On hi ha patró no mana mariner

El magistrat jutge del jutjat d’instrucció número 15 de València, Vicente Ríos Segarra, va arxivar una vegada la causa contra la vicepresidenta Mónica Oltra i altres alts càrrecs del Govern valencià per presumpte encobriment d’un delicte del seu exmarit d’una menor de 14 anys al centre d’acollida privat dependent de la Generalitat Niño Jesús. La secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat jutge Pedro Castellano, va ordenar que es reobrís la causa.

Durant la investigació, la fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV), Teresa Gisbert Jordá, va sol·licitar la imputació d’Oltra, aforada, per poder continuar la investigació. I l’instructor Ríos va elevar al TSJV una exposició raonada en què va demanar aquesta imputació per determinar si el departament d’Oltra (vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives) va desenvolupar una investigació parajudicial després de la denúncia d’abusos sexuals. Ríos assegurava que existien "indicis racionals i sòlids de la participació d’Oltra" i "ja no resulta possible progressar en la investigació ordenada sense que la vicepresidenta sigui oïda com a investigada".

La sala civil i penal del TSJV va concedir la imputació, amb el raonament que, a falta de proves directes, existien "indicis plurals" que ella hauria maniobrat per beneficiar la situació processal del seu exmarit o, fins i tot, protegir la seva carrera política.

Oltra va negar les acusacions però va dimitir del càrrec el 21 de juny del 2022, pressionada pel seu soci de govern de l’anomenat pacte del Botànic, el Partit Socialista.

Dos anys d’investigació

L’instructor Ríos, després d’una investigació de dos anys –amb el permanent impuls d’acusació popular de Vox, l’advocat de la presumpta víctima de l’encobriment (el dirigent de la fundació ultradretana Espanya 2000) i una querella de l’associació Gobiérna-Te (animada per la lletrada Cristina Seguí), representada en la causa per l’advocat de l’expresident valencià Francisco Camps–, va concloure amb una extensa interlocutòria de 96 pàgines la investigació. En dictava l’arxivament el 2 d’abril del 2024 amb una exposició de totes les diligències practicades i l’examen de milers de correus electrònics.

"S’ha comentat moltes vegades que no existeix cap indici que es dictés cap ordre o instrucció emanada dels càrrecs directius de la Conselleria d’Igualtat dirigides a ocultar els fets ni a desacreditar la menor".

Afegia així mateix que la víctima va ser atesa en tot moment.

Primera recapitulació: el jutge Ríos que en proposava l’arxivament el 2 d’abril del 2024 és el mateix que havia sol·licitat la imputació d’Oltra.

Aquests indicis, que el van portar a sol·licitar-la, no eren sòlids. I va concloure, finalment, que no existia cap indici contra Oltra i els quinze investigats, entre ells el seu cap de gabinet Miquel Real. Recorreguda la resolució davant la secció quarta de l’Audiència de València per les acusacions personades davant de la secció, aquesta sota el dit polze.

"Després d’examinar el resultat de la instrucció practicada, que s’exposa de manera detallada, la Sala estima, discrepant del criteri de l’instructor, que no es pot descartar clarament la comissió d’infracció penal, sent possible identificar, en relació amb determinades actuacions, una suficiència indiciària que justifica la continuació del procediment". La sala es recolza en l’expedient informatiu elaborat a la conselleria "que sembla", afirma, "dirigit a determinar la falta de credibilitat del testimoni de la menor".

Però vet aquí que l’expedient en qüestió és un dels aspectes centrals de la investigació de Ríos, que va acabar, després d’indagar amb testimonis i investigats, i un ampli material probatori, que aquest expedient no és una peça delictiva, en el sentit que planteja la secció quarta.

Aquesta secció no es molesta sinó a repetir el que sostenia davant dels resultats de la instrucció.

Va ser aquest expedient el que Ríos va investigar.

Dit clar i català: la secció quarta no es creu el magistrat Ríos.

El magistrat jutge, tan convençut com estava de la seva instrucció, va deixar constància, després de l’ordre de la secció quarta, que seguia endavant amb el procediment "per imperatiu legal", és a dir, contra la seva convicció, i ara, divendres passat, acaba de processar Oltra i 15 alts càrrecs i funcionaris perquè, com suggereix la fiscalia, si Ríos fes una altra cosa, seria declarat en rebel·lia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Doncs això, Mónica Oltra s’havia d’asseure al banc dels acusats. Tota la investigació, a l’acabar en sentit contrari al que ja ha sigut establert per la secció quarta, no té valor. En unes altres paraules: en aquesta causa, el magistrat jutge Ríos no tenia l’opció d’arxivar-la per la qual va optar després d’investigar-la minuciosament.

On hi ha patró no mana mariner.