La justícia europea avala negar l’acta de diputats a Puigdemont i Comín

Tant Puigdemont com Comín confiaven que el TJUE revoqués la decisió dictada al seu dia pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que en va rebutjar la impugnació –cosa que en aquell moment suposava la retirada de la immunitat parlamentària–, perquè l’abril passat l’advocat general de la Unió Europea, Maciej Szpunar, s’hi havia mostrat favorable. I el criteri marcat per aquesta figura, que no existeix en el nostre ordenament i que té com a missió auxiliar els jutges al proposar-los el sentit de la sentència que han de dictar, acostuma a ser seguit pel Tribunal de Justícia. No obstant, en aquesta ocasió no ha sigut així.

La màxima instància judicial europea ha confirmat la decisió del TGUE de rebutjar el recurs dels llavors eurodiputats espanyols contra la negativa de l’Eurocambra a concedir-los l’acta de diputats després de les eleccions del 2019. Entén que la impossibilitat que ocupessin el seu escó al Parlament Europeu no va derivar de la negativa del seu president llavors, Antonio Tajani, a reconèixer-los la condició de diputats europeus, perquè ell no disposava de marge d’actuació, ja que aquesta responia a l’aplicació del dret espanyol, tal com havia comunicat a l’Eurocambra la Junta Electoral Central el 17 i 20 de juny del 2019.

Concretament, la resolució del TJUE assenyala que la negativa que es van trobar al seu dia el mateix Comín i l’expresident de la Generalitat per part del llavors president del Parlament Europeu, i que va motivar aquest recurs, obeïa al fet que l’Eurocambra no tenia marge de maniobra i que havia d’acceptar sense qüestionament la llista remesa per les autoritats espanyoles. El mateix va passar amb la confirmació d’aquesta negativa per part del seu successor, el difunt David Sassoli, i que no es traslladessin les seves queixes a la comissió encarregada de vetllar per les immunitats dels eurodiputats.

Segons el TJUE, l’Eurocambra no pot modificar la llista que prové de la JEC, una opinió que és aplicable tant el 2019 com ara. Per tant, la pregunta per a Comín és: ¿i ara què? Tant Puigdemont com Comín es van mostrar, a través d’un comunicat conjunt, "sorpresos" i "preocupats" per la sentència, però creuen que encara hi ha vies jurídiques per continuar lluitant.

Els dirigents de Junts consideren que la sentència no entra en el "fons" de la qüestió i que el tribunal europeu "evita pronunciar-se sobre si el requisit de jurar la Constitució per accedir a l’escó és compatible o no amb el dret europeu". Per aquesta raó, demanaran al Tribunal Suprem que presenti una "qüestió prejudicial" davant el TJUE perquè emeti una opinió en aquest sentit, una possibilitat que consideren que els proporciona la sentència d’ahir.

El Tribunal Constitucional ja va desestimar el 2022 un recurs d’empara contra la JEC per no incloure’ls com a diputats, però ho va fer al·legant que en aquell moment els dos dirigents de Junts ja estaven exercint com a eurodiputats. No obstant, ara les circumstàncies han canviat, perquè Comín ha quedat fora, i també s’ha modificat la composició de magistrats que conformen el ple del TC.

Recurs d’incompliment

Notícies relacionades

El Govern tornarà a presentar la llei d’estrangeria amb finançament

La justícia anul·la l’ordre de les Canàries a les oenagés de no acollir menors

En el mateix comunicat, Puigdemont i Comín també asseguren que estudiaran la possibilitat de presentar un "recurs d’incompliment contra l’Estat espanyol partint de l’article 258 del TFUE [Tractat de Funcionament de la Unió Europea]", tot i que reconeixen que aquesta via està "reservada a priori als estats membres de la UE i a la Comissió Europea".

El Parlament Europeu, per la seva banda, es va limitar a dir que pren nota de la sentència i que aquesta serà analitzada pels seus serveis jurídics. De moment, l’únic que està clar és que Comín continuarà sense poder accedir al seu escó al Parlament Europeu i que el seu lloc continuarà vacant.