El PSOE obrirà en canal el seu model federal en el congrés de Sevilla

El PSOE busca una "renovació" ideològica en el seu 41è congrés federal i a la direcció criden a tenir "valentia" per afrontar el debat doctrinal. El finançament autonòmic, amb el rerefons del concert català, és l’assumpte que més disputa interna genera. La seva revisió, no obstant, obrirà forçosament una discussió profunda sobre un dels fonaments del partit: el federalisme. Als territoris perifèrics aposten per "fer un reset" de la declaració de Granada, el model sota el qual Alfredo Pérez Rubalcaba va cosir les diferents sensibilitats, inclòs el PSC, en les albors del procés. En altres federacions, principalment de l’interior, criden a blindar aquell model per posar "límits".

"Des de la declaració de Granada han passat moltes coses", argumenta un dels expresidents autonòmics més escoltats a Ferraz fins a la pèrdua del poder territorial en les passades autonòmiques i municipals. Més d’una dècada, amb l’auge i caiguda del procés pel mig, arran del qual defensa una àmplia revisió. Sense temor d’"entendre que les asimetries existiran sempre", diu per recordar que la Constitució diferencia en el preàmbul entre "nacionalitats i regions". Fonts de la direcció extremenya, adverteixen per la seva part sobre el risc de caure en "asimetries" a l’hora d’interpretar el federalisme. La seva aposta és per un "Estat fort per garantir la igualtat", en contraposició a un "model que no té final".

En l’últim Comitè Federal del PSOE ja va apuntar aquest debat i va ser el líder dels socialistes a Aragó, Javier Lambán, qui es va enfundar en la declaració de Granada per marcar límits. Al federalisme i al pacte fiscal amb ERC per a la investidura de Salvador Illa. Per Lambán, el PSOE ja estaria fora de l’àmbit de les seves resolucions congressuals i del document que va servir de guia per unificar posicions amb Rubalcaba al capdavant. Sobretot referent a l’ordinalitat.

L’acord amb ERC respecta aquest principi, però entenent que les "contribucions de les comunitats autònomes per habitant, ordenades en una escala de més gran a més petita, han de mantenir el mateix ordre en l’escala del que reben". Una cosa que, segons l’expresident d’Aragó, és una "ordinalitat fake". Contravindria la sentència del TC sobre l’Estatut en què fonamenta la declaració de Granada. En aquesta, l’"ordinalitat bona", s’entén "sobre el PIB per càpita, que suposa més solidaritat" entre territoris, explica. Concretament, el text fa referència al fonament jurídic de l’ordinalitat perquè "la contribució interterritorial no col·loqui en pitjor condició relativa de qui contribueix respecte a qui es beneficia".

Partint d’aquests arguments, a la direcció del partit a Aragó demanen "reprendre" la declaració de Granada. En paràmetres similars s’han situat els secretaris generals d’Astúries i Extremadura, a més de Castella-la Manxa. Una posició "comuna i històrica" que demanen mantenir. "Quan parlo d’Estat federal hi ha la declaració de Granada que és claríssima al respecte", va defensar ja el mes d’agost passat el líder dels socialistes asturians, Adrián Barbón, entre crítiques al pacte a què s’havia arribat amb els republicans catalans.

"Això va de majories"

El finançament i el federalisme aniran de la mà en el debat congressual dels socialistes que se celebrarà a Sevilla entre el 29 de novembre i l’1 de desembre. El mateix Pedro Sánchez ja ho va lligar, abans fins i tot que es convoqués el conclave, al defensar el pacte fiscal amb ERC com "un pas en la federalització del nostre Estat autonòmic". Ara la pretensió és fer evolucionar els principis del partit amb un consens que de partida sembla complicat. En el seu informe polític del Comitè Federal, Sánchez ja va advocar per més traspassos i que les comunitats autònomes "obtinguin més gravàmens". Un model que va descriure com "una nova etapa autonòmica".

Davant les diferències internes, a la direcció defensen que el partit també sap plantejar les discrepàncies i que és el moment d’apostar per una revisió del model al tenir un president socialista al capdavant del Govern. "Això va de majories i de minories", desafien des d’un dels territoris díscols. Si bé, en l’últim comitè federal Sánchez va aconseguir acotar les crítiques per aplanar el control del procés congressual.

L’abast de la proposta que arribi al 41è congrés es definirà en la ponència marc, amb les aportacions que s’intercanviaran entre les diferents federacions i la direcció. Per a la seva coordinació s’han elegit persones de la total confiança de Pedro Sánchez: la presidenta del PSOE, Cristina Narbona; la secretària d’Estudis i Programes, Idoia Mendía, i el president la Fundació Avanza, Manu Escudero.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

S’espera que en els pròxims dies s’acabin de definir les diferents àrees del document i s’elegeixin els ponents de cada una. Els terminis per a aquest procés d’elaboració de la ponència marc seran molt més ajustats que en el 40è congrés federal. Llavors, els coordinadors i els ponents de les àrees es van elegir set mesos abans de la celebració del conclave, tot i que oficialment es van ratificar a falta de tres. La batalla ideològica es presumeix tensa, com a avantsala d’una renovació dels lideratges territorials que es produirà en els congressos regionals entre el desembre i el febrer del 2025.

El 41è Congrés Federal del PSOE a Sevilla del 29 de novembre a l’1 de desembre comptarà amb 1.095 delegats. En l’anterior, l’octubre del 2021 a València, van ser 1.083. Els estatuts del PSOE marquen una forquilla entre 500 i 2.000 delegats.