Sánchez, ‘peça a peça’ amb ERC i Junts

El fil de comunicació entre ERC i Junts està completament trencat. Marta Rovira i Jordi Turull havien aconseguit establir un vincle que va esclatar després de l’aval d’ERC a la investidura de Salvador Illa. En les seves trobades a Suïssa buscaven aïllar-se del xoc constant entre les dues formacions per teixir aliances puntuals, com ho va ser l’acord que va convertir Josep Rull en president del Parlament malgrat la pèrdua de la majoria independentista a la Cambra.

Els avisos d’ERC

Els republicans ja han fet arribar a Sánchez, a través del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que consideren una insolència haver cedit davant Junts a l’ajornar la votació del camí d’estabilitat previst per a dijous passat, mentre han desenterrat la desclassificació de documents del CNI sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils i el català a Europa. ERC dona per reoberta la negociació dels seus set vots, que es donaven per descomptats fins que Junts va tornar a posar en perill el primer pas per a l’elaboració dels comptes, i retreu al PSOE que premiï les males passades postconvergents, que donen ales a JxCat per reforçar el relat a Catalunya de què el seu vot és més preuat davant el Govern. Abans que Sánchez comparegués davant els mitjans de comunicació a Nova York, dimecres passat, el PSOE va rebre una altra advertència: la firma del possible pacte per als Pressupostos serà la del futur president d’ERC. Un missatge perquè el cap del Govern posés fre, perquè assumís la complexitat de la situació interna de les files i, sobretot, perquè reconegués que és pràcticament impossible que l’1 de gener del 2025 hi hagi uns nous comptes en vigor.

Sánchez va recollir el guant. Preguntat per l’impacte del congrés de Junts en l’esdevenir del seu mandat va respondre en plural –"els congressos"– posant en valor el pes d’ERC. Missatge rebut. I gest, al cap de poc: la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va verbalitzar que, al finançament singular, "algú el pot anomenar concert econòmic solidari perquè hi ha alguns elements que tenen a veure amb els clàssics concerts bascos i conveni navarrès".

El relat de Junts

Fa setmanes que cap dirigent postconvergent pregona que el seu partit "cobra per endavant". El lema és ara la negociació peça a peça. I és que l’amnistia està pendent d’aplicació al seu màxim líder, Carles Puigdemont; el Govern busca ara que el català es pugui parlar al Parlament Europeu, però no esmenta a la seva carta a la presidenta Roberta Metsola l’oficialitat de la llengua; i el traspàs de competències en immigració segueix pendent de trobar una via intermèdia perquè JxCat accepti que el control de fronteres continuarà sent de l’Estat sense que això suposi una rebaixa a les seves exigències.

Puigdemont reunirà aquesta setmana a tots els dirigents del partit a Waterloo per exhibir el seu inqüestionable lideratge, mentre creixen les veus que li demanen que recuperi el càrrec com a president del partit, i per dibuixar les línies mestres d’un congrés focalitzat en reforçar-se com un partit de confrontació independentista amb capacitat de pacte a Madrid. El balanç és que Junts ha aconseguit que el PSOE assumeixi el seu mètode de negociació, però ha pagat per endavant i necessita un triomf equiparable a un pacte fiscal que, per ara, i malgrat les inconcrecions, s’atorga ERC. La seva voluntat no és cap altra que poder lluir una victòria i reivindicar, alhora, que s’obté sense haver votat Salvador Illa, ja que aquest és l’únic punt estratègic que separa els dos partits independentistes en la seva nova etapa a l’oposició.

El compromís d’Illa

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El president està compromès amb el nou model de finançament per a Catalunya i així ho comunica a tothom que rep al Palau de la Generalitat. Si ho aconsegueix serà el primer cap del Govern que hagi aconseguit resoldre un dels motius que van donar pas al procés i, alhora, acabar amb ell. Que per aconseguir-ho requereix pressupostos i estabilitat, és més que evident, tant com que per complir amb els acords amb ERC i Comuns necessita comptes públics.

Els morats tenen clar que la seva prioritat és la vivenda i posar límit al turisme, mentre que els republicans demanen la continuïtat de les polítiques que van fer servir al Govern, centrats especialment en avenços en el finançament i en el català. Però, igual com van advertir Sánchez, van avisar Illa: serà el futur president del partit el que decideixi la seva postura respecte a l’acord, per això negocia atenent les dues sensibilitats majoritàries a Esquerra –junqueristas i roviristas–, però no es tanca a Junts. Cal veure si els postconvergents volen jugar aquesta partida i quines peces posen sobre la taula.