Josep Rull: "Llarena està prevaricant al no aplicar la llei d’amnistia, és un acte de rebel·lia"

Em veig reflectit en el president Joan Reventós. De fet, des de l’any 80 només s’ha produït aquesta circumstància dues vegades. Intento mantenir un perfil institucional molt sòlid, defensar el que representa el Parlament de Catalunya com el parlament d’una nació, no d’una comunitat autònoma.

És president gràcies a un pacte independentista, tot i que el sobiranisme està en minoria.

Efectivament. És per això que molts crèiem que era possible portar aquesta operativitat també a la presidència de la Generalitat. En qualsevol cas, jo miro de gestionar la Mesa amb una voluntat de consens.

El pròxim debat de política general serà el primer en 14 anys en què no es podran aprovar resolucions en defensa de la independència per la pèrdua de la majoria. ¿Ha fet autocrítica?

Jo he fet molta autocrítica. Quan l’independentisme és capaç de dibuixar un horitzó de projecte en positiu, multipliquem. Però quan [els independentistes] estem més obcecats a mirar pel retrovisor i a llançar-nos retrets, en sortim debilitats.

Els màxims líders de l’1-O el 2017 volen continuar sent-ho el 2024. ¿Això no suposa continuar mirant pel retrovisor?

No, no, no. Aquí la clau és compartir una cartografia. La diferència entre ara i el 2017 és que llavors no hi havia cartografia, era un terreny inexplorat. M’agradaria que fóssim capaços de posar en comú el que vam aprendre, quins camins són viables i quins impracticables. No és un tema de lideratge, és un tema d’actituds. El que hi ha d’haver és experiència, posar en valor el que hem après, generositat i sentit de transcendència, que vol dir que la nació no ens pertany a nosaltres, sinó als que han d’arribar.

Vox i Hazte Oír l’acusen d’encobriment per haver denegat l’entrada als Mossos al Parlament dies abans de la tornada de Carles Puigdemont. La fiscalia descarta indicis de delicte, però el jutge Pablo Llarena ha remès l’informe policial als jutjats de Barcelona perquè s’investigui.

Vull expressar la meva satisfacció pel fet que el president Puigdemont sigui lliure, perquè em recordava molt al meu ingrés a la presó, quan em vaig quedar desaparellat i patint moltes vexacions: "traïdor", "miserable", "et passaràs tota la vida tancat a la presó", em deien. M’angoixava que hagués de passar per això. No es tractava de suspendre el ple perquè es detenia un diputat, sinó d’evitar que es detingués un diputat perquè hi havia un ple. I Llarena això no ho ha digerit; el magistrat que està prevaricant al no aplicar la llei d’amnistia, està fent un acte de rebel·lia. També vull lamentar que, quan Llarena fa aquesta ofensiva, i Vox i Hazte Oír presenten una querella contra mi, ho fan partint de l’informe dels Mossos d’Esquadra. I això m’incomoda i m’inquieta.

¿Creu que els Mossos no van fer bé la seva feina?

Es podia haver fet d’una manera més destra. Digui el que digui un jutge, s’ha de poder ponderar el dret d’un diputat a exercir les seves funcions. En aquest sentit, em sembla que preval el dret a representar i a ser representat.

¿Vostè creu que Puigdemont va complir la seva promesa electoral?

Sense la possibilitat de ser escoltat al Parlament, no tenia sentit que es deixés detenir.

¿Puigdemont hauria d’assumir el càrrec com a cap de l’oposició?

Puigdemont és el líder d’una part molt important de l’independentisme i del principal partit independentista de Catalunya, més enllà del càrrec específic que tingui al Parlament. El seu lideratge és incontrovertible. La figura formal l’ha de decidir Junts.

¿Contempla la possibilitat que Puigdemont intervingui en el ple a través d’una pantalla?

Vam explorar aquesta opció i la descarto perquè seria normalitzar el que no és normal.

¿Quines són les seves prioritats com a president del Parlament de Catalunya?

La primera és posar en valor la figura dels servidors públics del Parlament i, per tant, tancar un procés de negociació col·lectiva adequat. A més, en les pròximes setmanes presentarem un pla d’acció climàtica del Parlament amb l’objectiu de ser net, de zero emissions, i també un pla per fer el Parlament accessible a les persones amb discapacitat.

Entenem que es refereix a les primes de jubilació i a l’informe d’Antifrau que assenyalava "irregularitats". ¿Hi ha novetats? ¿Quina és la seva proposta?

Estem avançant en aquesta negociació col·lectiva, per ajustar també els plantejaments d’Antifrau, per permetre desjudicialitzar aquest assumpte, perquè és una cosa que es podria guanyar als tribunals i que suposaria un volum de recursos importants per al Parlament. Cal veure si es pot reduir amb aquesta negociació. Soc optimista. D’altra banda, sobre l’aportació per despeses de representació [les dietes dels diputats], m’inclino perquè quedi incorporada al salari directament. Estem mirant com ho fan altres parlaments.

¿Veu aplicable al Parlament alguna de les mesures del pla de regeneració del president Pedro Sánchez?

M’inclino per tenir mecanismes propis. Com a Mesa estem intentant obtenir el màxim nivell d’informació per a la ponderació entre la llibertat d’expressió en relació amb els discursos d’odi. Per això hem convidat el que va ser vicepresident del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, el magistrat andorrà Josep Casadevall. D’entrada, el que diu és que ha de prevaler de forma molt clara la llibertat d’expressió, tot i que contingui elements que ofenguin, pertorbin, xoquin. ¿Això vol dir que hi ha d’haver impunitat amb relació a discursos d’odi? No, hem de veure com ho canalitzem.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Quin és el seu pla per a l’ampliació del Parlament?

La meva proposta és parlar-ne amb l’Ajuntament de Barcelona. Que el Parlament s’ha de poder ampliar és inqüestionable i ens fa falta espai per garantir que està obert al conjunt de la ciutadania. M’imagino que una part sigui d’accés lliure.