Salvador Illa: "El nostre model és la generació de prosperitat compartida"

¿Ja ha pres les mesures al Palau de la Generalitat?

A poc a poc, però ja estem assentats com a Govern i estem desplegant les polítiques a les quals em vaig comprometre.

El president del Parlament, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, expressava el malestar per la dificultat d’aplicar la llei d’amnistia. ¿Comparteix aquest sentiment?

M’he manifestat reiteradament a favor de l’aplicació àgil i sense subterfugis de la llei d’amnistia, expressant el meu respecte pel poder judicial però demanant-li que respecti les decisions del poder legislatiu. És una llei que ha sigut aprovada per una majoria al Congrés dels Diputats i, per tant, demano respecte per aquesta decisió i que s’apliqui al més aviat possible. Serà beneficiós per a tothom.

L’amnistia, des del punt de vista de l’aritmètica parlamentària, ¿és la principal dificultat perquè el Govern central i la Generalitat de Catalunya puguin tenir les majories que necessiten?

No. Crec que per a qualsevol observador objectiu de la realitat ha quedat clara la voluntat del meu grup polític i de tots els altres que la van recolzar, de resoldre aquesta qüestió. No crec que ningú pugui tenir res a dir respecte a l’actuació que hem tingut.

Junts va votar en contra de la majoria del Govern espanyol i aquesta setmana es torna a votar el sostre de despesa al Congrés. ¿Creu que és possible un acord malgrat les dificultats amb l’aplicació de l’amnistia?

El que ha de fer el poder judicial és aplicar-la. No tinc cap dubte que acabarà passant. Sobre les votacions, veig una legislatura sòlida tant a Espanya com a Catalunya, amb acords públics. Demano [als partits] que anteposin sempre els interessos dels ciutadans a les necessitats partidistes. M’ha sorprès molt veure Junts votant al costat del PP i Vox per no donar ni tràmit parlamentari a poder discutir com regular el lloguer de temporada.

¿El traspàs de competències en immigració podria desbloquejar aquesta situació?

Em consta que s’està treballant en això. Té sentit estudiar que una part de les competències recaiguin en la Generalitat per proximitat, però això s’ha de discutir. No hi tinc cap inconvenient si no perdem de vista que les polítiques d’immigració són polítiques de matriu europea.

En la Festa de la Rosa del PSC va reiterar el seu compromís amb el finançament singular per a Catalunya. ¿Quin és el calendari?

El que vam acordar en els acords d’investidura. Aquesta no és una qüestió que es pugui resoldre en un mes, però hem d’anar avançant. Complirem. El PSC és un partit que compleix els seus acords.

¿És possible avançar en un nou finançament per a Catalunya amb l’actitud dels governs autonòmics del PP, especialment amb el de Madrid?

Hi ha una confrontació entre dos models. Un que pretén generar prosperitat sense compartir-la, i que els que tenen més recursos cada vegada tinguin més. Per això abaixen impostos i desmunten polítiques públiques que són essencials. Aquest és el del PP. El nostre és la generació de prosperitat compartida, amb un model fiscal que permeti assegurar els recursos necessaris per poder prestar els serveis públics amb totes les garanties i amb criteris d’excel·lència en sanitat, educació i serveis socials.

Els interessos de la Comunitat de Madrid i de la Comunitat Valenciana en matèria de finançament no són els mateixos. ¿Veu possible avançar en una negociació en què el PP no sigui un bloc?

Aquest bloc no actua com a tal, hi ha situacions i interessos diferents. El que a mi em sembla necessari és que tinguem una conversa civilitzada en matèria de finançament, perquè veig molt soroll i un llenguatge gairebé provocador. Nosaltres hem presentat quina és la nostra proposta, que és l’acord amb Esquerra Republicana, i no va contra ningú, va a favor de tothom.

Hi ha dirigents del PSOE que també han mostrat cert malestar. ¿Què els diu als militants i votants socialistes inquiets per aquesta qüestió?

Que s’han d’abordar els problemes i que el Govern de Pedro Sánchez n’aborda un que està pendent de resoldre, que és el finançament autonòmic. Fins ara, s’ha pogut anar posposant perquè [Sánchez] ha injectat molts diners a les comunitats autònomes. Ara s’ha d’abordar. Catalunya ha sigut i continuarà sent sempre solidària. Nosaltres hem defensat que hi hagi el mateix nivell de prestació de serveis públics, això sí, també la mateixa pressió fiscal en el conjunt d’Espanya.

¿Com es concreta aquesta solidaritat?

Alguns deien que Catalunya no era solidària i, de cop i volta, resulta que ara es posa tot en risc. És una contradicció que ens hauria de fer veure que una de les coses que hem de demanar en el nou model de finançament és que hi hagi transparència. La solidaritat es concreta en què qualsevol ciutadà, visqui on visqui d’Espanya, tingui el mateix accés i el mateix dret a les polítiques públiques, sanitàries i educatives. Això sí, que la seva comunitat autònoma no abaixi impostos i pretengui que la resta, amb les nostres aportacions, la financem perquè algunes capes de la societat que tenen diners cada vegada en tinguin més. ¿Però això què és? Això no és solidaritat, això és demanar a la resta de territoris d’Espanya que financem les rebaixes fiscals que beneficien a uns quants.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Quan començarà la ronda de trobades amb presidents autonòmics?

Durant tot l’any 2025 ho faré d’una manera metòdica i constant. Crec que és necessari i positiu. Vull escoltar la resta d’Espanya i explicar-me.