Com afrontar el futur energètic

En els últims 50 anys, el consum energètic no ha parat de créixer. Les polítiques d’estalvi o contenció de la demanda han començat a donar fruits els últims anys. Catalunya ha tingut i té una alta dependència dels combustibles fòssils, derivats del petroli, per al transport i la indústria, i del gas natural per a una part del mix per a la generació d’energia. Això suposa una important dependència exterior. La contribució de les energies renovables ha sigut molt limitada i encara avui la seva expansió i el seu desenvolupament presenten molts dubtes i no estan exempts de polèmica quan passen de les bones paraules a la realitat.

Aquesta incapacitat de desenvolupar una política d’implantació de renovables troba els seus motius en una alta conflictivitat territorial i en una alta burocràcia institucional que en complica la instal·lació al ritme que necessita el país.

L’actual model energètic, amb un horitzó de finalització de la participació de la nuclear, presenta dubtes raonables sobre com arribar a la imprescindible producció en termes d’autosuficiència de recursos per evitar la dependència externa i la necessària connexió en termes de seguretat en situacions excepcionals. L’objectiu hauria de ser un augment progressiu de les renovables per garantir-ne el proveïment. Cal tenir en compte que la nuclear representa al voltant del 50% de la producció energètica del país i que la seva substitució en la següent dècada no és un tema gens menor. És el gran repte que cal tenir molt present.

Perspectives

L’actual model energètic de Catalunya és un model ineficient econòmicament i ambientalment. En primer lloc, depèn massa de la nuclear, que genera residus nuclears i emissions de gasos amb efecte hivernacle. A més, és un model molt centralitzat, és a dir, que existeixen pocs centres de producció i es troben allunyats de les àrees de consum. Les infraestructures existents i previstes dificulten un canvi cap a un model de generació distribuïda, en què les renovables tindrien un paper determinant.

El continuat debat sobre la interconnexió de xarxes, les infraestructures energètiques, els efectes sobre el paisatge i la incapacitat de ser un país capdavanter en la transició energètica han frustrat una transició necessària.

Finalment, cal tenir en compte que el tancament de les centrals nuclears a partir de la pròxima dècada hauria de preveure la seva substitució per la generació de renovables.

Ara com ara, l’energia hidràulica aporta un 8% de la demanda; l’eòlica, un 5%; la solar fotovoltaica, un 1%, i la resta de tecnologies renovables, l’altre 1%. La bioenergia i la biomassa estan creixent amb força al nostre país i ja s’han convertit en les més instal·lades, ja que la crisi energètica dels combustibles fòssils està accelerant aquests projectes.

Una altra dada negativa és la tendència de Catalunya a augmentar la seva dependència de recursos externs per mirar de cobrir la demanda d’electricitat fins a més del 80%. És a dir, només generem un 15% d’electricitat amb recursos propis.

Les propostes a desenvolupar en un horitzó 2030-2050 haurien de consolidar un sistema que promogui un estalvi en la demanda; elimini els recursos fòssils, de l’urani i de cogeneració com a font de generació d’energia, i afavoreixi l’autosuficiència energètica reduint qualsevol dependència exterior, facilitant la transició cap a un mix 100% d’energies renovables, amb una producció pròxima on es produeix la demanda, i una interconnexió amb altres sistemes de generació d’energia per seguretat.

Alhora, és necessari intensificar la investigació en centrals de bombament o reversibles, i convertir les centrals de cicle combinat amb gas en centrals de cicle combinat amb hidrogen verd com a repte d’innovació.

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

Un altre element fonamental és l’emmagatzematge d’energia. Avui dia, la major part d’energia emmagatzemada es troba als embassaments hidràulics en forma d’aigua, però la penetració renovable més elevada i el caràcter no gestionable de l’energia primària (el vent i el sol) faran imprescindible dotar el sistema elèctric de mecanismes que permetin traslladar part del consum en moments diferents de la generació, com les bateries. Catalunya hauria d’estar intensificant la investigació en la central de bombament i emmagatzematge d’energia. Algunes de les investigacions apunten que aquestes centrals 100% renovables podrien substituir i superar la generació de les centrals nuclears catalanes.

Disposar d’un sector elèctric 100% renovable no és suficient per arribar a la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic si no s’actua també de manera decidida sobre la demanda energètica. També serà necessari implantar sistemes d’emmagatzematge per desplaçar els excedents d’energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries elèctriques, sistemes de bombament o la gestió de les centrals hidroelèctriques amb embassaments.