Sílvia Paneque, va advocar per la consecució de "noves fites" consensuades entre les diferents opcions polítiques malgrat tenir diferents aspiracions nacionals.

No va fer menció explícita al model de finançament singular, com tampoc ho va fer Illa en la missiva institucional –malgrat que aquest és l’horitzó que sosté la majoria de la investidura–, tot i que sí que va fer una crida a no deixar escapar col·lectivament "cap oportunitat". Una afirmació que va fer extensible al fet que Catalunya és "terra d’acollida" davant els que propugnen consignes en contra de la immigració. Una altra de les novetats de la jornada va ser que per primera vegada va irrompre un partit independentista d’extrema dreta al Parlament: Aliança Catalana, absent en aquest acte. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va destacar la "normalitat institucional" aconseguida i va demanar respecte a la diversitat i pluralitat ideològica i política.

L’"exili infame"

Si bé els socialistes van esquivar qualsevol menció tant al finançament com a l’amnistia, cosa que van retreure al president els seus socis d’ERC i dels Comuns, el sobiranisme i els sindicats no van deixar escapar l’oportunitat per posar-los en el centre de les seves reivindicacions. El president del Parlament, Josep Rull, va lamentar l’"exili infame" de Carles Puigdemont davant l’"incompliment radical" de la llei d’amnistia per part d’un Tribunal Suprem que va acusar d’haver-se declarat en "rebel·lia". També va fer una crida a reforçar un dret a l’autodeterminació que ha perdut pistonada a les urnes i al carrer.

Prova d’aquesta divisió de l’independentisme va ser que el silenci guardat durant l’entrega floral del Govern va contrastar amb els xiulets a ERC i alguna acusació de "traïdor" i de "botifler" entre les desenes de persones que van assistir a l’acte. La comitiva republicana, capitanejada pels secretaris generals adjunts del partit, Marta Vilalta i Juli Fernàndez, va mirar de fer-se el desentès a unes crítiques que donaven per descomptades i van centrar el seu missatge a reivindicar el seu compromís amb la sobirania fiscal com a "eina" per arribar a la independència, per a la qual va advertir que és necessari tornar a construir una majoria política i social. "Cal mobilitzar-se i omplir els carrers amb valors com el de la suma, la tolerància i el respecte", va defensar Fernàndez.

Notícies relacionades

També els Comuns, liderats per Jéssica Albiach, van burxar en l’absència de referències a l’autogovern i el finançament en el discurs pronunciat per Illa. Un model econòmic propi i més just, va argumentar, no és "una amenaça per a ningú", sinó una "oportunitat" per a les altres autonomies que pateixen un infrafinançament. Junts, per la seva banda, va remarcar que Illa va ser "més eloqüent pel que no deia que pel que deia". La presidenta de la formació, Laura Borràs, va acusar el Govern de tenir com a prioritat "no molestar" el PSOE, a més de cridar a "aixecar-se contra la no aplicació de l’amnistia".

Especialment insistents van ser els sindicats amb aquesta qüestió. Els líders d’UGT i CCOO, Camil Ros i Javier Pacheco, van carregar contra els "atacs reaccionaris de l’extrema dreta" i van manifestar la seva confiança en el fet que els canvis judicials que s’han fet en els últims mesos acabin amb el "bloqueig" de l’aplicació de la llei d’amnistia.