Recusacions i imparcialitat

El magistrat José María Macías, nomenat pel Senat magistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PP, ¿està per sobre de tota sospita de possible parcialitat en la tramitació de la llei d’amnistia?

El PP i vuit comunitats en les quals governa han sigut capaços d’elevar 27 recusacions contra tres membres del Constitucional i sostenir, alhora, la imparcialitat de Macías, amb el suport del que podria dir-se el sindicat mediaticojudicial, i defensa la imparcialitat del magistrat Macías i la seva posició de no abstenir-se en totes les incidències de la llei d’amnistia, començant per la seva pròpia, això és, haver sigut nomenat ponent en el recurs d’inconstitucionalitat presentat per aquells que van fer realitat la seva candidatura a magistrat. És a dir, el PP.

El Ple del TC va aprovar la proposta d’abstenció del magistrat Juan Carlos Campo en la llei d’amnistia, en l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat elevada per la Sala Segona del Tribunal Suprem. Campo, sent ministre de Justícia, va escriure unes línies en la fonamentació de l’indult als dirigents independentistes en les quals "va exterioritzar una valoració expressa i genèrica sobre la inviabilitat constitucional de l’amnistia".

El magistrat ponent, el conservador Ricardo Enríquez, explicava en la interlocutòria que va sotmetre a consideració del Ple que s’apreciava "la concurrència de la causa d’abstenció, bé a l’empara de l’article 219.10 de la llei orgànica del poder judicial ("tenir un interès directe o indirecte en el plet o causa") o bé sota la cobertura del 219.16 ("que el jutge o magistrat hagi ocupat un càrrec públic o administratiu i hagi tingut l’ocasió de tenir coneixement de la causa de litigi i formar criteri en detriment de la imparcialitat"). La interlocutòria del magistrat Enríquez va ser aprovada per unanimitat en el Ple. Per tant, Macías va recolzar els dos requisits que també s’hi apliquen: ocupar un càrrec oficial i tenir format un criteri sobre l’amnistia.

La campanya de Macías contra l’amnistia supera el "format criteri en detriment de la imparcialitat". Perquè en les seves declaracions ha fet un esforç per impedir la seva aprovació i no ha evitat entrevistes en la seva campanya. En una que li va realitzar la periodista Rosalina Moreno el 14 de març d’aquest any, abans que el CGPJ emetés l’informe sobre la llei d’amnistia sol·licitat pel Senat, va apuntar sobre l’informe minoritari del sector progressista formulat per la vocal Mar Cabrejas.

José María Macías: "No coincideix amb l’opinió que ha expressat l’altre ponent ni, d’entrada, amb la meva. ¿Quina serà la meva opinió definitiva? La tindré una vegada s’hagi tancat el debat i hagi escoltat tots els arguments. Abans és complicat que pugui dir si acceptaré o no un informe o un altre, però hi ha arguments molt sòlids per considerar que la llei d’amnistia no té cabuda en el marc constitucional. ¿Realment es té cabuda una amnistia aprovada per uns senyors en el seu propi benefici, perquè estan negociant la seva impunitat? ¿Té cabuda una autoamnistia? ¿Té cabuda una autoamnistia com a pagament o com a contraprestació a set vots? Segons la meva opinió, no".

Informe del CGPJ

Macías va afegir: "En la presentació d’un llibre, La amnistía en España, Juan Luis Cebrián va dir que caldria repensar les modalitats de comissió de suborn impropi. És a dir, el que trafica o entrega interessos públics per obtenir avantatge personal. Em va semblar ocurrent, però potser és una cosa més greu. Estem posant en risc l’Estat de dret".

Una setmana més tard, el 21 de març del 2024, el Ple del CGPJ va aprovar per majoria de 9 vocals a favor i 7 en contra l’informe jurídic recolzat, entre els 9, pel vocal Macías. Un document de 155 pàgines que bé podria ser la base del recurs que ha presentat el PP com a recurs d’inconstitucionalitat. Si el llavors exministre Campo feia "una valoració expressa i genèrica sobre la inviabilitat constitucional de l’amnistia", el vocal Macías va recolzar –segons algunes fonts, després de col·laborar en la seva redacció– una valoració expressa i "concreta" sobre l’amnistia. Més tard, Macías va arribar a afirmar que ell havia sigut pioner sobre l’amnistia, ja que el PP repetia el que ell havia avançat.

El CGPJ estava oferint, doncs, una alternativa abans de l’aprovació de la llei d’amnistia uns mesos més tard, el 30 de maig del 2024. I, més tard, Macías va ratificar que continuava pensant el mateix, fins i tot sent elegit per ser magistrat del TC: "És anticonstitucional i tindrà irremeiables conseqüències", va apuntar. Tot i que, conscient de la seva nova situació, Macías va assenyalar: "He de ser exquisidament prudent".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El PP qüestiona la imparcialitat dels magistrats que mai s’han pronunciat sobre l’amnistia, però no els resulta pas estrany haver nomenat a través del Senat un militant contra la llei des del càrrec públic del CGPJ.

Mirin "de quin púlpit ve la prèdica".