L’independentisme reuneix 73.500 manifestants en cinc ciutats

Era la Diada més difícil de l’última dècada per a l’independentisme. Fora del Palau de la Generalitat, sense majoria en el Parlament –ni tan sols dels favorables al referèndum– i amb les diferències entre partits més patents i irreconciliables que mai. Davant d’aquest context, gens favorable a nivell institucional, les entitats independentistes van voler aprofitar aquest Onze de Setembre per exhibir certa unitat, almenys de la societat civil, i per demostrar que la reivindicació continua viva. No obstant, la manifestació va ser la menys freqüentada, amb permís de la covid, des del 2012, quan es va celebrar la primera Diada massiva del procés. Poc més de 70.000 persones, segons xifres dels cossos de seguretat, entre els cinc emplaçaments elegits.

Feia alguns anys que la manifestació era patrimoni gairebé en solitari de l’ANC. Tot i que l’organització d’aquest any la va continuar liderant l’entitat ara dirigida per Lluís Llach, també va comptar amb Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). Tots van aprofitar per apel·lar a la unitat i per reclamar autocrítica als partits independentistes, a qui van acusar de ser "incapaços de posar-se d’acord i traçar una estratègia compartida per fer efectiva l’autodeterminació", malgrat la mobilització constant de la ciutadania.

No obstant, el parlament unitari de totes les entitats, un cop finalitzada la manifestació, també va servir per enviar un missatge al nou Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa. "Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat", van exclamar els convocants davant 60.000 persones que es van concentrar a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, després de recordar que la llei d’amnistia encara no ha sigut aplicada a tots els possibles beneficiaris i, en especial, a l’expresident Carles Puigdemont. Així, van advertir que no hi haurà "normalitat" fins que s’exonerin tots els encausats pel procés i se celebri un referèndum a Catalunya. "¿On està la normalitat quan un cop d’estat es nega a aplicar l’amnistia? ¿És normal que la ciutadania no pugui expressar la seva voluntat a través d’un referèndum?", es van preguntar. Finalment, van reclamar al conjunt del moviment "deixar de llepar-se les ferides" i "lluitar junts fins a la independència". "Aquí no es rendeix ningú", van rematar.

Manifestació sense incidents

La manifestació va començar davant de l’Estació de França i va transcórrer pel passeig de Picasso i el de Lluís Companys fins arribar a l’Arc de Triomf, un itinerari que es va fer sense gaires estridències ni proclames, més enllà d’alguns crits d’"indepèndencia". També es va poder veure alguna pancarta contra ERC per haver pactat amb el PSC, però la presència de diversos dirigents republicans en la manifestació es va saldar sense incidents. La presència dels polítics va transcórrer amb normalitat, però sí que van rebre una forta xiulada quan, des de l’escenari, un dels oradors va lamentar la desunió d’aquestes formacions. "Unitat, unitat, unitat" va ser una de les proclames més repetides entre els assistents.

Notícies relacionades

Els Mossos confirmen l’espionatge amb Pegasus a tres excaps de l’ANC

Els Comuns no recolzaran els comptes del Govern si no es bonifica la T-usual

La manifestació va estar lluny de col·lapsar el centre de Barcelona com ho havia fet en anteriors ocasions, però sí que va omplir el cos central del passeig Lluís Companys entre Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella. A la protesta van acudir representants d’ERC –Raquel Sans i Marta Vilalta–, de Junts –Laura Borràs i Jordi Turull– i de la CUP –Laia Estrada i Carles Riera–. Ho van fer per separat, evidenciant la divisió del moviment.

L’únic que va fer declaracions a l’inici va ser Turull, que va reivindicar aquest Onze de Setembre com la Diada de la "reafirmació" i va assegurar que ni Felip VI ni Illa podran acabar amb l’independentisme. Aliança Catalana, que dimarts va estar en el centre de la polèmica per les declaracions de Llach, no va assistir a la manifestació. El president de l’ANC, tot i que no va fer referència directa al partit de Sílvia Orriols, sí que va assenyalar el creixement "del discurs de l’odi" i l’"antipolítica" com una "amenaça" a "combatre", perquè "posa en perill la cohesió social".