Elma Saiz: «Quan va a escoltar Meloni, Feijóo busca la reconciliació amb Vox»

En tres mesos, la immigració ha passat de ser la novena preocupació dels espanyols a la primera segons el CIS, ¿a què es deu?

Per analitzar la dada és molt important diferenciar una preocupació real del que és una preocupació creada. Si analitzem una mica més aquestes dades, veiem que quan preguntem directament a la ciutadania si els impacta directament en les seves vides, el resultat baixa notablement. És un problema creat per forces polítiques d’ultradreta que llancen missatges xenòfobs, que incentiven les notícies falses i la desinformació entorn de la població migrant. Una creença alimentada de manera irresponsable en els últims mesos. Concretament, des del passat mes de juliol quan es va produir el debat entorn de l’article 35 de la llei d’estrangeria. Generada per missatges que hem escoltat un dia sí i l’altre també per part del PP per intentar explicar l’inexplicable, que és la seva postura de negar-se a prendre en consideració aquest article 35 i a modificar-lo.

¿La batalla entre l’Executiu central i el canari, on és soci de govern el PP, sobre l’acollida de menors contribueix a crear aquesta sensació d’alarma?

Reitero que és una preocupació fictícia perquè el que ha fet el PP és, de manera malintencionada, retorçar el debat i vincular la migració a qüestions negatives, quan el que s’està veient, una cosa que veuen els espanyols, és que la política migratòria del Govern està donant resposta al drama humanitari a les Canàries. El Govern d’Espanya està amb les Canàries. Hi ha sigut, hi és i hi serà. Vull posar en valor diferents partides pressupostàries molt importants. S’han destinat a l’acollida 50 milions en un primer moment, després 50 milions més passats el següent exercici.

Alberto Núñez Feijóo es va reunir ahir amb Giorgia Meloni amb una dada com a bandera: la reducció d’un 60% de les arribades a Itàlia. ¿Les receptes de Meloni serveixen per a Espanya?

No. La política migratòria del Govern d’ultradreta de la senyora Meloni és radicalment oposada a una política migratòria que posi en el centre els drets humans. Dimecres vaig escoltar al Congrés dels Diputats per part de Vox, que vull recordar que és soci del partit de Meloni a Itàlia, una afirmació que equipara les màfies que trafiquen amb éssers humans a l’atenció de les oenagés que rescaten al mar. El senyor Feijóo busca la reconciliació amb Vox quan va a escoltar la política migratòria de la senyora Meloni. Això és el que Feijóo està intentant copiar. Se’m posen els cabells de punta imaginant-me aquest govern somiat del senyor Feijóo de president amb el senyor Abascal com a vicepresident.

¿El Govern està disposat a acceptar alguna de les mesures que el PP planteja com a irrenunciables per recolzar la reforma de la llei d’estrangeria?

Vull recordar que el PP ni tan sols va donar llum verda a tramitar-la, perquè després, un cop que es pren en consideració una modificació legislativa, té el seu debat, les seves aportacions. Ni tan sols van donar llum verda a aquesta tramitació. Tant de bo l’oposició del PP sigui constructiva i sigui al costat del Govern en una qüestió tan important com aquesta. Com dic, el diàleg no cessa. Hem tingut diferents trobades amb el president canari. La mà del Govern segueix estesa i, insisteixo, Canàries no està sola. Estem acompanyant amb fons. A més, el sistema d’atenció humanitària ha destinat una inversió de més de 150 milions en instal·lacions, amb diferents participacions en fons europeus, com els FAMI.

Llavors, ¿en què estan disposats a cedir?

L’acord pel qual el senyor Feijóo va viatjar a les Canàries és un acord fake. Apel·len que tots els ministeris competents en la matèria participin en l’acord i obvien el Ministeri de Migracions, cosa que demostra un total desconeixement. A més, el PP no acaba de clarificar la seva postura de si cal reunir-se o no amb el president Sánchez. Apel·len a una conferència de presidents quan la mateixa senyora Ayuso feia una crida a no reunir-se i a no tenir trobades bilaterals. Amb la qual cosa, que clarifiquin quina és la seva postura. El que està fent el PP és, a la meva manera de veure, intentar explicar l’inexplicable. Més inexplicable encara quan hem rebut a Espanya més de 200.000 persones d’Ucraïna, més de 1.700 nens i nenes d’Ucraïna.

Junts es nega a acollir aquests immigrants per no saturar els recursos catalans i el PSOE el necessita al Congrés. ¿Quines són les seves línies vermelles?

El Govern, com en totes les qüestions, té la mà estesa per buscar els consensos amb les forces polítiques sempre des del marc constitucional. Defenso profundament el paper de les comunitats en un Estat de les autonomies, i és la Constitució la que fixa clarament els marcs.

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

Un altre gran tema de la seva cartera: s’acaba d’acordar la reforma de les pensions. Vostè ha defensat aquesta setmana la seva sostenibilitat al Congrés. ¿Quin pes té i tindrà la immigració en el manteniment del sistema?

Avui, un 13,7% dels afiliats i afiliades són estrangers i estrangeres. Gairebé tres milions de persones. Estem veient la seva presència en sectors com la hostaleria, la construcció, però també en sectors que tenen a veure amb les telecomunicacions, com la transició digital. Aporten un 10% dels ingressos a la seguretat social i només suposen l’1% de la despesa. Estan contribuint, estan pagant els seus impostos. Gràcies a la reforma del reglament d’estrangeria, un 60% dels joves extutelats, dels menors no acompanyats ja en edat de treballar, estan d’alta a la seguretat social. A més, diferents institucions ens parlen d’aquests necessaris fluxos migratoris per afrontar la sostenibilitat del sistema públic de pensions, entorn dels 250.000 treballadors a l’any.