El Govern ofereix a Junts desclassificardocuments del CNI sobre el 17A

Les discrepàncies pel que fa a les desclassificacions havien impedit consensuar una proposta de treball, imprescindible perquè la comissió es posés a caminar. Al Govern no parlen de terminis, però avancen que aquestes desclassificacions, sobre les quals insisteixen que "no n’hi ha res", es podrien accelerar.

Pla de treball

L’objectiu implica aprovar el pla de treball avui després que es fiqués en un calaix a l’última reunió feta el març passat. Altres fonts de l’Executiu indiquen que els terminis no serien immediats per tots els procediments previs que han de seguir fins a arribar al Consell de Ministres en què s’ha d’aprovar.

El Govern va celebrar que el Govern de Sánchez compleixi el que era un dels seus compromisos en el pacte amb Junts a canvi del sí a la investidura. Però sobre què espera d’aquesta desclassificació, la portaveu, Sílvia Paneque, va respondre que "tot el que vagi per la via d’aclarir els fets" i "investigar amb millors garanties" s’ha de valorar de manera "positiva". Els socialistes no estaven al capdavant del Govern espanyol quan es van produir els atemptats, però recorden que el director anterior del CNI, Félix Sanz Roldán, ja va donar explicacions a la Comissió de Secrets Oficials i va donar totes les explicacions pertinents. Els independentistes sempre van exigir investigar les informacions sobre que l’imam de Ripoll hauria sigut confident dels serveis d’intel·ligència fins al dia dels atemptats i aclarir aquests fets.

Operació Catalunya i Pegasus

Sobre el CNI, el PSOE va rectificar la seva posició per acceptar l’admissió a tràmit d’una iniciativa del PNB per reformar les lleis que regulen els serveis secrets. Una proposta que els jeltzales van justificar impulsar "davant la gravetat dels fets coneguts per l’ús de Pegasus, el 2022, amb autorització judicial, per intervenir telèfons de representant polítics, activistes, advocats, periodistes i familiars vinculats de manera singular al procés català".

A més de la comissió sobre els atemptats, els socialistes van decidir reactivar les altres dues pactades amb els independentistes catalans: la relativa a la denominada Operació Catalunya i la de Pegasus. El portaveu del PSOE, Patxi López, assegurava dimarts que s’ha produït "un treball discret" amb els grups durant els últims mesos i va confiar que es pugui plasmar en un acord avui. Apart del pla de treball de les esmentades comissions, s’abordarà la llista de compareixents.

L’Executiu continua multiplicant les seves picades d’ullet a Junts i el mateix dimarts el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, també va demanar reunir-se amb la presidenta de l’Europarlament per impulsar el català a la UE. Una de les carpetes pendents amb els independentistes que ara es busca reactivar.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Des del Govern central estan disposats a acostar posicions amb Junts tant per modificar els objectius de dèficit, com va reclamar la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, com per abordar altres carpetes. A més del mateix projecte de Pressupostos, sobretot referent a les inversions per a Catalunya i compromisos d’execució, a sobre de la taula estan pendents diferents carpetes que podrien servir com a moneda de canvi: la relativa a l’impuls de la llengua catalana a la UE, la llei de delegació de competències en immigració o el "reconeixement nacional" de Catalunya. "Hi ha marge per a la negociació, que pot arribar a qualsevol punt", indiquen fonts de l’Executiu amb referència a reformular el camí d’estabilitat, però sense descartar que s’abordin altres afers.

A l’Executiu no volen posar-se terminis, ni per a la presentació dels objectius de dèficit ni tampoc per portar els comptes públics al Congrés. Tot depèn, segons expliquen fonts de la Moncloa, de com evolucionin les negociacions que ara s’obriran amb Junts. La prioritat és garantir els suports i els socialistes entenen que Junts no redefinirà la seva estratègia fins després del congrés, fixat per a finals d’octubre. És per això que des de la Moncloa assumeixen fins i tot una pròrroga tècnica dels comptes públics per donar marge als postconvergents.