El Govern deixa els seus socis fora del pla de regeneració democràtica

Els socis parlamentaris van ser informats abans que ho anunciés Sánchez en la reunió interparlamentària del PSOE. Una deferència que dista del compromís de forjar grans consensos al voltant del pla esmentat. De moment es limitarà a implementar el reglament europeu sobre mitjans de comunicació. No es preveu incloure-hi, així, la reforma de l’anomenada llei mordassa, que demanaven diversos grups, inclòs Sumar, o la llei de secrets oficials, que van prioritzar des del PNB.

A alguns dels socis, com a ERC, sí que se’ls va traslladar la intenció d’incloure algunes de les seves propostes, però la majoria dels grups del bloc d’investidura limiten la seva influència a la tramitació parlamentària. Ahir esperaven rebre el text, per conèixer-ne l’abast, i alguns lamentaven la falta d’interlocució. "Al juliol els vam enviar un document amb les nostres propostes i encara esperem resposta", explicaven des de Podem. "Amb nosaltres no han tancat res", traslladaven des d’un altre dels grups, fins i tot confiant a incloure alguna de les seves mesures quan s’obri el debat al Congrés.

I des d’un dels grups que ja van recolzar el Govern en la passada legislatura anticipen que si es presentés el pla sense recollir prèviament les seves propostes sobre regeneració democràtica i del sistema judicial es tractarà de "focs artificials".

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ja es va aplicar la setmana passada per intentar fer control de danys al reunir-se amb la portaveu de Junts i mantenir un dinar de treball amb el president de l’Euskadi Buru Batzar, Andoni Ortuzar. A més de Bolaños, s’estan aplicant en les negociacions per reflotar la majoria d’investidura la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán.

Ajudes als mitjans

A l’espera de conèixer el pla i calibrar la seva capacitat d’influència durant la tramitació, els grups que van recolzar la investidura de Sánchez reclamen un canvi d’actitud a l’hora de negociar que no es quedi només en paraules. El pla de regeneració que s’aprovarà avui és un punt de partida, però les presses de l’Executiu per al Consell de Ministres sense aprofundir abans en la ronda de contactes compromesa no ha agradat als socis.

La intenció del Govern és implantar un pla de regeneració en diverses fases, amb la primera centrada en la implementació del reglament europeu sobre la llibertat dels mitjans de comunicació. Per desenvolupar-lo s’ha treballat amb textos que obliguen a reformar la llei de publicitat institucional, el Codi Penal o l’ampliació de les funcions de la CNMC. El Govern també té previst acompanyar aquest pla amb un paquet de 100 milions d’euros d’ajudes "a la digitalització" dels mitjans. Unes ajudes el disseny de les quals recaurà en el nou ministre de Transició Digital i Funció Públiques, Óscar López.

 Reacció dels postconvergents

Junts qualifica la iniciativa d’«estètica»

Junts ja va augurar al juliol que al pla de regeneració democràtica de Pedro Sánchez li faltaria «coratge» i va donar per fet que fracassaria. Dos mesos després, no ha canviat de parer. Avui el Govern aprovarà el text, però fonts dels postconvergents ja adverteixen que serà «massa genèric» i que «no entrarà en el fons». «Estètica» política, resumeixen fonts del partit consultades per aquest diari.

Notícies relacionades

Ayuso exigeix negociar un ordre del dia abans de reunir-se amb Sánchez

Illa es reuneix avui amb el Rei per «normalitzar» la relació institucional

Hi va haver un contacte entre el PSOE i Junts per donar a conèixer el pla, en el marc de la ronda de consultes amb la resta de socis parlamentaris, però des de la força política liderada per Carles Puigdemont asseguren que se’ls va informar només «de coses gens substancials, intencions, sense cap concreció».

A Junts defineixen com a «molt distant» la relació amb el PSOE en els últims temps i estan especialment molestos per les afirmacions –ja rectificades– de Sánchez que el Govern avançaria «amb o sense el legislatiu». CARLOTA CAMPS