Tècnica d’una presumpta prevaricació

Aquesta és la llei, i això és el que hi ha. Això és el que la nostra jurisprudència diu de les querelles i els testimonis quan són autoritats, i això és el que hi ha amb la diligència que el jutge Juan Carlos Peinado ha fet amb la citació com a testimoni del president del Govern, Pedro Sánchez, el 30 de juliol. Així pot descriure’s l’informe de nou folis aportat per la fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).

Almudena Lastra (Madrid, 58 anys), després de presentar al TSJM ahir el seu informe –favorable– sol·licitat sobre l’admissió a tràmit de la querella de Pedro Sánchez, té ara cinc dies hàbils per elevar el seu informe sobre la querella per delicte de prevaricació contra el jutge Peinado, presentada per l’advocat Antonio Camacho en nom de Begoña Gómez, immediatament després de la del seu marit, el president del Govern. Això serà, doncs, la setmana vinent. La fiscal superior estableix el perímetre del seu informe tal com se li ha sol·licitat.

"L’òrgan al qual ens dirigim té declarat que no és funció d’aquesta sala [TSJM] en aquest tràmit inicial ultimar l’examen sobre el fons de l’assumpte, ni portar a terme la qualificació jurídica dels fets, sinó tan sols analitzar si apriorísticament, de ple i sobre el contingut del relat que se subministra en la querella, ja pot afirmar-se que els fets no tenen rellevància penal o, per contra, estan revestits d’indicis que no permetin descartar aquesta naturalesa. En aquest últim cas, serà el curs de la instrucció el que hagi d’aclarir la naturalesa de tals fets, així com de les seves circumstàncies objectives i personals".

Decisió injusta

Ergo: ¿es poden descartar de ple els indicis d’un delicte de prevaricació? ¿Què és la prevaricació? La fiscal superior ho aclareix d’entrada: "Pel que fa referència al tipus penal invocat, la jurisprudència de la Sala Segona [del Tribunal Suprem] ha anat objectivant l’element de la injustícia de la resolució a efectes del delicte de l’article 446 del Codi Penal, de manera que la seva determinació no rau en el fet que l’autor l’estimi com a tal, sinó que ho sigui en clau estrictament objectiva". És a dir: la clau no és que el jutge consideri que està adoptant una decisió injusta.

Llavors, ¿què és el caràcter objectiu de la injustícia? "Suposa que existeix un apartament de la funció judicial pròpia de l’Estat de dret, quan l’aplicació del dret s’ha realitzat separant-se de les opcions jurídicament defensables. És necessària una aplicació arbitrària del dret, és a dir, que la norma jurídica hagi sigut aplicada tergiversant –de manera evident– el seu contingut, el seu significat i el seu sentit propis que només pot predicar-se la injustícia quan la resolució, en l’aspecte en què es manifesta la seva contradicció amb el dret, no és sostenible mitjançant cap mètode acceptable d’interpretació de la llei, o quan falta una fonamentació jurídica raonable diferent de la voluntat del seu autor, o quan la resolució adoptada –des del punt de vista objectiu– no resulta coberta per cap interpretació de la llei basada en cànons interpretatius admesos".

La falta de fonamentació –una cosa en la qual Lastra, lògicament, no entra– és el patró de les resolucions del jutge Peinado, que ha entrat en la causa sense por de trepitjar uns quants ulls de poll. La fiscal superior assenyala que el jutge diu que és útil i necessària la declaració testifical de Sánchez pels documents que ha reunit i les declaracions d’altres testimonis. Ni rastre d’explicació sobre una cosa i l’altra. Lastra sosté: "En cap moment es motiva jurídicament, en definitiva, la conveniència i utilitat de la diligència, ni per què, entre les dues modalitats de compareixença previstes en la llei, opta per aquella que exposa més la institució que representa la persona cridada a declarar". La cèdula de citació cursada pel jutge a Sánchez és un altre dels temes també reglats i vulnerats pel jutge Peinado. "Es desprèn també, d’una banda, que el magistrat decideix el moment de la "visita" al despatx oficial, sense previ avís, com disposa la norma, i es fixa en la resolució no només el dia i l’hora, sinó que ordena a la policia i als serveis informàtics de Madrid Digital perquè acudeixin al complex presidencial un dia abans a instal·lar dispositius de gravació.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tot i que la fiscal superior no ho evoca, cal dir que Sánchez va sol·licitar declarar per escrit, i que, en lloc de Peinado, és un altre jutge, Carlos Valle, el que va rebutjar la petició, sense raonament. No hi ha previ avís –el president reuneix tots els dimarts al matí el Consell de Ministres. "Finalment, es remet una cèdula de citació dirigida al president del Govern del Regne d’Espanya amb apercebiment de multa, detenció i posada a disposició judicial", fent cas omís de la llei d’enjudiciament criminal, segons la qual una eventual resistència l’ha de posar el jutge en coneixement del Ministeri Fiscal.

La fiscal es limita, doncs, a comparar el que s’ha fet amb el marc legal vigent.