Salvador Illa: "Catalunya té un dèficit de 150.000 habitatges. S’ha de construir"

«Em reuneixo amb els expresidents que no estan actius en política. Puigdemont està en actiu»

«S’han de tapar els forats pels quals es vulnera l’esperit de la llei d’habitatge»

Salvador Illa: "Catalunya té un dèficit de 150.000 habitatges.  S’ha de construir"
5
Es llegeix en minuts
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern de Salvador Illa ha insistit que l’habitatge estarà a l’epicentre de les seves polítiques. La prioritat, assegura el president en l’entrevista amb EL PERIÓDICO, és construir, però també legislar per garantir que la seva principal funció no és treure’n un rendiment econòmic. També reafirma el seu compromís amb la recuperació de la sisena hora a l’escola pública i amb l’impuls a l’ús social del català.

¿Veu possible que Carles Puigdemont s’incorpori pròximament al Parlament com a cap de l’oposició?

És una decisió que han de prendre ell i el seu espai polític, en el seu moment va dir que no seria cap de l’oposició i que deixaria la política institucional. Tots els actors polítics tenen el meu respecte.

En el marc de la seva ronda de contactes amb els expresidents, ¿està obert a viatjar fora de Catalunya per reunir-se amb Puigdemont?

M’estic reunint amb els expresidents que no estan actius en política. En el cas de Puigdemont, és un actor polític, està en actiu.

Vostè va posar molt èmfasi en campanya electoral en girar full. ¿Està satisfet de la velocitat en la qual es dona?

El que intento fer és centrar les energies del Govern en unir i servir en polítiques efectives que contribueixin a resoldre problemes concrets: l’habitatge, la mobilitat, les infraestructures, l’educació, la sanitat… I a ser un Govern per a tot el món i per a tot el país. El Govern no pot fer miracles, però pot treballar i tenir una disposició a entendre’s amb tot el món.

També ha expressat la seva voluntat que Catalunya es torni a implicar en la millora d’Espanya.

És fonamental.

¿No creu que a algú li sap greu?

Si el PP defensés tant Espanya com diu, no li hauria de saber greu que hi hagi normalitat a Catalunya. I això em sorprèn. Una formació que s’omple tant la boca i que reivindica tant el concepte d’Espanya, de vegades em fa la sensació que li sap greu que Catalunya es torna a implicar en Espanya. Catalunya vol tornar a liderar econòmicament Espanya amb un model de polítiques de prosperitat compartida, que arriba a tot el món i no exclou ningú. Model socialdemòcrata.

Per liderar, ¿algunes empreses haurien de tornar a Catalunya?

Aquestes decisions les han de prendre les empreses. Ens esforçarem des del Govern per generar les condicions perquè tothom que vulgui generar prosperitat a Catalunya trobi aquí les condicions en matèria d’energia, d’aigua, d’infraestructures, d’estabilitat i de previsibilitat.

Els Comuns exigeixen una modificació de la llei d’arrendaments urbans al Congrés. Tenint en compte que Junts ha tombat la tramitació dels lloguers de temporada, ¿creu que ho podrà complir?

Puc respondre pel meu grup. Els partits progressistes estem d’acord que el problema de l’habitatge és un dels més importants i s’han de tapar els forats pels quals es vulnera l’esperit de la llei d’habitatge.

¿Quines mesures es planteja en matèria d’habitatge?

Sobretot, construir. Hi ha un problema d’oferta. Tot el sòl que hi ha s’ha de posar en marxa per construir més habitatges. Haurem de prendre mesures per agilitzar la tramitació de llicències d’obres: es triga gairebé més temps en la tramitació dels permisos que en la construcció, dos anys i dos anys. El dèficit d’habitatge a Catalunya és d’unes 150.000 vivendes, s’ha de construir. Mentrestant, s’hauran de donar ajudes i prendre mesures que garanteixin que la finalitat primera d’un habitatge és viure-hi i no treure’n un rendiment econòmic llogant-lo a turistes. No vol dir que no convidem la gent a venir, sinó que tenen altres maneres de fer-ho.

Els propietaris de pisos turístics li reclamen 1.000 milions d’euros.

El sector fa el que ha de fer, però la llei és sòlida des d’un punt de vista legal.

¿La Generalitat ha frenat l’impuls a la sisena hora que havia pactat amb els Comuns per la pressió dels sindicats?

No s’ha frenat, el que diem és que hi ha d’haver un ampli consens. En matèria educativa hem acordat un marc de col·laboració amb l’OCDE, que organitza les proves PISA, i que té una experiència acumulada dels sistemes educatius dels països amb què ens hem de comparar, els que millor ho fan. Això ens donarà una perspectiva de treball interessant, dades i un coneixement que amb l’experiència acumulada que tenim a Catalunya, que és bona, rica i fructífera, i treballant amb el conjunt del sector, podrem traçar un pla de treball per revertir uns resultats que tothom coincideix que no són bons. També cal acordar amb el sector horaris i sisena hora. Els sindicats tenen un paper molt rellevant, vetllen per les condicions laborals dels treballadors, i això ho respectem, però ha de ser sempre conciliable amb les necessitats del servei.

Un informe de la Conselleria de Política Lingüística assegura que hi ha "un retrocés preocupant" del català en l’àmbit educatiu, sanitari i comercial. ¿Com el revertirà?

És obvi que hi ha hagut un retrocés de l’ús social del català. El més important és el pacte pel català, que està molt avançat, i espero que tothom tingui altura de mires i vegi la rellevància que acordem entre totes les formacions polítiques un paquet de mesures per posar en pràctica i que despolititzem i desideologitzem l’ús del català. El nivell de coneixement del català és dels més alts que tenim, i és una notícia positiva, el problema que tenim està en l’ús la llengua, que aquest coneixement es tradueixi en un ús actiu. Tinc un compromís alt amb aquesta qüestió, ho sento com una tasca molt rellevant que té el Govern i jo com a president, també en seu parlamentària. Demano que es mesuri l’èxit del Govern també per si som capaços de revertir una tendència que, efectivament, és preocupant.

Notícies relacionades

¿Quina importància dona vostè per poder desplegar totes aquestes polítiques al fet que hi hagi uns pressupostos a Catalunya?

Sempre és bo i convenient que n’hi hagi. No dubto que serà el cas. Són un instrument per donar compliment als acords d’investidura i per posar al servei de la ciutadania recursos. Els ciutadans demanen que hi hagi capacitat d’acord entre els actors polítics, també de generar alternatives, però això no ha d’impedir que s’arribi a acords que ajudin a avançar. Jo ho vaig intentar posar en pràctica abans de ser president, quan era cap de l’oposició. Vaig recolzar pressupostos en moments delicats, mantenint sempre una voluntat oberta d’arribar a acords, prioritàriament amb ERC i els Comuns. Prioritàriament, amb ells, però no em tanco, en alguns temes puntuals, a fer-ho amb altres espais polítics.