La Generalitat podrà gastar 37.783 milions, el 12,8% més, l’any vinent

La Generalitat podrà gastar l’any que ve un total de 37.783 milions, el 12,8% més que el 2023, que són els comptes que regeixen en l’actualitat perquè estan prorrogats, segons el límit de despesa no financera aprovat ahir pel Govern. La mesura suposa el tret de sortida per a l’elaboració dels pressupostos del 2025 i es decideix després de descartar elaborar uns comptes per al que queda d’exercici una vegada constituït l’Executiu de Salvador Illa sorgit de les últimes eleccions.

Segons aquestes xifres, els ingressos previstos no financers no finalistes assoliran els 36.738 milions, el 17% més que el 2023. El gruix d’aquesta quantitat correspon als recursos procedents del model de finançament, tant als avançaments com a la liquidació de l’exercici del 2022, a causa de la situació de creixement de l’economia. Aquest escenari preveu un objectiu de dèficit del 0,1% del producte interior brut (PIB), xifra que suposa 307 milions d’euros. La quantitat de despesa no financera prevista ben just arriba al 3% d’augment respecte a la que va acordar l’anterior Executiu presidit per Pere Aragonès, per al 2024, però els comptes no es van arribar a aplicar malgrat l’acord entre ERC i el PSC per la negativa dels Comuns. Aquest increment suposa 1.099 milions més.

Inici del procés

Amb aquest tràmit, que recull xifres que podrien canviar en funció dels ingressos tributaris o els augments o les reduccions de les transferències de l’Estat destinades a finançar competències transferides o altres variacions també en els objectius de dèficit, comença realment el procés que coordinarà la nova consellera d’Economia, Alícia Romero. Un dels reptes serà precisament negociar per portar a terme l’acord sobre finançament singular pactat amb ERC, que preveu la recaptació, gestió i liquidació de tots els impostos per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), el pagament pels serveis centralitzats que proporciona l’Estat i una part per negociar per a la solidaritat amb altres territoris, que ha desencadenat les crítiques no només de l’oposició, sinó també en el mateix PSOE.

Romero, durant la seva primera compareixença al Parlament dilluns per explicar les línies generals de l’estratègia del seu departament, va insistir que prioritzaran el suport d’ERC i dels Comuns, però no va descartar obtenir el suport d’algun altre grup parlamentari. També va avisar que, en cas de no aprovar-se la proposta del Govern, Catalunya deixaria de comptar amb més de 2.500 milions addicionals per desenvolupar les seves polítiques.

L’objectiu és que els comptes siguin aprovats pel Parlament abans que acabi l’exercici, cosa que, durant el període del procés, ben just es va aconseguir. Un altre dels elements pendents és la condonació d’uns 15.000 milions de deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que suposaria un estalvi financer d’uns 1.300 milions.

Contactes del Govern amb ERC i els Comuns

El Govern té entre cella i cella que l’1 de gener del 2025 estiguin vigents uns nous pressupostos a Catalunya. La portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, va donar ja per inaugurats els contactes amb ERC i els Comuns, que considera els seus «socis prioritaris», per mirar d’amarrar el seu suport. Els dos partits confirmen que esperen ser citats ben aviat després de rebre trucades amb aquest propòsit.

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

No obstant, el gran escull amb els republicans està en el que serà el gran elefant de la legislatura: el nou finançament singular. Sobre el paper, segons el que es va pactar amb ERC, Catalunya hauria de recaptar l’any 2026 l’IRPF del 2025.

Paneque va posar èmfasi en la idea que la voluntat de la Generalitat és complir i treballar en aquesta carpeta en paral·lel a la negociació dels comptes. No obstant, alhora va advertir que negociar el finançament serà un procés llarg que «no té terminis temporals fixats». SARA GONZÁLEZ