El Govern planteja un registre de mitjans, més controls i una comissió anti notícies falses

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ho va qualificar com un "primer pas" i va apel·lar als grups parlamentaris per "concretar mesures que a partir d’avui posem al servei de les Corts Generals per obrir-ho a l’aportació i al debat".

Llei de secrets oficials

El document de 31 punts inclou mesures concretes, però també "compromisos" sense desenvolupar a l’espera de negociar amb els grups, com la reforma de la llei de secrets oficials. La reforma de la llei mordassa es limita a la proposta que ja van fer el PSOE i Sumar i que va tombar el Congrés. No s’hi inclouen, per tant, algunes de les exigències d’ERC i EH Bildu per donar el seu vistiplau, com la prohibició de les pilotes de goma o les devolucions en calent.

Més concreció ofereix el pla a l’hora de regular i limitar la publicitat institucional dels mitjans, així com per fer públiques les dades sobre els propietaris dels mitjans i els seus accionistes. Per a això es reformarà la llei de publicitat institucional i es donaran funcions de regulació, registre i capacitat de sanció a la CNMC. D’aquesta manera es crearà un registre de mitjans de comunicació amb informació sobre la seva propietat i la inversió publicitària que reben.

Es tracta d’aplicar la llei de llibertat de mitjans de comunicació de la UE. Partint d’aquesta llei, un altre dels objectius busca "garantir sistemes de mesurament d’audiència amb principis de transparència i imparcialitat" i que no es puguin així "finançar pseudomitjans que promoguin fake news". Es crearà, a més, una comissió al Congrés sobre notícies falses per analitzar la desinformació i les seves conseqüències.

L’Executiu proposa, d’altra banda, una "reforma integral" del Codi Penal sobre els delictes relacionats amb la llibertat d’expressió. "En el desenvolupament que farem de la llei arribarem a la regulació específica", va explicar el titular de Presidència i Justícia, sense concretar si inclourà la despenalització dels delictes d’injúries a la Corona.

En l’estratègia de govern obert, l’Executiu preveu crear l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant i fer obligatòria la rendició de comptes a tots els governs, "per conèixer com es compleixen els programes de govern".

La reforma de la llei electoral se centra en la proposta del Govern de fer obligatoris els debats electorals i la publicació de totes les microdades de les enquestes electorals. L’Executiu pretén, a més, reformar el reglament del debat de l’Estat de la nació perquè sigui obligatòria la seva celebració cada any. Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, només s’ha celebrat un d’aquests debats sobre política general. El juliol del 2022.

El pla de l’Executiu proposa reformar les lleis orgàniques del dret a l’honor i del dret de rectificació. Normes que segons va argumentar Bolaños estan desactualitzades, a l’estar redactades respectivament l’any 82 i 84, i que no concebien les "difamacions que es produeixen" en l’actual ecosistema mediàtic. Sense estar redactada la proposta del Govern, el ministre de Presidència i Justícia va avançar que el seu objectiu passa per "garantir que els tribunals donin una resposta àgil i efectiva a qualsevol difamació a qualsevol mitjà o pseudomitjà".

Sense consens previ

Notícies relacionades

Hi ha menys de 2.500 pisos de lloguer a prop dels municipis afectats

"A València som vitals"

Després que el Govern es comprometés, el juliol passat, a buscar un consens previ amb els grups parlamentaris i obrir un "gran debat" també amb els sectors afectats, ara ha decidit capgirar aquesta metodologia. Això és, primer posar sobre la taula el seu pla i després discutir-lo i incorporar-hi aportacions dels socis per arribar a acords. En l’Executiu són optimistes a l’entendre que es tracta de qüestions que no generen rebuig entre els seus socis i avancen, a més, que "els detalls concrets es desenvoluparan junt amb" els grups parlamentaris.

Els socis parlamentaris van ser informats abans que ho anunciés Sánchez en la reunió interparlamentària del PSOE. Una deferència que dista del compromís de forjar grans consensos al voltant d’aquest pla. A alguns dels socis, com a ERC, sí que se’ls va traslladar la intenció d’incloure-hi algunes de les seves propostes, però la majoria dels grups del bloc d’investidura limiten la seva influència a la tramitació parlamentària. En el Govern insisteixen que el seu pla deriva del marc del reglament europeu de mitjans per qüestionar que el PP pugui recolzar aquestes mesures a Brussel·les i no a Espanya.