Albares reprèn la iniciativa per impulsar el català a la UE
El ministre d’Exteriors demana una reunió amb la presidenta del Parlament Europeu
El ministre d’Exteriors va jugar un paper clau per al desbloqueig de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez després de les eleccions del juliol de l’any passat. José Manuel Albares va demanar llavors per carta a la Unió Europea la cooficialitat del català, el gallec i l’eusquera. Ara, i en un context de distanciament de Junts de la majoria parlamentària en què es recolza el Govern, i davant la perspectiva del bloqueig dels Pressupostos i altres lleis per part dels independentistes, s’ha fet pública una carta en la qual el cap de la diplomàcia espanyola demana a la recentment renovada presidenta de l’Europarlament, Roberta Metsola, una reunió per mirar d’impulsar la qüestió de les llengües espanyoles a Brussel·les i Estrasburg.
"Senyora presidenta, li agrairia poder abordar personalment la possibilitat de sotmetre a la Mesa del Parlament la decisió per concloure l’esmentat acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu, que permeti l’ús a la seva seu del català, l’eusquera i el gallec", es llegeix al final de la carta, datada del 18 de setembre, però que es va donar a conèixer ahir. "Aquest nou període constitueix una ocasió privilegiada per donar un nou impuls a la subscripció d’un acord administratiu per a l’ús al Parlament del català, l’eusquera i el gallec, llengües cooficials espanyoles, que ja he tingut ocasió de transmetre-li personalment en diverses trobades i a les meves cartes del setembre del 2022 i el març del 2024. Aquest és un assumpte prioritari per al meu país i un element essencial de la identitat nacional espanyola".
Albares ja va ordenar als seus ambaixadors per mitjà d’un telegrama, a què va tenir accés aquest diari, que fessin tot el possible a les seves respectives capitals per impulsar el vot favorable dels 27 a aquesta qüestió. "Facin gestions formals al més alt nivell", demanava el ministre als seus caps de missió per tot Europa, "perquè les tres llengües entrin en el règim lingüístic de la Unió Europea". S’havien de dirigir tant a les oficines dels primers ministres com als mateixos ministres d’Assumptes Europeus que participin en el Consell d’Assumptes Generals, que és l’òrgan de la UE que dirimeix l’entrada de noves llengües al corpus europeu. Se’ls encomanava l’entrega d’una carta dirigida pel mateix ministre Albares als seus homòlegs, "acompanyada d’una traducció de cortesia".
Protegida pel Tractat de la UE
El ministre argumenta que aquest assumpte és clau per a la protecció de la identitat espanyola i "inherent a les seves estructures polítiques i constitucionals fonamentals, el respecte de les quals està igualment protegit en l’article 4.2 del Tractat de la Unió Europea". Apunta que seria important i rellevant per "continuar acostant les institucions als ciutadans" i "per fomentar la seva participació", l’ús de les llengües de part important de la ciutadania espanyola i europea al Parlament Europeu.
Més de vint milions de persones viuen en territoris espanyols on es reconeix l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec, recorda el ministre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Laura Camps: "No pot ser que l’adaptació escolar sigui a costa de les teves vacances"
- Les quatre icones de Gaudí, una mina d’or per a BCN
- CRÍTICA Pletòric comiat de Dagoll Dagom
- Sorpresa còsmica Una segona Lluna durant gairebé dos mesos
- EL MUNDIAL DE MOTOGP L’avançament al límit a Martín de Bastianini porta cua