Els delictes d’injúries a la Corona i d’ofenses religioses es derogaran
L’obligatorietat dels debats electorals i la modificació de la llei de secrets oficials figuren entre les 31 mesures aprovades
El pla de regeneració democràtica aprovat ahir en el Consell de Ministres conté 31 mesures i moltes incògnites per resoldre. Però la iniciativa, que va anunciar Pedro Sánchez després d’estar a punt de llançar la tovallola per l’"assetjament" de la seva dona, Begoña Gómez, investigada per tràfic d’influències, sí que recull algunes certeses. Aquí, les principals claus del pla.
Mitjans i llibertat d’expressió.
Es tracta de l’apartat més polèmic per les seves implicacions sobre la llibertat de premsa, amb el PP acusant el Govern de voler seguir el camí de països com Veneçuela. El pla, que s’inspira en una iniciativa de la UE i avalada al seu dia pel partit d’Alberto Núñez Feijóo, inclou la creació d’un registre de mitjans de comunicació que dependrà de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en el qual aparegui la informació sobre els seus propietaris i la inversió publicitària que reben. Però els criteris per poder formar part d’aquest registre continuen oberts. Aquí també apareix la reforma de la llei de publicitat institucional perquè no es puguin "falsejar" les audiències, garantint un mesurament transparent i verificable. La regulació de la publicitat institucional ocupa un espai molt important. Així, les administracions estaran obligades a publicar cada any la seva inversió en els mitjans, s’introduiran criteris de "transparència, proporcionalitat i no discriminació", i s’aprovaran límits en aquest apartat per posar fi a la premsa "dopada", impulsada o absolutament dependent d’algun govern. Sobretot, els autonòmics.
Parlament i eleccions.
El pla estableix aquí l’obligatorietat que cada any se celebri al Congrés dels Diputats el debat sobre l’Estat de la nació. Alhora, la participació de les diferents formacions polítiques en els debats electorals tampoc serà optativa, com fins ara. I quan els mitjans publiquin enquestes en períodes electorals, aquestes hauran d’incloure també les microdades, les "tripes" dels sondejos prèvies a l’anomenada "cuina", com fan els estudis del Gesop per a Prensa Ibérica. "En ocasions, sembla que aquestes enquestes, més que conèixer l’estat d’opinió, pretenen influir sobre aquest estat d’opinió", va assenyalar Bolaños. I, finalment, es reforçaran les sancions perquè els partits polítics publiquin cada any els seus comptes i els diputats i senadors donin a conèixer els seus béns i declaracions d’interès.
Notícies relacionadesQualitat de la informació pública.
"Volem que les institucions, i en particular els governs, tinguin més contacte amb la ciutadania, que sigui més fàcil per als ciutadans conèixer les mesures", va explicar Bolaños. Així, s’aprovarà la "rendició de comptes obligatòria" dels governs, tant el central com els autonòmics i locals, que hauran de publicar els seus compromisos adquirits i el nivell de compliment. En aquest apartat també s’insereix la reforma de la llei de secrets oficials, que data del 1968 i és, per tant, prèvia a la Constitució.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- HISTÒRIA D'UNA TRADICIÓ ¿Quin és l'origen de la tradicó d'abraçar-se i besar-se sota el vesc?
- BCN, amb quatre noves estrelles, ratifica la capitalitat gastronòmica
- El millor servei de sala de la ciutat
- Kevin Punter: "Molta gent no s’adona del que he passat per ser aquí"