Resistència al canvi de lideratge

Els polítics solen apuntar que costa entrar en política, però que també costa deixar-la. Els canvis de lideratge oxigenen els partits, obren nous fronts estratègics i potser noves aliances. Però l’independentisme sembla incapaç de girar full. El convuls procés va deixar els partits sense plans b i amb la llosa d’haver de gestionar una etapa de desconcert per a la qual no estaven preparats després d’una declaració unilateral d’independència fallida, la suspensió de l’autonomia catalana i l’actuació dels tribunals.

Els dirigents de l’1-O van processar de manera diferent la nova etapa: uns van optar per cedir el pas a noves cares pregonant que se seguís amb el seu exemple, com Jordi Cuixart; d’altres per allunyar-se de la primera línia, com Carme Forcadell; d’altres per impulsar noves estructures dins del moviment, com Carles Puigdemont, i d’altres per mantenir les regnes del partit, com Oriol Junqueras. Gairebé set anys després, amb el PSC al Govern i amb el sobiranisme a l’oposició i sense majoria parlamentària, Junts, ERC i la CUP se submergeixen en una tardor en què dirimiran si estan preparats per a una renovació profunda com demanden els nous dirigents d’Òmnium Cultural i de l’ANC.

El Congrés de Junts

La Diada d’aquest any ha servit perquè el sobiranisme assumeixi que la Catalunya del 2017 no és la del 2024. Però els màxims dirigents del 2017 volen continuar sent-ho el 2024. Puigdemont no ostenta cap càrrec a Junts, però és el militant de base amb més poder en el partit. Mentre es planteja fer un pas al capdavant i recuperar la presidència, dubta de si ha d’assumir el càrrec com a cap de l’oposició al Parlament o si ha d’esperar a l’aplicació de l’amnistia per tornar sense més fugides a Catalunya.

Junts s’havia acostumat a la convulsió interna, però internament Puigdemont ha sortit reforçat de les eleccions catalanes al ser l’únic partit independentista que no ha perdut vots. L’expresident disfruta d’un lideratge indiscutible que apaivaga les veus crítiques. També el secretari general, Jordi Turull, surt enfortit de les últimes conteses internes, mentre que la presidenta, Laura Borràs, ha perdut suports a la cúpula, però desperta simpaties entre la militància. Al nucli dur de l’expresident despunta Míriam Nogueras, a qui ha confiat el gir estratègic a Madrid i la negociació amb el PSOE.

L’única renovació que s’espera al conclave de Junts és la de donar més poder i focus als nous fitxatges: Agustí Colomines, Anna Navarro, Ennatu Domingo i Neus Torbisco. El relat ja està fixat: l’ambició és treure profit de la caiguda electoral d’ERC i del seu acord per investir el president Salvador Illa per brandir-se com el principal partit independentista de Catalunya. La incògnita està en fins a quin punt Puigdemont vol jugar la partida amb Pedro Sánchez i, sobretot, si forçarà la seva caiguda si els jutges no li apliquen l’amnistia.

Les primàries d’ERC

A Esquerra la guerra és total. Ja no es dissimula. El tàndem que representa l’auge i la caiguda del partit a les urnes, Junqueras i Marta Rovira, només resoldrà el seu enfrontament amb el còmput de vots del congrés al qual es presenten fins a quatre llistes. La campanya, entelada pels cartells dels Maragall, se centra exclusivament en el lideratge: Junqueras o renovació. I allà és on els roviristes miren de traslladar que, encoratjats també per les entitats, el rumb del partit només canviarà si canvien de líder. El seu factor en contra és no haver designat encara un líder clar, tot i que assumeixen el paper, per ara, Teresa Jordà i dos cares menys conegudes però amb trajectòria a la seva esquena, Marta Vilaret (negociadora de l’amnistia) i Alba Camps (diputada).

Tant Junqueras com Rovira eren partidaris d’avalar el pacte amb el PSC, i qui guanyi decidirà si es manté aquesta estratègia. Per ara, Illa i Sánchez respiren tranquils, conscients que el pròxim president d’ERC necessitarà almenys un any per assentar-se.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La CUP

Fa mesos que la formació reflexiona sobre com sortir del còrner. La proposta que han de participar de la governabilitat s’imposa, mentre debaten allargar els mandats per consolidar els seus lideratges. Laia Estrada és el puntal de l’organització després de l’adeu d’Eulàlia Reguant i Carles Riera, però cada vegada es dona més presència a Laure Vega com a aposta de futur.