Sánchez assumeix la forma de negociar de Junts per assegurar-se la legislatura

Al llarg d’aquest primer any d’una legislatura tan convulsa, el marcatge per la successió de cites electorals (gallegues, basques, catalanes i europees) i les dificultats de la coalició del PSOE i Sumar per tirar endavant les seves iniciatives, Sánchez ha hagut de fer un curs accelerat sobre Junts, un partit amb el qual gairebé no havia tingut llaços ni sintonia. Ara el cap de l’Executiu i els seus col·laboradors comencen a assumir que la manera de negociar dels postconvergents és diferent de la de la resta de grups que van formar part del bloc d’investidura, que han d’anar a poc a poc, amb peus de plom, si no volen veure bloquejada la legislatura.

Un "avís molt seriós"

"Pas a pas", va dir Sánchez dimecres. "Hem de negociar mesura a mesura", coincideix a dir un ministre del nucli dur. De moment ja han començat les converses sobre l’objectiu de dèficit, amb el Govern estenent la mà per donar més marge a les autonomies, com reclama Puigdemont. La iniciativa ja va ser tombada pel PP, Vox i Junts al Congrés a finals de juliol, però el Consell de Ministres, en una decisió que diversos diputats socialistes consideren un "error", va tornar a aprovar el mateix objectiu el 10 de setembre, sense oferir res de nou als postconvergents.

"A la mateixa cosa que ja vam votar que no, tornarem a votar que no", va advertir en públic Puigdemont. En privat, el missatge que es va traslladar als socialistes va pujar uns tons més. Fonts al cas de les converses el defineixen com un "avís molt seriós".

L’enfocament ara, expliquen fonts de la Moncloa, passa per accelerar les negociacions per portar l’objectiu d’estabilitat al Congrés "com més aviat millor". Per ara, el partit independentista reclama que les autonomies disposin d’un terç de l’objectiu de dèficit (el límit està establert en el 2,5% del PIB, de manera que els territoris tindrien el 0,8%), cosa que segons el Govern topa amb les noves regles fiscals de la UE.

Els contactes ja s’han reprès, després que divendres de la setmana passada el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, es reunís amb la cúpula de Junts a Suïssa. Lluny de servir per superar els recels, la trobada va servir per confirmar que no hi hauria acord. Tot i això, els socialistes van concloure que si retiraven l’objectiu de dèficit hi havia "marge" amb el partit de Puigdemont, que ha pres molta distància amb l’Executiu després de la investidura de Salvador Illa i la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l’amnistia a l’expresident.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Des d’aleshores, els gestos cap als postconvergents per part de l’Executiu s’han succeït en cascada. Reactivació de les comissions d’investigació pactades a canvi de la investidura de Sánchez sobre l’anomenada operació Catalunya (les presumptes maniobres policials contra dirigents independentistes durant el mandat de Mariano Rajoy) i els atemptats gihadistes del 2017 a Barcelona i Cambrils. Disposició a desclassificar els documents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre aquests atacs terroristes. Moviment del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, perquè es pugui fer servir al Parlament Europeu el català, el basc i el gallec, tot i que Junts ho considera un pas "insuficient" perquè el PSOE es va comprometre a fer que aquestes llengües fossin oficials a la UE. I en paral·lel transcorre la negociació per transferir a la Generalitat les competències d’immigració, que avança a bon ritme, com va publicar EL PERIÓDICO fa un parell de setmanes.

"Totes són carpetes separades. Que s’activin les comissions o que pactem la immigració no significa que hàgim de recolzar l’objectiu de dèficit. I encara menys els Pressupostos", assenyalen fonts de la direcció de Junts. El Govern i el PSOE ja ho han assumit. Només quan hi hagi un pacte sobre l’objectiu de dèficit, si és que al final hi és, arrencaran la negociació sobre els comptes públics de l’any que ve, que tindrà lloc, com va deixar clar Sánchez dimecres, després dels congressos de Junts i ERC, a finals d’octubre i novembre, respectivament.