Els matisos de l’enquesta del CIS

El CIS ha tornat a aixecar polseguera aquesta setmana amb el seu baròmetre mensual. La diferència és que la dada que més ha sorprès en aquesta enquesta de setembre no ha sigut la benèvola estimació de vot amb el PSOE, sinó la tradicional pregunta de quin és el problema que més preocupa els espanyols. Perdó, aquí ve el primer matís: la pregunta exacta del Centre d’Investigacions Sociològiques és: "¿Quin és, segons el seu parer, el principal problema que hi ha actualment a Espanya? ¿I el segon? ¿I el tercer?". La resposta més repetida, en aquesta ocasió, ha sigut la immigració, assenyalada pel 30,4% dels 4.027 entrevistats. Al juliol ocupava la quarta posició amb el 16,9%.

Tot i que no van trigar a reaccionar els que van veure en aquesta dada la confirmació de les seves tesis sobre la necessitat d’endurir la política migratòria, també van emergir immediatament els que van receptar cautela en les interpretacions perquè la resposta està omplerta de condicionants.

Un corrent de fons

En un estudi que va fer el CIS al juny sobre desigualtats i tendències socials, dos de cada tres espanyols (66%) afirmaven que els dos conflictes més forts en aquests moments a la societat espanyola es donen entre els empresaris i els treballadors i entre els immigrants i els nascuts a Espanya, i un 60% pronosticava que aquest últim xoc continuarà existint d’aquí a 10 anys. A això cal sumar-li que la tendència a l’alça en el CIS de la inquietud per l’arribada d’estrangers a Espanya és real: després de caure a mínims durant la pandèmia, va començar a repuntar el 2022 i, amb lleus alts i baixos, des d’aleshores no ha deixat de créixer. Però diversos factors conjunturals i el contrast amb altres sondejos obliguen a relativitzar la conclusió fàcil que els espanyols veuen la immigració com un problema.

El marc mental

Tornem un instant a la pregunta textual del CIS: l’enquestador insta a l’enquestat a enumerar tres problemes per ordre de preocupació i després extreu una mitjana ponderada del total de respostes de cada problema. De fet, la immigració no va ser el problema més esmentat com a principal (ho van ser els "problemes polítics en general"), però sí com a segon i tercer, el que va fer que la mitjana s’elevés fins al 30%. Al juliol, apareixia per sota del sisè lloc en els tres casos. Un altre factor de pes és el marc mental que provoca el context informatiu: les arribades de pasteres i el pols per la gestió dels migrants, especialment enverinat a l’agost, influeixen sobre manera a l’hora de percebre quins són els problemes del país.

Les arribades de migrants a Espanya van augmentar un 66% en el primer semestre de l’any. Aquestes imatges que copen els mitjans pesen a la retina dels ciutadans. De fet, el patró es repeteix: els anteriors pics d’inquietud per la immigració es van donar en 2018 i 2019, en els dos casos també al setembre, perquè durant l’estiu es van disparar les arribades d’estrangers en situació irregular.

Sobre el marc mental, diversos especialistes demoscòpics han denunciat el "biaix" del qüestionari del CIS, que abans d’arribar a la pregunta sobre els problemes del país va preguntar als enquestats si creien que "les desigualtats existents entre els països pobres i els països rics són una de les causes que expliquen l’augment de la població immigrant en països com Espanya". I al costat d’aquesta hi havia unes altres quatre preguntes relacionades amb les desigualtats socials abans de la pregunta en qüestió.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Un problema més general que particular

Si les preguntes anteriors podien condicionar la percepció de l’entrevistat, la pregunta que el CIS va fer just després relativitza la preocupació real per la immigració. "¿I quin és el problema que a vostè, personalment, li afecta més?". Aquí el percentatge cau al 13,7% i passa a ser la cinquena inquietud dels espanyols. Un 4% d’enquestats la cita com a primer problema personal. Això significa que l’impacte negatiu de l’auge de migrants sobre la vida dels ciutadans és molt baix, a diferència del que va passar, per exemple, quan va esclatar la covid, problema que va encapçalar els dos rànquings en molts sondejos. Igual que sol passar amb l’atur i els problemes econòmics. Si mirem l’últim Eurobaròmetre, reflectia a l’abril que el percentatge d’espanyols que citaven la immigració com a problema (14%) quedava per sota de la mitjana de la UE (16%), com des del 2010, que va caure en picat després de tocar sostre el 2007 (36%).