La Moncloa veu raonat el retard de la Conferència de Presidents

Malgrat això, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, va justificar ahir que "no hi ha cap mandat judicial per a la seva convocatòria". Després va aclarir que el juliol passat es va anunciar la intenció de convocar aquest òrgan de cogovernança "molt abans" dels recursos presentats davant el Suprem. "Per això no s’ha retardat res", va acabar dient.

Una sola trobada

La Moncloa va situar al principi la convocatòria al setembre, per poder ajustar-se al reglament i enquadrar una segona reunió a finals d’any. No obstant, finalment només se celebrarà una trobada després de successius ajornaments i el xoc amb els populars respecte als assumptes que s’hi han de debatre.

L’Executiu la vol centrar únicament en la problemàtica de l’habitatge, mentre que des del PP busquen obrir l’ordre del dia per incloure altres aspectes com el finançament autonòmic. En aquest sentit, el titular de Política Territorial va comminar la presidenta de Cantàbria, després de reunir-se ahir al matí amb Pedro Sánchez en la ronda de contactes bilaterals amb els presidents autonòmics, a debatre el finançament en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), però també bilateralment.

Segons defensen a la Moncloa, la Conferència de Presidents ha de tenir per objecte buscar "consensos" i no ser una pista per a la confrontació política. No obstant, l’adopció d’acords ha de ser per consens de tots els presidents autonòmics, sempre que l’assistència superi els dos terços. Després que el PSOE perdés la majoria de poder institucional en les últimes eleccions autonòmiques i municipals, el cap de l’Executiu mira d’esquivar amb els barons del PP alguns dels principals debats que reclamen.

Notícies relacionades

Les terceres primàries de Lobato

‘Cuina’ per a Joan Carles I

Torres ha justificat que no s’hagi convocat abans la Conferència de Presidents perquè "no hem tingut normalitat institucional fins ara", amb referència als comicis autonòmics celebrats aquest any a Galícia, Euskadi i posteriorment a Catalunya. Diferents preses de possessió i canvis de presidents autonòmics, de manera que "no tenia sentit convocar presidents que anaven a deixar de ser-ho".

El març passat es van complir dos anys des que es va fer l’última reunió de la Conferència de Presidents. El Govern va justificar aquest incompliment del reglament pel calendari electoral. En primer lloc, per l’avanç de les eleccions generals i els gairebé quatre mesos que van transcórrer fins a la investidura de Pedro Sánchez. Una vegada format el Govern, a la Moncloa es va apuntar a una ràpida convocatòria, entre les reiterades peticions dels presidents autonòmics del PP, però l’avanç de les eleccions gallegues es va esgrimir com a raó de pes per continuar ajornant-la. Finalitzat el llarg semestre electoral amb les eleccions europees del 9 juny, la Conferència de Presidents es va tornar a posar en quarantena.