Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya
3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Tres mesos després de les eleccions generals del 23 de juliol i a un mes perquè expiri el termini de la investidura, la incertesa sobre les negociacions del PSOE amb ERC i Junts continua alimentant el temor d’una repetició electoral, malgrat l’acord entre els socialistes i Sumar per reeditar la coalició del Govern. Si la investidura fracassa i anem a eleccions el 14 de gener, el PP tornaria a guanyar i milloraria el seu resultat, però continuaria sent insuficient per formar una majoria de govern. De fet, l’últim mes amb prou feines ha aconseguit retallar distàncies amb el PSOE, que conservaria les seves opcions de retenir la Moncloa. Mentrestant, Vox i Sumar tornarien a disputar-se la tercera plaça. Quant a ERC i Junts, per ara Carles Puigdemont no trauria rèdit del seu creixent protagonisme en les negociacions.

La mitjana de totes les enquestes sobre les eleccions generals publicades des dels últims comicis mantenen el PP en primera posició amb un avantatge respecte al PSOE de tan sols 2,4 punts, dues dècimes més que fa un mes i un punt més que a les urnes. Des de finals de setembre, mentre els populars han guanyat tres dècimes, els socialistes han sumat tot just una dècima. Feijóo aconseguiria ara el 34,3% dels vots i Sánchez obtindria el 31,9% dels sufragis. Convertida aquesta mitjana en escons, el PP aconseguiria avui 143 diputats (els mateixos que fa un mes i sis més que en les eleccions) i el PSOE es quedaria amb 121 (un menys que en setembre i els mateixos en els comicis).

Els càlculs realitzats per EL PERIÓDICO a partir d’una fórmula utilitzada per Ivan Serrano, investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos publicats. La ponderació es realitza, com en altres fórmules d’aquest tipus, en funció de la mida de la mostra (com més gran, més valor) i de la data del treball de camp (com més recent, més significativa). Cal tenir en compte que algunes enquestes, com les del CIS, només ofereixen estimacions de vot, però no d’escons, fet que influeix en les mitjanes de cada variable.

El creixement del PP i PSOE perjudica els respectius vasos comunicants, Vox i Sumar, que empatarien a escons amb un lleuger avantatge en vots dels segons. L’extrema dreta de Santiago Abascal ha perdut mig punt des de setembre i quatre escons des de les eleccions, i es queda en els 29 diputats i l’11,3% dels vots. Per la seva banda, la coalició de Yolanda Díaz obtindria l’11,7% dels vots i 29 escons, una dècima menys però un diputat més que fa un mes, tot i que dos menys que a les urnes. És a dir, Vox perdria la seva condició de tercera força política al Congrés.

Notícies relacionades

Les eleccions del juliol van deixar empatada la batalla entre ERC i Junts, tot i que amb tres punts d’avantatge dels republicans en vots. Una repetició dels comicis extremaria encara més la igualtat entre les dues formacions, amb una sola dècima de diferència a favor d’Esquerra però mantenint cadascun els 7 escons que van aconseguir fa tres mesos. Pel que fa al pols basc entre EH Bildu i el PNB, els dos partits repetirien els resultats de juliol amb un escó d’avantatge per a l’esquerra ‘abertzale’.

Aquestes mitjanes no permetrien a Feijóo aconseguir la Moncloa només amb el suport de Vox, ja que les dues forces sumarien 172 escons, dos més que a les urnes però quatre per sota de la majoria absoluta. Tot i que pogués comptar amb el suport dels tres diputats que s’emportarien altres formacions (probablement serien per a BNG, Coalició Canària i UPN), al bloc conservador li continuaria faltant un vot per neutralitzar la suma dels socis de Sánchez, que seria de 150 escons, dos menys que en les eleccions.