Macías i la tinta del calamar

Suposem que el jurista José María Macías (Barcelona, 1964) ha desenvolupat una campanya des del seu càrrec públic de vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a favor d’aprovar una llei d’amnistia per als participants del procés i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 (no oblidem que va arribar a ser director dels Serveis Contenciosos de la Generalitat de Catalunya durant l’últim any de Jordi Pujol, 2002-2003). En aquest treball –seguim– ha combinat una infinitat de declaracions a mitjans de comunicació sobre la constitucionalitat absoluta d’una amnistia a Espanya, però, sobretot, ha liderat dos pronunciaments del CGPJ en defensa d’una llei d’amnistia. Una declaració institucional del Poder Judicial del 6 de novembre del 2023 i un informe de 155 pàgines del 21 de març del 2024 en el qual es tracen les línies mestres d’aquesta futura llei d’amnistia. I, a propòsit d’això, el juny del 2024, com a resultat d’un acord entre els dos grans partits, Macías és proposat pel Senat a iniciativa del PSOE magistrat del Tribunal Constitucional (TC).

I, si arribat al TC, al setembre li toqués a Macías ser ponent del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular, ¿hi hauria algun dubte que hauria d’exercitar el seu dret a abstenir-se? Perquè seria evident que Macías, atesa la seva activitat descrita, favorable a l’amnistia, no gaudiria de la imparcialitat requerida per gestionar el recurs del PP.

Queda clar. Ara bé, passem de la suposició a la realitat. Macías va anunciar després de ser nomenat que no s’abstindria malgrat la seva campanya contra l’amnistia, en la qual ha promogut i aprovat els dos pronunciaments en la seva qualitat de vocal del CGPJ (càrrec públic) en els dos informes ja apuntats. I, de seguida, ha sigut escollit pel sistema informàtic del TC per ser ponent del recurs del PP contra la llei d’amnistia.

A l’acudir al seu primer ple del TC, l’11 de setembre, va participar en la sessió sobre l’abstenció del magistrat Juan Carlos Campo davant la qüestió d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia presentada per la Sala Segona del Tribunal Suprem.

¿Per què va exercir el seu dret a abstenir-se Campo a consideració del TC? Perquè quan era ministre de Justícia i va tramitar els indults a nou dirigents independentistes el juny del 2021 va escriure el següent al seu informe: "A diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional... l’indult no fa desaparèixer el delicte". Cal tenir en compte que llavors no existia una proposició de llei d’amnistia. Per tant, Campo es pronunciava genèricament en relació amb el que circulava sobre una amnistia inconcreta.

El magistrat Macías va votar juntament amb els altres onze membres a favor d’acceptar la seva abstenció l’esmentat 11 de setembre. El ponent en l’abstenció de Campo va ser el magistrat Ricardo Enríquez, que va elaborar, com és habitual, una interlocutòria amb la seva posició: favorable a l’abstenció.

Macías i els seus onze col·legues del TC van acceptar per unanimitat, segons els esmentats requisits, donats per complerts, l’abstenció de Campo. Una vegada admesa la recusació de Campo en la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Suprem es tractava d’aplicar-la a totes les altres qüestions d’inconstitucionalitat plantejades per altres institucions (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i recursos d’inconstitucionalitat (PP i vuit comunitats autònomes) en les quals s’impugna la llei d’amnistia. Tant el PP com les comunitats autònomes sota el seu govern van recusar en els seus escrits els magistrats Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo i Laura Díez.

El president del TC, Conde-Pumpido, va convocar ple per a dimarts passat a fi de traslladar l’abstenció de Campo ja aprovada a totes les altres qüestions i recursos. Campo havia quedat fora de l’amnistia per unanimitat i ara s’havia d’aplicar l’acord.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Conegut l’ordre del dia, la tramoia, conjunt de dispositius utilitzats durant la representació teatral per fer els canvis de decorat i els efectes escènics, estava servida. El matí del divendres 20 de setembre, el PP va presentar un escrit en el qual demanava que Conde-Pumpido i els recusats (pel PP i les vuit comunitats autònomes) s’apartessin del ple, com qui presenta una denúncia en un jutjat de guàrdia. Era la catifa perquè Macías i el grup conservador transitessin per plantejar el seu objectiu: aprofitar un ple sobre l’abstenció per utilitzar les recusacions de pretext, quan són assumptes completament diferents.

¿Per a què? Per plantejar, immersos en la tinta negra del calamar, votar en contra de l’abstenció de Campo. L’al·lusió a la tramoia no és metafòrica. Macías va arribar a aixecar-se per dir que se n’anava, ja que ell també estava recusat, tant pel fiscal general de l’Estat i, sobretot, per l’Advocacia de l’Estat, que coincideix amb les raons de la interlocutòria del magistrat Enríquez, sense al·ludir ni tan sols a les prolífiques declaracions de Macías sobre la inconstitucionalitat de l’amnistia. El que Macías ha intentat és esborrar la seva aprovació de l’abstenció de Campo; Macías, doncs, ha introduït el seu estil, la tramoia, barrejant directament el PP i els mitjans de comunicació en la continuació de la seva guerra contra l’amnistia per altres mitjans, del CGPJ al Tribunal Constitucional.