La revolució de la normalitat

Sense posar-se cap capa i sota l’advertència que els miracles es poden demanar a Lourdes, però no al nou Govern, Salvador Illa proclama que es disposa a liderar la "revolució de la normalitat". Està clar que té més d’això últim que de revolucionari, però al Palau de la Generalitat ningú pot negar el sotrac que ha suposat un canvi dràstic d’horaris. Per començar, els Mossos obren ara l’edifici mitja hora abans, a les 7.30 hores, quan el cor de Barcelona encara no s’ha activat. I veurem si ben aviat es tocarà diana abans, perquè el president truca al timbre abans, i sovint amb uns quants quilòmetres ja a les cames. Al lema del corro, aleshores existeixo s’hi afegeix devoció pel qui matina fa farina.

Així que el nou cap de l’Executiu rep EL PERIÓDICO per ser entrevistat a l’avantsala del despatx presidencial quan el sol encara no s’ha plantejat si surt. La capital catalana llueix de festa, tot i que la Mercè encara dorm mentre l’agenda governamental no atén a festivitats. El rellotge de runner, que porta també amb vestit i corbata i mitjons de ratlles discrets –fuig d’estampats–, apunta que el ritme no pari. Sobre una tauleta, el seu habitual te verd, tan fumejant com el debat sobre el finançament.

Certament, és aviat per abordar determinades carpetes, però a Illa li agrada tenir la seva ruta delimitada amb temps –recordin allò de matinar–: el calendari serà "el pactat amb ERC" i ni Catalunya ni altres territoris han de "finançar les rebaixes fiscals que beneficien a uns quants". Ni set minuts ha trigat a arribar un dard al PP. Més mesurat és quan toca parlar de Carles Puigdemont, amb qui no entra en els seus plans reunir-s’hi perquè, a diferència de la resta d’expresidents, ell està "en actiu". Des de la investidura que assaja com tractar amb material inflamable. Vol calma, ho necessita per a l’estabilitat i la legislatura "sòlida" que promet.

Mesura cada paraula que diu, i els decibels per a cada resposta. Quan toca prendre més precaucions, mou lleument un peu, com qui prem el fre. ¿Què va abans? ¿Els pressupostos o el finançament? "Tot en paral·lel". ERC està a l’aguait d’això. ¿Què cal fer amb el problema de la vivenda? "Primer, construir, resoldre un problema d’oferta. Segon, mesures temporals per garantir que és més que un bé econòmic". Els Comuns estan a l’aguait d’això altre.

Anticipació

Més enllà de l’esquerra, el president mira cap a l’altre costat i concreta que el 8 d’octubre es reunirà la comissió tècnica que cuina la proposta per a l’aeroport del Prat. També que la seguretat i la lluita contra la multireincidència estaran a la seva ordre del dia. La legislatura ha arrencat plàcida amb els socis d’investidura, però en el seu afany per anticipar-se trasllada sibil·linament a Junts que la porta està oberta si en algun moment està disposat a explorar acords.

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

Les campanes toquen les nou. En donen compte els vitralls de l’avantsala presidencial, els colors de la qual comencen a encendre’s després d’uns minuts de pluja. Illa es planta al mig de la plaça de Sant Jaume, a mig camí de l’edifici en el qual regna Jaume Collboni, i una senyora aprofita per demanar-li ordre i carrers nets. També cau un selfie amb un altre veí. Coses de la "revolució de la normalitat" que passen quan un comença el dia sense les llambordes encara posades i tot és menys encotillat.

Avui, dia gran a Barcelona, sí que s’agafa la llicència de tenir una agenda especial. La reunió del Govern es posposa a demà i participarà del Seguici de la Mercè, que arrencarà amb la missa de les 10.30. ¡Les 10.30! Illa haurà tingut temps d’anar a córrer i fins i tot de tallar-se els cabells. El seu perruquer Josep l’espera, i el president no es posa en mans d’altres tisores que no siguin les seves, les de sempre. La seva normalitat és matinar, però també costum.