Un TC fracturat aparta l’exministre Campo del debat sobre l’amnistia

Com es veia venir, les deliberacions sobre l’amnistia seran a partir d’ara qualsevol cosa menys pacífiques. El ple del Tribunal Constitucional d’ahir va necessitar unes quantes hores per abordar un dels seus primers assumptes de l’ordre del dia, malgrat que era pràcticament de mer tràmit: l’extensió de l’abstenció de Juan Carlos Campo acordada en el ple anterior, en la qüestió d’inconstitucionalitat elevada pel Suprem, a tots els recursos sobre l’amnistia. La divisió amb què l’exministre quedarà apartat de totes les impugnacions de la mesura de gràcia, per sis vots davant cinc, reflectirà com decidirà a partir d’ara el tribunal de garanties.

El debat va ser dens i finalment va triomfar, però per la mínima, la posició defensada pel president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, que va defensar que per economia processal i per agilitzar les deliberacions havia de ser ell el ponent de l’extensió a tots els assumptes de l’amnistia de l’abstenció de Campo acordada per unanimitat fa 15 dies a partir de la ponència redactada pel magistrat de sensibilitat conservadora Ricardo Enríquez.

L’exministre, que des que va arribar al Constitucional s’ha apartat de prop de 200 assumptes sense cap problema, al·legava que va qualificar d’"inconstitucional" l’amnistia en els informes en els quals proposava al Consell de Ministres la concessió de l’indult als líders del procés. A partir de la mateixa proposta d’abstenció que li va enviar Campo, Conde-Pumpido va redactar la resolució finalment aprovada. Inclourà els vots particulars dels magistrats Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías. Els altres dos jutges de sensibilitat conservadora, César Tolosa i Ricardo Enríquez, es van reservar la possibilitat de fer-ne un altre.

Recusacions

Les fonts consultades van assenyalar que la discussió es va centrar en dos punts, si bé relacionats entre si: un consistia que Conde-Pumpido no podia ser el ponent de les abstencions, i un altre, que tant ell com Laura Díez Bueso i José María Macías havien d’abandonar el ple i no pronunciar-se sobre aquests punts previs al fons de l’assumpte, per haver sigut recusats. Els dos primers ho van ser pel PP i diverses comunitats autònomes recurrents, juntament amb el mateix Campo, i el tercer, per la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El sector progressista va defensar que no té sentit que es reprodueixi un debat sobre l’abstenció de Campo en els 16 recursos i les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades, perquè la decisió només pot ser una: que ha de quedar apartat de totes. El contrari només suposaria una pèrdua de temps semblant a la que es va viure ahir, al destinar tot el matí a estendre una decisió acordada en el ple anterior.

Quant a si els recusats poden participar en els debats preparatoris de la resolució dels recursos, tampoc hi va haver acord.