Borràs aspira a codirigir Junts amb Turull si Puigdemont n’és el president

De moment, només hi ha dues certeses de cara a la nova executiva, que Jordi Turull vol seguir al capdavant de la secretaria general i que Josep Rull no continuarà com a president del consell nacional per centrar-se en la direcció del Parlament. Aquesta és la vacant que podria ocupar Borràs, però la presidenta de les sigles no només es vol conformar amb aquest lloc, sinó que persegueix més responsabilitats, i considera que el fet que Puigdemont es posi al capdavant de Junts no hauria d’alterar la composició actual de la direcció i el repartiment de poders, perquè es va decidir així fa només dos anys i, estatutàriament, encara li quedarien dos anys de mandat.

Qüestió de confiança

Fins ara, Borràs ha evitat pronunciar-se públicament sobre el seu futur en el partit, però la seva intenció és continuar tenint pes dins de la cúpula. La idea seria tenir una posició equivalent a la que ocupa Turull, que en els últims temps s’ha anat guanyant la confiança de Puigdemont i forma part del seu nucli dur. Ha sigut ell qui ha pilotat les negociacions amb el PSOE amb èxit després de quedar amb un poder institucional residual després de les municipals del 2023, malgrat ser segons. Una posició que es va aconseguir retenir a les eleccions catalanes del 12 de maig, donant el sorpasso a ERC. Una mostra d’aquesta confiança Puigdemont-Turull és que va ser el secretari general qui va acompanyar l’expresident en la tornada a Catalunya i la posterior fuga el 8 d’agost.

Borràs, per contra, va rebre el reconeixement de la formació quan va ser suspesa com a presidenta del Parlament i en el judici en què va ser condemnada per haver fraccionat contractes, però després va començar a reduir les seves aparicions públiques. Ara podria acceptar un càrrec com el de presidenta del consell nacional, sempre que tingués una cartera més àmplia que l’actual i no s’interpretés com un intent d’apartar-la.

Poc abans de les eleccions catalanes, l’exalcalde Xavier Trias va demanar la celebració d’un congrés extraordinari de Junts, que no estava previst fins al 2026, i va reclamar nomenar "per unanimitat" Puigdemont "com a president del partit". "Els líders han d’actuar com a líders", va reblar. Borràs, dies després, li va replicar: "Qui presideix el partit soc jo. Puigdemont no necessita un càrrec orgànic". Les declaracions de Trias van ser un cop dur per als afins a Borràs, que ho van interpretar com un intent de defenestrar-la, especialment els dirigents que provenen de l’extinta CDC. "Continuarem treballant perquè deixin liderar les dones sense posar pals a les rodes", va asseverar aleshores Aurora Madaula, exhibint la guerra interna.

L’actual presidenta de Junts no té cap intenció de rivalitzar amb Puigdemont. Però no ho té tan clar respecte a Turull. Els dos dirigents es van estar a punt d’enfrontar en el congrés de fa dos anys, tot i que van acabar pactant una llista conjunta. Borràs es quedava amb la presidència, Turull amb la secretaria general i la resta de llocs de l’executiva es van repartir equitativament. No obstant, en la votació del congrés, Turull i Anna Erra van obtenir més vots que Borràs i David Torrents, borrasista, qui no va arribar al mínim del 50% de suports requerits per al càrrec de secretari d’organització, tot i que va aconseguir el lloc gràcies a un acord polític.

Pèrdua de poder

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Dos anys després, Borràs presideix el partit, però està inhabilitada per a qualsevol càrrec públic i no es pot presentar a les eleccions i el seu cercle de confiança ha disminuït. Francesc de Dalmases va haver de dimitir com a vicepresident per intimidar una periodista i Madaula encara exerceix com a vicepresidenta, però ha anat perdent suports després de la denúncia de masclisme a les files, malgrat haver arribat a un acord amb la direcció per evitar la via judicial.

Una pèrdua de poder que també es va plasmar en les llistes del 12 de maig. Sense Jaume Alonso-Cuevillas, que va decidir tornar al seu ofici d’advocat, ni Cristina Casol, que va ser expulsada pels mateixos motius que Madaula; el seu cercle més pròxim es va reduir a Dalmasas, al lloc 18, i Torrents, que no va obtenir representació a la Cambra, al 23. No obstant, els borrasistes resten importància a aquests factors i consideren que alguns fitxatges, com el d’Anna Navarro, també els són propers.